Mite i somni

Dyakonova, Xènia
Quaderns Divulgatius, 30: Premis de la Crítica de l'AELC 2006

 

Monstres és el quart poemari del mallorquí J. L. Aguiló, després de Cants d’arjau, Biblioteca secreta i l’estació de les ombres. La veu personal i la maduresa del poeta han anat fent-se, al llarg de la seva trajectòria, cada cop més ostensibles. En aquest darrer llibre es percep millor que mai el fet que l’autor és una ment privilegiada, capaç de concebre tot un univers propi poblat per uns habitants originals, sinistres i convincents alhora.

El poemari consta de tres parts desiguals, recordant-nos, un cop més, que en l’art la bellesa sol ser asimètrica. Els protagonistes de la primera són personatges de la mitologia grega –Caront, Minotaure, Polifem...– que parlen, la majoria de vegades, en primera persona i aconsegueixen resumir el sentit i l’angoixa de la seva existència en un poema breu, senzill i discret. El segon apartat és ple de monstres manllevats de la literatura folklòrica –Caliban, Vampyr, el Golem...– que s’expressen amb la mateixa naturalitat, i potser encara més enginy i picardia que els precedents. A la tercera secció només hi ha éssers extrets de l’imaginari inesgotable de l’autor: el monstre de la ginebra, l’esposa del monstre, el monstre bucòlic... Cadascun té una personalitat marcada que es manifesta a través d’uns discursos subtils, clars i concrets, amarats d’una ironia intel·ligent i plens de detalls quotidians d’una elegància poc comuna. Tot i conservar la seva condició de monstres, tots aquests personatges resulten extraordinàriament humans, amb les seves ambicions, emocions i contradiccions internes. És per això que podrien ser interpretats com a metàfores de les múltiples facetes de l’ésser humà, cosa que l’autor confirma en uns versos excel·lents que posen el punt final al llibre: «L’home és monstre sumat a l’univers/ i els monstres viuen dels tinters eixuts.»

Avui, 14 de març de 2006.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.