Sobre la crueltat dels Balcans

Matvejevic, Pedrag
Revista Literatures Núm. 3 1999

Una de les escenes més ferotges de la literatura del nostre segle ens ajudarà a respondre algunes preguntes que s'actualitzen ara, en el moment que a Kosovo acaba de produir-se unes de les tragèdies més monstruoses. Es troba en un dels primers capítols de Pont damunt el Drina, d'Ivo Andric, on es descriu de forma despietada el procediment d'empalament d'un serbi rebel sota l'imperi otomà. Es tracta d'evitar-li lesions als òrgans vitals per tal que sobrevisqui uns quants dies, per donar exemple. Per a aquesta operació cal la competència d'especialistes i l'ús d'instruments apropiats. N'hem d'imaginar centenars de casos semblants en els segles foscos i al llarg de les carreteres tortuoses dels Balcans. El dolor interioritzat d'aquesta manera, la revolta o la venjança, acaben despertant un moment o altre en forma de resistència o d'agressió, de sacrifici o de crueltat.
No sé en quina mesura les experiències tràgiques persisteixen en el si d'una tribu o d'una nació. Pel que fa a la qüestió de la crueltat, les respostes varien segons l'origen de qui les dóna i el de qui van adreçades. Els nacionalismes, siguin de la procedència que siguin, sovint fan gala d'acusacions recíproques de manera caricatural. A aquest fenomen, s'ha d'afegir el fet que les grans derrotes són viscudes d'alguna manera com a fundacionals, i aquesta manera de llegir la pròpia història i d'identificar-s'hi és un dels grans problemes de Sèrbia i d'alguns altres països balcànics. Són molt rars els esperits imparcials i se'ls considera com uns "traïdors a la nació". Les postguerres poden ser de vegades tan insuportables com les guerres mateixes.