Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

(Mots i brases. València: Brosquil, 2004)

* * *

Encenc un llumí
i elideixo per sempre més
aquest Déu

que mu-ti-la diccionaris.

(Mots i brases. València: Brosquil, 2004)

* * *

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria
Carles Riba

És possible que la roca esquerdada
servi la memòria dels amants
o que els molts enderrocs hivernals
siguin les urpes abismades d’oblits.

Ara que l’onada no és flagell ni embat
ni el roig del jovent no amaga engany,
demà seguiràs viva i et sabràs lluna,
mar i envol, escamot d’escata,
glòria de sal o trista deriva.

Tens el suau tacte que escriu entre silencis
invisibles solcs que tempten les ones
i et retornen, fragments ferits, altres
mars dins l’altivesa dels teus ulls.

Estirp de l’ahir, runa del demà,
nàufraga estremida d’íntims replecs.
Tu, la nostra Súnion que evocarem
com el poeta, tu tan a prop, tan lluny.

(una gavina rubrica ta bellesa
i plora la salvatgia dels temps)

(Punta galera. Girona: Curbet Edicions, 2013)