El mur i el pont

Shehu, Bashkim
Revista Literatures Núm. 3 1999

En l'intent de respondre què són els Balcans, trobem, d'una banda, el discurs de la deconstrucció que posa l'èmfasi en les diferències i, de l'altra, el discurs occidental que bascula entre la politologia i l'antropologia, i viceversa, i redueix els Balcans a un clixé negatiu, motivat per consideracions geopolítiques, marcat pel primitivisme, el tribalisme, la crueltat, amb l'objectiu de fer legítima una indiferència política, o fins i tot un menyspreu envers la regió.
La imatge occidental congelada dels Balcans i les historiografies dels països balcànics són una rèplica l'una de les altres ja que aquestes darreres representen els veïns amb les mateixes característiques que el conjunt dels Balcans està representat en un cert discurs occidental. En el cas de qualsevol de les nacions dels Balcans, amb les seves historiografies o altres menes de retòriques nacionalistes, mentre construeixen l'autoimatge dels seus països estan construint també murs d'odi. Aquests dos apropaments, el diferenciador i l'integrador, poden no ser coherents en si mateixos, però són realistes en la mesura que la realitat existeixi. L'eco distant de les cròniques bizantines i otomanes a la manera d'un pilar amb matisos d'antigues llegendes, barrejades amb una percepció de somni, amb l'eco familiar de rumors de cada dia que embolcallen els esdeveniments habituals i que creen noves llegendes, es manifesta extensament en la ficció de quatre clàssics moderns: el grec Nikos Kazandzakis, i el turc Yashar Kemal, o el premi Nobel, el bosnià Ivo Andric i l'albanès Ismaïl Kadare.
Els antecedents comuns del jou otomà no s'haurien d'erigir monumentalment com un argument reduccionista, que convertiria la identitat balcànica en fatalment indesitjable. La invasió otomana o el cisma entre la Roma Oriental i l'Occidental no s'haurien de veure sota el punt de vista de l'expulsió bíblica del Paradís, ja que contribueix per una banda a la incompatibilitat entre l'essència ontològicament primitiva balcànica i per altra banda a la civilització o a Europa. Els Balcans són molt més complexos. Considerant, per exemple, les realitats polítiques de Croàcia i d'Eslovènia, veiem que durant aproximadament mil cinc-cents anys van estar en els límits dels Imperis Bizantí i Otomà i van començar a ser considerats "Balcans" només quan entraren a formar part de Iugoslàvia, és a dir, com a conseqüència de la Gran Guerra. Ara, en no existir Iugoslàvia, els croats i els eslovens refusen amb més fermesa la "balcanitat" a la recerca d'una identitat occidental o del Centre d'Europa. Això fa patent que les línies divisòries culturals del que es pot considerar Balcans no coincideixen amb els límits polítics. ¿Danilo Kis és un escriptor de l'Europa Central o un escriptor balcànic? I, si és balcànic, ¿és un serbi, un jueu de Vojrodina amb llenguatge serbocroat o montenegrí? Doncs, tot plegat. La identitat nacional no hauria d'excloure les altres identitats de l'individu.
Per la seva situació en una cruïlla, als Balcans s'han trobat i han xocat diverses tradicions. Una pluralitat de cultures travessant les fronteres de lleialtats ètniques, religioses o polítiques, entre les quals hi ha uns ponts virtuals i també autèntics murs gruixuts, vells i nous. Les versions dels esdeveniments històrics dels segles passats, un topònim, un antropònim, un mot, un sufix, una vocal o una consonant esdevenen símbols d'identitat, de lleialtat i de correcció política.
Molt sovint, un escriptor dels Balcans, especialment en contacte amb forasters, tendeix a no comportar-se com un individu empíric, sinó com un representant de la nació. Fins a quin punt aquesta situació afecta el treball literari depèn de la qualitat de l'escriptor. Ivo Andric va signar peticions de neteja ètnica, contra albanesos de Kosovo, però el seu treball literari no hi té res a veure. No estic suggerint que el millor que un escriptor dels Balcans pot fer és evitar el discurs públic. El fet que sigui considerat un representat de la comunitat no hauria de constituir una limitació, sinó una oportunitat per construir ponts.