Carles Casajuana Palet neix a Sant Cugat del Vallès el 25 d'octubre del 1954. És el quart d'una família de deu germans. Quan té quatre anys, la seva família es trasllada a Barcelona.

L'any 1976 es llicencia en Ciències Econòmiques i en Dret. L'any 1980, ingressa a la Carrera Diplomàtica.

És destinat a La Paz (Bolívia) com a primer secretari d'ambaixada. Hi arriba a primers d'agost del 1980, al cap de molt pocs dies del cop d'estat del General García Meza. Sota l'impacte dels moments turbulents que viu el país, comença a escriure la que, al cap de vint anys, serà la seva sisena novel·la, Diumenge de temptació, situada a Bolívia.

L'agost de 1982 és destinat com a primer secretari d'ambaixada a Manila. Comença a escriure Tap d'escopeta, la novel·la amb què es dona a conèixer com a escriptor, sobre la vida nocturna a Barcelona a l'època de la transició, "uns anys en què de sobte tot semblava possible", protagonitzada per un jove que reconeix el seu talent pel fracàs i decideix continuar fracassant com a manera d'assumir plenament la seva personalitat. Apareix l'any 1987 a Edicions dels Quaderns Crema. L'any següent apareix en castellà publicada per l'Editorial Anagrama.

De Manila, l'any 1987, és destinat al ministeri d'Afers Exteriors, a Madrid, i d'allí, l'any 1087, a la Missió Permanent a les Nacions Unides, a Nova York, on s'estarà fins a l'estiu de l'any 1991 com a delegat pels drets humans. Publica Bondage (Quaderns Crema, 1989) i La puresa del porc (Quaderns Crema, 1990), que presenta la relació conflictiva d'un escriptor amb la pròpia obra com una sàtira subtil de la indústria literària.

De Nova York, l'any 1991, és destinat a Madrid, al ministeri d'Afers Exteriors. Col·labora al desaparegut Diari de Barcelona. Publica Punt de fuga (Quaderns Crema, 1992), novel·la sobre un triangle integrat per dos amics d'infantesa i la dona d'un d'ells, que esdevé una reflexió sobre la insatisfacció pròpia de la condició humana. L'any 1996 publica l'assaig Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències (Edicions 62, 1996), que analitza la influència del filòsof alemany en l'obra i el pensament de Josep Pla.

L'octubre del 1996 és nomenat ambaixador d'Espanya a Malàisia. Entre 1997 i 1998 és també ambaixador al Vietnam, i de 1997 a 2001 a Brunei, en tots dos casos amb residència a Kuala Lumpur. Publica Esperit d'evasió (Quaderns Crema, 1998), que porta el tema de la insatisfacció humana fins a l'extrem a través de les vivències del protagonista, un home per qui la rutina és una tortura i la vida sedentària una camisa de força.

L'any 2001 és nomenat ambaixador representant d'Espanya al Comitè Polític i de Seguretat de la Unió Europea, a Brussel·les. Publica la novel·la Diumenge de temptació (Quaderns Crema, 2001; en castellà, Seix Barral), retaule de les tensions brutals i la bellesa desolada de la Bolívia que havia conegut vint anys abans.

L'any 2004 és destinat a Madrid, on dirigeix el departament internacional del gabinet del president del govern. L'any següent publica Kuala Lumpur (Quaderns Crema, 2005; en castellà El Aleph), recreant en clau de novel·la negra les grandeses i les misèries de la Malàisia contemporània. També apareix en castellà a l'editorial Seix Barral.

L'any 2008 és nomenat ambaixador d'Espanya al Regne Unit. Guanya el Premi Ramon Llull amb la novel·la L'últim home que parlava català (Editorial Planeta, 2009), homenatge a la figura de l'escriptor que defensa aferrissadament la llengua i la literatura i, a la vegada, reflexió sobre el bilingüisme i el debat sobre la supervivència del català. Al cap de dos anys, publica Un escàndol sense importància (Editorial Columna, 2011; en castellà El Aleph), una novel·la sobre la hipocresia i sobre la presumpció de culpabilitat que pesa avui sobre els homes que fan front a una acusació en matèria sexual.

L'any 2012 torna a Espanya i demana l'excedència de la carrera diplomàtica. Publica El melic del món (Editorial Columna, 2013), protagonitzada de nou pels dos escriptors de L'últim home que parlava català i centrada en el món editorial i en el tema de la identitat de Catalunya.

L'any 2014 guanya el Premi Godó de reporterisme i assaig periodístic amb Les lleis del castell. Notes sobre el poder (Pòrtic, 2014), un retrat irònic del poder i del misteri del seu exercici. El 2017 publica la novel·la Retorn (Edicions 62), sobre el frustrat retorn de l’exili de Josep Carner a les acaballes del franquisme, i l'any 2019, Les pompes del diable (Proa), una novel·la d'humor sobre la corrupció.

L'any 2021 publica la novel·la Últimes notícies del Chaco (Proa) sobre una disputa entre una empresa multinacional i una comunitat indígena per unes terres en la regió del Chaco, al Paraguai.

L’any 2022 es reincorpora a la carrera diplomàtica i és destinat com a ambaixador d'Espanya a Grècia.

Publica la novel·la La guerra dins la guerra (Proa, 2025), protagonitzada de nou pels dos escriptors de L’últim home que parlava català i El melic del món.

Col·labora regularment a La Vanguardia.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.