La traducció a la Unió Europea

Canela, Mercè
Quaderns Divulgatius, 12 1999

La Unió Europea està organitzada en diverses institucions (Comissió, Consell, Parlament, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes, Comitè Econòmic i Social, i unes quantes més), cada una de les quals té el seu propi servei de traducció. A més dels serveis de traducció, també hi ha un servei comú d'interpretació.
De totes aquestes institucions, la que genera més documentació, per les característiques de les seves funcions, és la Comissió, que compta amb un dels serveis de traducció més grans del món (1200 traductors, repartits entre Brussel.les i Luxemburg). A més, la Comissió també recorre a traductors externs. L'any 1999 es van traduir prop d'un milió de pàgines.
Problemàtica:

Llengües oficials - llengües de treball
La traducció dins de la Unió Europea té uns problemes específics, que vénen donats per la naturalesa dels textos que s'hi han de traduir i, sobretot, pel fet que, des dels seus orígens les llengües oficials dels Estats membres també són llengües oficials i llengües de treball de la Unió (els diversos tractats que s'han anat signant des del 1958 estableixen que, pel que fa als estats membres en què existeixen diverses llengües oficials, l'ús de la llengua s'ha de determinar, a sol.licitud de l'estat interessat, segons les regles generals de la legislació d'aquest estat; per a l'estat espanyol, la llengua triada és -ja ens ho podem pensar- el castellà).
Tot plegat va començar amb quatre llengües (alemany, francès, italià i neerlandès), però en aquests moments les llengües oficials i de treball de la Unió Europea ja són onze: l'alemany, l'anglès, l'espanyol, el danès, el finès, el francès, el grec, l'italià, el neerlandès, el portuguès i el suec. (L'irlandès té un estatus especial: al moment de l'adhesió d'Irlanda, els tractats van ser redactats en irlandès i aquesta llengua va ser considerada llengua oficial, però no hi ha l'obligació de publicar el dret derivat dels tractats en irlandès).Tots els textos que es publiquen als diaris oficials i pràcticament tots els textos de comunicació externa es fan en aquestes onze llengües. Pel que fa als textos legislatius, les onze versions es consideren originals i tenen, doncs, força de llei.
La qüestió lingüística constitueix un dels grans debats de l'organització i el funcionament de la UE i periòdicament salten les alarmes i sorgeixen propostes per a modificar la situació, però ara per ara cap d'aquestes propostes no ha prosperat.
Pel que fa a les llengües de treball, és a dir, les que s'utilitzen en la feina interna de la Comissió, si bé oficialment també ho són totes onze, a la pràctica les que prevalen són l'anglès i el francès, seguides a moltíssima distància per l'alemany.
Naturalesa dels textos

La majoria de textos que es tradueixen a la Comissió (i a la resta de les institucions comunitàries) són molt especialitzats. Dominen els de tipus jurídic, lligats a les àrees de competència de la Unió Europea, que en aquests moments ho abasten pràcticament tot, des dels reglaments agrícoles fins als llibres blancs sobre les tecnologies de la informació i la comunicació. Evidentment, la terminologia és un dels grans problemes que tenen els traductors. Trobar l'equivalent exacte de cada terme, de manera que no hi hagi, per exemple, cap confusió sobre quina és la variant de tal vegetal o tal altra que rebrà la subvenció x o que pot ser produït, envasat i exportat en les condicions x i z, pot provocar discussions molt llargues i pot obligar, al final, a crear termes nous, quan es dóna el cas que aquell vegetal no s'ha cultivat mai fora d'una determinada zona geogràfica i, per tant, només té un nom conegut allà.
A aquestes dificultats, se n'hi afegeixen d'altres d'una altra naturalesa, derivades dels diferents sistemes jurídics i administratius dels estats que integren la UE, per una banda el derivat del dret romà i per l'altra el dels països anglo-saxons.
Eines

Tot plegat ha dut el servei de traducció de la Comissió a desenvolupar una sèrie d'eines que facilitin la feina dels traductors i que l'agilitin al màxim.
Bases de dades
S'ha desenvolupat Euramis (European advanced multilingual information system), la base de dades central del servei de traducció, que conté des de simples termes fins a segments d'expressions i frases senceres. Aquesta base de dades s'explota a través del programari TWB (Translator's Workbench) i permet recuperar tots els elements d'un text que ja han estat traduïts i evitar repetir la feina o traduir un text de maneres diferents (un volum molt elevat dels textos legislatius -reglaments agrícoles, per exemple- es repeteixen cada any amb algunes variants).
Una altra base de dades fonamental és l'Eurodicatom, la base de dades terminològica, que conté 1,2 milions de fitxes amb un total de 4,9 milions d'entrades, en totes les llengües de la Unió més el llatí. CELEX, la base de dades del dret comunitari, conté, també en les onze llengües oficials, la legislació, els actes preparatoris, la jurisprudència del Tribunal de Justícia i del Tribunal de Primera Instància, etc. (s'hi accedeix per subscripció). Eur-Lex, d'accés gratuït, conté la legislació en vigor.
Traducció automàtica - Systran La Comissió utilitza, des de 1976, el sistema de traducció automàtica Systran, el qual ha anat adaptant a les seves necessitats. Aquest sistema treballa amb parelles de llengües i s'utilitza per a obtenir traduccions en brut en un termini molt breu. Alguns d'aquests textos passen després per un servei de postedició ràpida (PER), que permet obtenir documents d'ús intern i limitat. Aquest servei de postedició s'encarrega a traductors externs. Qualsevol funcionari de la Comissió té accés al Systran i hi pot enviar textos que necessita amb urgència, per exemple una carta o un informe. L'any 1999 es van traduir prop de 600.000 pàgines a través del Systran.
Les parelles de llengües que funcionen actualment són:
- De l'anglès al francès, l'italià, l'alemany, l'espanyol, el grec, el neerlandès i el portuguès.
- Del francès a l'anglès, l'alemany, l'espanyol, el neerlandès i l'italià.
- De l'alemany a l'anglès i al francès.
- De l'espanyol a l'anglès i al francès.
Estan en fase experimental:

- Del grec al francès.
- Del francès al portuguès.
Organització del servei de traducció

La Direcció General de Traducció està dividida en dues direccions, la d'Afers Generals i la de Traducció. La Direcció d'Afers Generals s'encarrega de la coordinació, la formació, els traductors externs i el desenvolupament de les eines de suport. La Direcció de Traducció s'encarrega de fer les traduccions. Està formada per sis grups temàtics, cadascun dividit en onze unitats lingüístiques, una per cada llengua oficial (la llengua a la qual es tradueixen els documents en aquella unitat). Cada unitat té entre 15 i 25 traductors, assistits per personal auxiliar. Cada grup temàtic s'encarrega de les traduccions d'un nombre determinat de direccions generals, a fi de facilitar als traductors el domini de la terminologia i l'adaptació al programa de treball de les direccions generals que té assignades el seu grup.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.