La ciència-ficció fora del llibre

Fuster, Jaume
Quaderns Divulgatius, 11 1999

Sovint, quan parlem de literatura, ens limitem a parlar d'aquell producte que es veu reflectit per mitjà del llibre, però oblidem sistemàticament aquella part de literatura de guionatge, la finalitat de la qual, és convertir-se en un producte audiovisual, radiofònic o dibuixat. I, en aquests camps, realment hi ha poca presència de la ciència-ficció en llengua catalana. L'escola de dibuixants de còmics valenciana, mallorquina i catalana és coneguda arreu del món en altres llengües. Tenim alguns guionistes, com Víctor Mora, que ha guionat també en francès, però no tenim una tradició en llengua catalana assentada. Tot i els intents no s'ha produït un còmic autòcton. Les petites mostres són degudes a les revistes infantils i juvenils Cavall Fort i Tretzevents, o a publicacions periódiques Tele-estel, Oriflama o diaris, sense continuïtat. Es produeixen fanzins als Països Catalans, però es fan en llengua no catalana.
En els mitjans radiofònics, hi tenim molt poca representació de ciència-ficció. El 1988 es va fer una adaptació de La guerra dels mons, d'H.G.Wells i després es va emetre per alguna emissora. Cal tenir em compte també les xerrades de divulgació científica de Sebastià Estradé.
En televisió, a l'inici del canal català es fan algunes produccions amb pressupost mínim: Mecanoscrit del segon origen, Kiu i els seus amics. També es fan doblatges de sèries importants: Muck Rogers, Star Trek.
En el cas del cinema, si bé tenim antecedents importants d'experiments, de fantasia científica, com per exemple Chomon, no hi ha presència de la ciència-ficció catalana. No tenim indústria cinematogràfica, i per tant no hi ha possibilitats que sorgeixi la creació al voltant d'això, o, quan sorgeix, ho ha de fer al marge de la llengua del país d'origen.
En canvi, en el teatre sí que hi trobem una presència continuada, des de Santiago Rusiñol fins a l'útlima producció de Toni Albà, passant per obres d'Els Joglars o de La Fura dels Baus. Aquí, la ciència-ficció hi és emprada com a recurs moral per explicar-nos unes determinades històries des d'òptiques diferents.
A internet, la via de comunicació més de ciència-ficció que hi ha ara per ara, ja no passa pel castellà, ni tan sols pels francès, passa directament per l'anglès. Crec que el futur de qualsevol gènere va lligat a l'evolució sociològica de la llengua. I amb això no vull ser pessimista: vull ser simplement realista.