La ciència-ficció vista des de la ciència

Lloret, Antoni
Quaderns Divulgatius, 11 1999

En general, la ciència-ficció no és un gènere que m'hagi atret mai gaire. Parlaré des la meva experiència, de com és rebuda la ciència-ficció pels col.legues investigadors. En queden al marge els que compaginen la investigació amb l'activitat docent universitària, els quals troben en la ciència-ficció virtuts pedagògiques.
Els investigadors que fan recerca al cent per cent treballen en un camp difícil per tal d'assolir, amb l'esforç de la intel.ligència, un coneixement objectiu, és a dir, intentar comprendre les coses tal com són i no com voldríem que fossin. Cada generació d'investigadors examina els resultats obtinguts per les precedents, seran rebutjats els indecisos o erronis i substituïts per uns altres.
Quan fem ciència-ficció no fem ciència, sinó art. Trenquem així la intenció d'objectivitat. que és el principi de la ciència, introduint una immensa dosi de subjectivitat. Ens podem preguntar, aleshores, quin interès pot tenir aquesta barreja. Introduir una part de subjectivitat, un component artístic, pot afavorir el progrés del coneixement objectiu. L'art, en tant que activitat subjectiva essencialment comunicativa, és interessant perquè fa imaginar coses que no s'imaginaven, fa plantejar qüestions que abans no es plantejaven. Així, l'experiència subjectiva enriqueig tota l'estratègia cultural.
Ara bé, la ciència-ficció no interessa els investigadors. La realitat és que la ciència comporta molta ficció en la forma d'hipòtesis. Es tracta d'una ficció que s'espera que deixi de ser-ho. La tasca del científic és tenir idees, que han de ser realitzades, desmostrades, aplicades. És precisament això el que distingeix un investigador d'una persona amb idees.
Hipòtesis com la del temps que va endarrere, amunt i avall ha interessat molts autors, però per a un científic un comportament del temps d'aquesta mena comporta massa incoherències, no es pot concebre avui dia l'existència d'un sistema totalment aïllat. Tot l'univers es troba interrelacionat. Hi ha moltes altres fantasies de tipus ciència-ficció de la nostra societat moderna, per exemple, creure's que hi hagi bancs de semen de persones que hagin rebut un premi Nobel. Es tracta d'una ignorància esfereïdora sobre el que és la genètica. Per tot això, la primera sensació que té l'investigador és que les hipòtesis que es plantegen en la literatura de ciència-ficció no són creïbles. Mantenir una coherència en tot el desenvolupament d'una novel.la de ciència-ficció és difícil, no gaires autors ho aconsegueixen i, per això, solen avorrir els investigadors.