El paper dels traductors a la localització del programari i a la traducció tècnica

Segarra, Laura
Quaderns Divulgatius, 26: XII Seminari sobre la Traducció a Catalunya juny del 2005

El paper dels traductors a la traducció tècnica i a la localització de programari va més enllà de la traducció i la revisió, sobretot si es treballa dins d’una empresa. Entre les tasques que podem arribar a dur a terme, determinades generalment per les dimensions dels projectes d’aquests tipus de traduccions i per la naturalesa dels propis textos, hi trobem les següents: terminologia, creació de guies d’estil, comprovació de la coherència de la traducció, controls de qualitat, gestió de projectes, gestió d’eines de traducció assistida i, exclusivament en la localització, testing lingüístic i funcional de les eines traduïdes i, fins i tot, tasques d’enginyeria informàtica. Veiem, doncs, que les funcions que podem realitzar són molt diverses i, per tal de dur-les a terme, necessitem una sèrie de coneixements especialitzats de tipus tècnic. A més, a la localització de programari, les possibilitats d’innovació, tant lingüística i tècnica com quant a processos, són pràcticament il·limitades.
En primer lloc, cal aclarir que parlem de projectes i no de textos, perquè, en general, avui dia el procés de traducció de textos tècnics i de localització de programari inclou tota una sèrie de tasques i segueix un cicle temporal i de processos que va més enllà de la traducció del text. Un projecte de localització de programari, per exemple, consta dels següents passos: planificació del projecte, anàlisi lingüística i tècnica dels fitxers, preparació dels fitxers per a la traducció, traducció, revisió, comprovació de coherència i control de qualitat de la traducció, enginyeria dels fitxers traduïts, testing, correcció d’errades i enginyeria final dels fitxers per obtenir el producte acabat. En totes aquestes etapes poden participar els traductors.

A. Tasques lingüístiques

Tot sovint, en projectes d’aquest tipus trobem la figura del gestor lingüístic del projecte, que pot ser la mateixa persona que s’encarrega de gestionar tot el projecte o un traductor assignat a aquesta tasca concreta. El gestor lingüístic s’encarregarà de la terminologia, de la creació
de guies d’estil, de les comprovacions de coherència del text traduït i dels controls de qualitat.
Aquestes tasques són fonamentals perquè un projecte de traducció tècnica o localització de programari assoleixi el grau de qualitat necessari. Moltes de les empreses que tradueixen els seus productes informàtics o els manuals i instruccions dels productes que comercialitzen, consideren que la qualitat de la traducció constitueix un valor afegit als propis productes, que pot contribuir a les seves vendes o, en cas de mala qualitat, fer que els productes de la competència tinguin uns resultats comercials millors. L’existència d’un gestor lingüístic, bé al propi client o a l’empresa de traducció, és una garantia de qualitat.

A.1. Creació i gestió de terminologia
La primera tasca que com a traductors podem dur a terme en projectes de localització de programari i de traducció tècnica és la gestió i la creació de terminologia.
La creació de terminologia es dóna sobretot en projectes de localització de programari. En aquest tipus de projectes sovint trobem termes nous en l’idioma original (un exemple d’això seria e-Business) que s’han de traduir i per als quals encara no hi ha termes corresponents en l’idioma de destí. En general, en projectes de traducció cap al català, recorrerem al Termcat, però per a traduccions al castellà el més habitual és que proposem una traducció al client, que serà qui tindrà la darrera paraula en la tria del terme.
La gestió de terminologia és una tasca fonamental en projectes de localització i traducció tècnica, sobretot en projectes grans en els quals participen diversos traductors i revisors. D’una banda, el gestor lingüístic s’encarrega de la gestió de les bases de dades corresponents al projecte. Aquesta tasca consisteix generalment a incorporar a aquestes bases de dades terminologia nova o modificada, però també pot incloure la creació de les bases de dades. D’altra banda, també s’encarrega de gestionar els fulls de consultes enviats pels traductors i revisors que participen al projecte.

A.2. Creació de guies d’estil
Per tal de garantir, o com a mínim d’intentar garantir, la coherència en projectes en els quals participen diversos traductors i revisors, no només és necessari disposar de terminologia acurada sinó també de guies d’estil. Les guies d’estil recullen instruccions lingüístiques generals per als traductors i revisors: fraseologia, instruccions de traducció, prohibició i obligatorietat de fer servir fraseologia o terminologia concreta, etc. En general, reflecteixen les preferències del client, que poden estar relacionades amb criteris purament lingüístics, però també
amb criteris comercials. Sobretot a la localització de programari, de vegades un dels factors que diferencia un fabricant de programari d’un altre és la terminologia i la fraseologia que fa servir a les traduccions dels seus productes, per la qual cosa els criteris comercials s’imposen moltes vegades als criteris lingüístics.
El gestor lingüístic s’encarregarà també de la creació d’aquestes guies d’estil, tot i que serà generalment el gestor lingüístic del propi client qui ho farà, no el gestor lingüístic de l’empresa de traducció.

A.3. Comprovacions de coherència i controls de qualitat
Per tal de garantir la coherència i la qualitat general del producte traduït no només és necessari disposar d’eines terminològiques i d’estil per dur a terme la traducció, sinó que, un cop feta, s’ha de comprovar que la qualitat de la traducció sigui la millor possible.
Aquesta garantia de qualitat només es pot oferir si es duen a terme una sèrie de tasques lingüístiques en acabar la traducció i la revisió del projecte: les comprovacions de coherència i els controls de qualitat.

A.3.1. Comprovacions de coherència
En acabar un projecte, abans de fer l’entrega al client, es realitzen una sèrie de comprovacions de coherència de la traducció. D’aquestes tasques se n’encarrega habitualment el gestor lingüístic del projecte, però també hi pot participar un traductor extern.
Aquestes comprovacions de coherència tenen dues vessants: terminològica i estilística. Totes dues consisteixen a verificar que s’han seguit les instruccions lingüístiques del projecte (és a dir, la guia d’estil) i que la terminologia que s’ha fet servir és l’adequada per al projecte. Per a dur-les a terme es fan servir eines de cerca automatitzada i substitució de paraules i macros de cerca de paraules i generació d’informes. En aquest aspecte s’han produït moltes innovacions darrerament i se’n
continuaran produint a mesura que sorgeixin noves necessitats.

A.3.2. Controls de qualitat
Els controls de qualitat es duen a terme un cop entregada la traducció final. La diferència fonamental entre aquesta tasca i l’anterior és que aquesta no la realitza qui ha dut a terme la traducció, sinó el propi client o un traductor designat pel client. Tot i que no sempre els projectes de traducció tècnica o de localització de programari comporten un control de qualitat, sovint es fa en projectes de grans dimensions.
Un control de qualitat d’una traducció consisteix a escollir una mostra del text traduït, per exemple, un 10%, i revisar-la per tal de garantir que no hi ha errors i que, si n’hi ha, es puguin corregir no només a la mostra triada, sinó a tota la traducció. Aquesta revisió no comporta canvis al text, sinó que es creen informes dels errors que s’han trobat. Aquests informes, presentats en forma de fulls de càlcul o documents de text, contenen els errors que s’han trobat classificats per criteris com ara terminologia, estil, gramàtica, errors de traducció, incoherències, etc. Aquests criteris s’estableixen clarament abans de fer el control de qualitat i a partir dels seus resultats es determina si la traducció compleix amb la qualitat exigida o no «aprova» aquest examen.
Per dur a terme aquesta tasca fins i tot es poden arribar a fer servir programes informàtics desenvolupats especialment. A més, cada cop s’informatitza més per tal d’abastar la major quantitat de text possible en la quantitat menor de temps.

B. Tasques no lingüístiques

A banda de les tasques purament lingüístiques, els traductors duem a terme altres tasques en projectes de traducció tècnica i de localització de programari que tenen un component lingüístic mínim o que, fins i tot, no tenen res a veure amb les tasques tradicionals dels traductors.
Les tasques més habituals d’aquest tipus serien la gestió de projectes, que es pot dur a terme tant en projectes de traducció tècnica com en projectes de localització de programari; el testing de traduccions de productes informàtics i pàgines web, que només es duria a terme en projectes de localització; i l’enginyeria informàtica.

B.1. Gestió de projectes
Les diferents fases que constitueixen un projecte de traducció tècnica o de localització fan necessària l’existència d’una persona que se n’encarregui de la coordinació i la gestió. La gestió de projectes es pot compaginar amb tasques de traducció o fins i tot pot arribar a ser un canvi professional permanent, fet per alguns traductors a les empreses de traducció. El gestor de projectes s’encarrega de la gestió i la coordinació del projecte sencer, des de l’inici fins a l’entrega final.
Tot i que hi ha gestors de projectes que no són traductors, els traductors que passen a ser gestors de projectes o que combinen ambdues funcions aporten els seus coneixements de traducció i la seva «sensibilitat lingüística» a aquesta tasca, cosa que és fonamental per dur a terme els projectes. De tota manera, també és necessari tenir uns coneixements econòmics (com ara control de costos i gestió i creació de pressupostos), que els traductors han d’adquirir per poder dur a terme aquesta
tasca.

B.2. Testing
El testing de programes informàtics (incloses les ajudes) i de pàgines web és una altra tasca que podem arribar a dur a terme. Consisteix a fer una sèrie de proves, un cop acabades les fases de traducció, revisió, comprovacions de coherència i, de vegades, control de qualitat, al producte traduït, sigui una pàgina web, un programa, una ajuda, etc. Hi ha tres tipus de proves: lingüístiques, funcionals i cosmètiques.
Les proves lingüístiques es fan sobretot a programes informàtics per als quals no s’ha disposat de context a l’hora de fer la traducció i consisteixen a comprovar que la traducció és correcta des del punt de vista lingüístic per al context on apareix. En aquesta fase també es poden
detectar errors gramaticals, tipogràfics, etc., encara que no haurien d’aparèixer després d’haver fet els controls de qualitat necessaris. De vegades, la fase lingüística del producte ja està tancada i no es poden solucionar tots els errors detectats al testing lingüístic, només els errors greus.
Les proves funcionals consisteixen a comprovar que el producte traduït té el mateix funcionament que l’original. Generalment, els fitxers es preparen de manera que no hi hagi possibilitat d’introduir errors al codi, però, sobretot en el cas d’enllaços, sovint es troben errors funcionals. Un exemple d’un error funcional seria un enllaç que no funciona o que no va a la mateixa destinació que l’enllaç que es troba al fitxer original.
Per últim, es duen a terme també proves cosmètiques, que, com el seu nom indica, consisteixen a comprovar que la traducció té el mateix aspecte que l’original, és a dir, que la disposició del text i les imatges és la mateixa, que el text traduït cap als quadres de diàleg, botons, etc.
Normalment, aquestes proves es duen a terme alhora i, com els controls de qualitat, donen com a resultat informes tipificats que es fan servir per corregir els errors. Els traductors també poden participar en aquesta fase de correcció d’errors, sobretot en la correcció d’errors estrictament lingüístics.

B.3. Tasques d’enginyeria informàtica
Tot i que normalment són els informàtics els que s’encarreguen d’aquesta funció, també hi ha traductors que s’encarreguen de tasques com ara: gestió d’eines de traducció assistida, preparació de fitxers per a la traducció, compilació d’ajudes i programes informàtics, correcció d’errors introduïts als programes, etc. Tret de les tasques de compilació i correcció d’errors dels programes, la resta es fan tant en projectes de traducció tècnica com en projectes de localització de programari.
S’ha de dir que són pocs els traductors que fan tasques d’enginyeria informàtica, tot i que, com en el cas dels gestors de projecte, el fet que sigui un traductor qui faci aquestes tasques aporta un valor afegit al procés: els propis coneixements de la traducció.

Hem vist que el ventall de tasques que poden arribar a dur a terme els traductors en projectes de traducció tècnica i de localització de programari és molt gran i que aquestes tasques, en general, s’allunyen bastant del paper tradicional dels traductors. Sobretot als darrers anys, els
traductors que ens dediquem a aquestes especialitzacions hem ampliat les nostres tasques i probablement en el futur encara ho farem més. Aquesta ampliació ha comportat una innovació «sobre la marxa», que ha servit per desenrotllar processos i eines noves. A més, la incorporació de nous traductors a aquest tipus de projectes és cada cop més gran. Per tot això resultaria molt interessant, i molt profitós per als estudiants de traducció, incorporar als estudis aquestes noves especialitzacions, que han passat actualment de ser quelcom «estrany» a convertir-se en un camp d’especialització important per als traductors.

---------------------------------------------
Laura Segarra Vidal és traductora autònoma especialitzada en textos tècnics i localització de programari. Llicenciada en traducció i interpretació per la UAB. Des de 1997 ha treballat en empreses de traducció i localització com a traductora, coordinadora del departament lingüístic, gestora de projectes i responsable del suport tècnic de les eines de traducció assistida. L'any 1999-2000 va fer un curs de doctorat en Lingüística computacional a la New York University i l'any 2001 va participar en un projecte d'integració de traducció automàtica i traducció assistida de la Comissió Europea.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.