Una visió del sud

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Manel Alonso i Català

Vinc del sud, on el virrei del sud, a diferència del rei del conte, no va nu, té bons sastres, però les seues polítiques i les dels seus antecessors sí que van nues pel carrer, i encara que hi ha nens que les assenyalen al seu pas, la majoria continua víctima de la seua ceguesa. Al sud ens governen des d’una opció no nacionalista que és una evolució democràtica (?) del nacionalcatolicisme. Al sud el nacionalcatolicisme és bipolar, bipartidista. Vinc del sud i un missatge vos porte a la gent del nord i de les illes: el sud també existix, el sud forma part del tot, si es perd el sud perdreu la darrera frontera.
Si l’existència de la literatura catalana per a la resta de ciutadans del món sol ser un gran secret, la literatura feta per valencians en llengua catalana encara ho és més, ho és tant que fins i tot ho és per a bona part dels lectors en llengua catalana. Per què? Doncs perquè mentre el món tendix cap al mercat global, nosaltres regionalitzem, fragmentem el nostre mercat editorial, amb tots els perjuís per a escriptors i per a editorials que això suposa. Ara, també des del sud vos he de dir que mai com ara no hi ha hagut una oferta tan àmplia en tots els gèneres i per a tots els nivells d’edat de llibres en català per a infants i joves, tant d’autors d’ací com de traduccions (fins i tot, un fet del qual hi ha pocs precedents, hem vist que es traduïa algun fenomen de vendes en castellà al català, com és el cas dels llibres de Laura Gallego). Al País Valencià, en les darreres dècades, s’han consolidat tot un seguit d’autors amb una qualitat literària alta i amb una obra extensa. També hem vist com escriptors provinents del camp de la poesia i la narrativa per a adults han fet i fan de tant en tant algun llibre infantil, com ara els poetes Marc Granell o Josep Ballester. Penseu que, exceptuant les Rondallesd’Enric Valor, alguns poemes de Jaume Bru i Vidal i alguna coseta més, la literatura infantil i juvenil abans de la dècada dels setanta al País Valencià era quasi inexistent.
Pel que fa a la creativitat, cada dia arriben nous i interessants projectes a les taules dels despatxos dels editors.
Pel que fa a la meua experiència personal en el camp de l’edició, he de dir que hem treballat per tal de diversificar al màxim l’oferta, tot creant un munt de col·leccions. La crisi econòmica ens ha fet frenar i ens ha afectat per culpa dels impagaments de moltes administracions públiques, però...
No tot són flors i violes. Per una banda, l’oferta de narrativa és molt extensa, siga en la modalitat de conte o de novel·la curta, però es veuen poques edicions d’altres gèneres com ara el teatre i menys de poesia.
No hi ha cap premi de literatura infantil o juvenil en la modalitat de poesia, en la seua majoria tots són de narrativa i uns pocs de teatre infantil. Encara que hi ha editorials com ara Bromera, Tàndem, Perifèric, Bullent o Brosquil que estan fent un esforç per diversificar al màxim i han arribat a crear, en col·laboració amb alguna administració pública, premis bastant específics, com ara el de Narrativa Juvenil Històrica Far de Cullera. Encara que, per regla general, els gestors culturals i els polítics de torn no estan massa oberts a canvis, perquè tenen una visió de campanar i ni tan sols es plantegen seriosament com poden ajudar a diversificar l’oferta literària en català.
Tot açò està bé, hem aconseguit en trenta anys moltes coses, però quan el llibre ix al carrer, què passa? Doncs que es troba amb el mercat, i les estadístiques ens diuen que només un 3,7% de la poblacióvalenciana llig habitualment en català. D’aquest percentatge, un 70% són estudiants. La franja més baixa de lectors en català amb un 1 i escaig per cent són majors de cinquanta anys, la franja més alta és la dels lectors entre 14 i 24 anys, que estan en el 6’8%.
Què vol dir, açò?
En primer lloc, que al País Valencià cal invertir a fer bones polítiques de promoció lingüística i de promoció lectora. Al País Valencià cal multiplicar el nombre de lectors perquè es puga aguantar la infraestructura editorial creada.
En segon lloc, que al País Valencià la indústria editorial (fixeu-vos-hi bé, no he dit valenciana, perquè allí també es venen llibres en català d’editorials que no són valencianes) depén o va a remolc del món de l’ensenyament. Allà cap a on evolucione l’ensenyament haurà d’evolucionar el llibre infantil i juvenil en català, i ací no em referisc als continguts, sinó als continents.
Fa poc vaig llegir en el diari El País que el govern de l’Estat està negociant un pla de digitalització del sistema educatiu amb els fabricants de processadors, editors de llibres i companyies telefòniques. La substitució del llibre de text per altres continguts digitals arrossegarà la digitalització del sector del llibre. La generalització de la tecnologia farà possible tots aquests usos.
Fins fa poc el sector editorial ha viscut l’eclosió de les noves tecnologies amb una relativa distància; des de fa un temps la mirada del sector ja no és la mateixa. Per una banda, hi ha una certa por, hi ha el precedent del que ha passat a la indústria musical, però per una altra es comencen a moure fitxes. Per ara les fitxes les hem mogudes més en el camp de la promoció dels llibres que en el de l’oferta de llibres digitals. Els webs, els correus electrònics, els sms, els blogs, el facebook s’estan utilitzant en aquest sentit.
La botiga electrònica dins del web on nosaltres havíem dipositat tantes esperances ha resultat un fracàs, un fet que ve a demostrar que no s’ha de creure en les noves tecnologies com la solució a tots els problemes de la indústria editorial. Tinc una certa prevenció davant dels discursos dels apòstols de les noves tecnologies que estan seduint tanta i tanta gent.
El món de l’edició ha d’actuar amb més valentia i decisió del que ho ha fet fins ara, ampliant la seua oferta, no hem d’esperar que algú vinga de fora i ens deixe fora de joc. Algunes editorials ja han donat passos en ferm. Altres comencem a preparar-nos. Des de l’Associació d’Editors del País Valencià s’està fent una tasca magnífica facilitant informació, creant fòrums de debat per tal que els canvis no troben ningú amb el pas canviat.
Ara, crec que és tan necessari o més que preparar-se per als canvis que es puga produir el fet d’intentar frenar la fragmentació del nostre mercat i posar en marxa polítiques de promoció lingüística i de promoció lectora. Sense lectors en català, ja podem tindre bons textos i estar al dia en tecnologia que no farem res.

MANEL ALONSO i CATALÀ. Escriptor, editor i crític. Ha participat en la fundació de la revista L’Aljamia, així com en la de Brosquil Edicions després d’haver passat per la direcció de diverses editorials. És autor de llibres de narrativa per a infants i adults i de diversos volums de poesia. Ha estat traduït al castellà i al basc.