Evolució i situació de la literatura infantil i juvenil

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Caterina Valriu

El Noucentisme és el moviment cultural que veu néixer la literatura infantil i juvenil catalana com un gènere diferenciat, amb uns creadors determinats i un públic específic. Actualment potser seria el moment de fer una revisió d’aquest període des d’una perspectiva més integradora. Hi ha uns autors que han estat més divulgats i popularitzats (Folch i Torres i per extensió la revista Patufet), altres reverenciats (Josep Carner, Carles Riba) i altres oblidats (Soldevila, Cornet). La Guerra Civil i la postguerra són anys de trencament i silenci. La represa dels anys seixanta i principis dels setanta, que es produeix gràcies a l’acció de moviments socials i pedagògics actius (moviment escolta, escoles d’esplai, associacions de mestres, petites editorials, etc.) significa l’intent d’enllaçar amb un passat que havia estat escamotejat i de fer renéixer una literaturaanorreada gairebé en els seus inicis. Malgrat totes aquestes peripècies, la literatura catalana per a joves lectors és una literatura amb una història i un passat de qualitat.
A partir del restabliment democràtic, arriben els anys del desenvolupament i d’un cert boom de producció, afavorit per la introducció de l’ensenyament del català a l’escola. Aleshores es produeix un auge de la literatura de gènere, de la literatura influïda pel folklore, del llibre il·lustrat, de la novel·la juvenil, etc. També es consolida un ampli ventall de premis que actuen com a planter de nous autors i com a difusors de la producció actual. Al País Valencià i a les Illes Balears, de fet, no és fins a mitjan anys setanta que nous autors comencen a escriure en català per a infants i joves, enllaçant amb la tradició de les rondalles. Les fites d’inici serien les primeres obres per a infants d’Empar de Lanuza i de Gabriel Janer Manila respectivament, ambdós guanyadors del premi Folch i Torres. En el cas concret de les Balears, encara que el panorama de la producció editorial és pobre, la nòmina d’autors és important per qualitat i quantitat (destacaríem noms com el ja citat Gabriel Janer Manila, Miquel Rayó, Rosa Maria Colom, Iolanda Bonet, Pere Morey, Eusèbia Rayó, Ponç Pons, Miquel Ferrà, Elisabet Abeyà...) i ha augmentat considerablement el nombre d’il·lustradors que arriben al llibre per a infants de la mà de la historieta gràfica (Pere Joan, Max, Bartomeu Seguí...).
La situació actual és complexa. D’una banda hi ha una clarificació del panorama, en el sentit d’una major professionalització dels agents implicats en el llibre per a infants i joves (autors, il·lustradors, editors, mediadors, etc.), lluny del voluntarisme dels primers anys. En el camp editorial assistim d’una banda a agrupaments editorials i de l’altra a la implantació d’una xarxa de petites editorials alternatives i emergents. També és remarcable l’entrada de la literatura infantil i juvenil a les universitats com a objecte d’estudi. Per primera vegada, la trajectòria històrica, les produccions, els autors, la divulgació dels materials, etc. es treballen en l’àmbit dels estudis superiors.
Entre les mancances destacaríem:
• La poca presència als mitjans de comunicació.
• La falta d’una bona xarxa de biblioteques escolars i de formació de bibliotecaris escolars que puguin actuar de dinamitzadors de la lectura als centres educatius.
• La necessitat de formar equips de mediadors eficients que treballin no únicament en l’àmbit escolar sinó també a altres espais: centres cívics, casals d’infants i joves, biblioteques, colònies, mitjans de comunicació...
En conclusió, al meu parer, la divulgació «a peu de carrer», amb persones formades i apassionades, és el camí més efectiu per fer conèixer, fer estimar i fer fruir. Cal defugir les imposicions i substituir-les per invitacions, convidar i no obligar, mostrar i no «receptar», obrir i no tancar.

CATERINA VALRIU. Professora de literatura catalana a la Universitat de les Illes Balears, narradora i escriptora. Ha fet recerca sobre literatura popular tradicional i per a infants i joves, que ha concentrat en diverses obres d’assaig i articles. Ha escrit contes per a infants i adaptacions de clàssics que han estat traduïts a diversos idiomes. Amb el nom de Catalina Contacontes explica històries de viva veu.