Revenja

Tomàs, Anna
Quaderns Divulgatius, 30: Premis de la Crítica de l'AELC 2006

 

Ambientat en els darrers anys de la República i els primers anys del franquisme, el darrer títol de Joaquim G. Caturla (Alacant, 1951) introdueix una qüestió molt poques vegades tractada en la nostra literatura: la persecució del feixisme durant els anys de govern republicà. A través del relat en primera persona del protagonista, en Tomàs Forner, un quintacolumnista infiltrat dins el territori republicà, descobrirem les atrocitats comeses per molts pagesos i treballadors amb la burgesia i l’Església. Van anar massa lluny, però portaven massa anys vivint en la misèria, i la revenja posterior per part dels falangistes va ser molt pitjor. «Aquells republicans van pagar-les totes.»

La satisfacció cruel d’haver passat comptes, però, no dura gaire. L’odi genera odi i en Tomàs Forner, retornat a casa i nomenat pel Nuevo Orden alcalde del seu poble, ho descobreix ben aviat. La seva dona detesta el seu autoritarisme i el seu constant posat de gos de presa, d’animal perillós a l’aguait de qualsevol feblesa o contrarietat, i la seva filla, si bé els primers mesos des que ell va tornar, se’l mirava enlluernada, al cap de poc va adonar-se de la poca tendresa i elegància d’aquell home que donava ordres tan sols amb la mirada i feia ganyotes temudes quan alguna cosa no li semblava bé. A més, per acabar d’aixafar-li la guitarra, les classes benestants eren de nou les mateixes d’abans de la guerra i continuaven mirant-se els falangistes com una colla de brètols sense cultura.

Com ja demostrava en les seves novel·les anteriors, Les quatre edats d’Eros i La casa de les flors, Caturla és una narrador que dedica una especial atenció a aprofundir psicològicament en els personatges, que són absolutament versemblants i creïbles, amb els seus dubtes, les seves conviccions i les seves pors. Precisament aquesta cuidada caracterització fa que la novel·la aguanti en aquells moments en què el ritme, una mica descuidat, decau inevitablement. Amb tot, L’home de l’estació demostra que no importa el bàndol en el qual un es trobi. Quan se sobrepassen els límits de l’ètica i el respecte, només queda l’infern de la solitud.

Avui, 26 d'abril de 2006.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.