Literatura i ciència: un acostament. L&M vistes com dues grans potències aliades

Serra, Màrius
Quaderns Divulgatius, 14 2000

Els textos fundacionals de l'Oulipo especifiquen que aquest grup literari està compost per quatre tipus de membres 1) Compositors de literatura que no són matemàtics; 2) Matemàtics que no són compositors de literatura; 3) Compositors de literatura i matemàtics; 4) Matemàtics i compositors de literatura. Els oulipistes especifiquen que els tipus 3 i 4 són distints ja que la conjunció "i" és presa en el sentit "i a més".
La primera trobada d'oulipistes data de 1960. La gènesi de l'Oulipo no s'explica sense dos models inspiradors en un sentit ben divers. D'una banda un grup de matemàtics anomenat Bourbaki, i de l'altra el grup dels surrealistes. Queneau, tip de l'ortodòxia del grup surrealista, el va prendre com a contramodel. De resultes d'això, l'Oulipo és un grup obert, que creix per cooptació i del qual ningú no potser mai exclòs. En contrapartida, perquè tot té un preu, ningú no pot dimitir de l'Oulipo. Fins i tot els morts continuen pertanyent-hi (Duchamp, Calvino, Perec, Queneau...) Aquesta regla estricta només té una excepció: el suïcidi, sempre que l'interfecte deixi una nota explícita dient que desitja tenir llibertat de moviments durant la resta de l'eternitat. L'altre contramodel és el grup de matemàtics formalistes Bourbaki que va sorgir de forma coetània al surrealisme. L'humor no hi era gaire present, mentre que resulta del tot consubstancial a la pràctica potencial. L'Oulipo, sempre en tensió entre el relativisme i la creença, disposa de dos secretaris: l'un provisionalment definitiu, l'altre definitivament provisional.
La definició de literatura potencial és de Raymond Queneau: "Anomenem literatura potencial a la recerca d'estructures novelles que puguin ser utilitzades pels escriptors de la manera que els plagui". La feina dels oulipistes els transforma en proveïdors de recursos per a la pràctica literària.
El concepte més bàsic que ha aportat la literatura potencial és el de "constricció" La constricció és una condició prèvia a l'escriptura, una matriu, una restricció, una regla no sancionada per la tradició literària, en definitiva. Dos exemples molt populars són el lipograma (La disparition, 1969, de Perec, n'és la fita més important, 300 pàgines sense paraules que duguin a lletra e) i el mot al 7 (que consisteix a transformar un text amb l'ajut d'un dicionari, comptant 7 paraules a partir de la donada). Dos altres conceptes clau de la literatura potencial són el "plagi per anticipació", invertint el sentit de les agulles del rellotge parodien els safaris literaris a la recerca d'influències en l'obra d'un autor o d'un moviment artístic. I el "clinamen" que suposa que existeix una solució seguint una constricció establerta, la qual serà ignorada deliberadament.
El 1988, Noël Arnaud, llavors president de l'Oulipo escrivia que "la incontestable originalitat de l'Oulipo va ser d'interrogar-se sobre les relacions entre matemàtiques i la creació literària. Queneau apareix com un dels rars escriptors contemporanis que reïx a reconciliar les matemàtiques i les lletres en les seves obres líriques o de ficció..."

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.