De la literatura com a coneixement

Marí, Antoni
Quaderns Divulgatius, 13 2000

Els històriadors clàssics que van escriure en el segle V abans de Crist conten que els generals de l'Imperi persa estaven convençuts de la seva victòria sobre el poble hel·lènic, rudimentari i indisciplinat, un poble que només tenia en comú la llengua i les divinitats de l'Olimp. Els perses ho tenien tot al seu favor: la disciplina, l'estratègia i l'hàbit de la guerra, però no havien considerat que la llengua que tots els grecs compartien els havia permès conèixer el gran poema èpic de La Ilíada, coneixien, per tant, la còlera d'Aquil.les, la seva victòria sobre Hèctor i la gosadia i les estratègies bèl.liques de l'heroi homèric. I quan els perses van atacar els grecs, creient imminent la victòria, es van trobar amb un exèrcit organitzat, valent, ja que cada grec s'havia transformat en l'heroi Aquil.les. D'aquesta manera la victòria dels grecs sobre els poderosos perses va ser absoluta i els va permetre construir la cutura més alta i la més sàvia civilització. La literatura va fer possible la victòria, fent que cada grec es transformés en un heroi. La literatura, amb el poema homèric, va donar sentit al poble grec i va permetre a cadascú de reconèixer-se com a individu i com a membre d'una comunitat. Van ser els historiadors grecs els primers que van considerar la capacitat transformadora de la literatura i de la poesia i els primers que van comprendre la seva acció educadora i li van donar el rang.
Ara bé, només pot ser pròpiament educadora i transformadora aquella literatura les arrels de la qual penetren en les capes profundes de l'ésser humà. Els valors més alts de la humanitat, mitjançant la seva expressió artística, adquireixen un significat permanent i tenen la força emocional capaç de moure els homes. La literatura té un poder il.limitat de conversió espiritual, només ella posseeix, a la vegada, la validesa universal i la plenitud immediata de la vida. Per això, la literatura és un mitjà de coneixement, no de les coses, sinó de l'ésser de les coses, ja que no només fa servir l'enteniment, sinó també la raó i la imaginació, la memòria i la fantasia, la projecció del desig i el desenvolupament de les idees. El coneixement que adquirim amb la literatura no té cap utilitat, funcional ni instrumental, ja que els que la fan, els autors, i els que la reben, els lectors, estan tots dedicats al procés col.lectiu de recerca de la veritat que vol transcendir els límits del temps en el qual es va formular i que vol ser compartida amb els ciutadans del món i amb els nostres contemporanis del futur.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.