Llavors de guerra 
queden al camp sembrades:
massa venjança.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 53)

* * *
 

CANÇÓ DELS AMANTS METAL·LÚRGICS

Tinc els ulls plens de fornals, 
tinc el nas ple de toveres, 
i a la boca estany i coure
per forja-te a cops de bes.

Forjador, bon forjador, 
posa't pell i davantal
i vés prest a l'obrador!

Amb la manxa de la llengua
de robins t'inflamo el coll
i amb les mans per martinet
t'afaiçono l'engonal.

Forjador, bon forjador, 
venta feixos d'abraçades
i fes via a l'obrador!

Ja són meus els teus relleus,
duc al cos ferritja i sal.
Lentament te'm fas mirada
i a la nit ja m'ets gresol.

Forjador, bon forjador, 
sua gangues de deliri
que hi ha feina a l'obrador!

Ja m'ho deia la sibil·la:
"Vindrà un home amb pit d'aram,
durà sarja i collerets,
i vint cercles com els arbres."

Forjador, bon forjador, 
bat el ferro encara tendre,
que espurnegi l'obrador!

Vés-hi amb compte, que és un déu
dels que corren per la terra 
i es detura a tota font
d'on li ragi llet de bruixa."

Forjador, bon forjador,
desa l'eina, no fos cas
que et buidessin l'obrador!

(Del llibre Eros d'encesa fletxa. València: Eliseu Climent, 1994, p. 31-32)

* * *

"Entre silencis 
fugies dels teus llavis:
no s'hi fan festes."

(Del llibre Calotips i instantànies. Barcelona: Edicions 62, 1993, p. 24)
 

* * *

LICANTROPUS

Mal presagi. Una lluna plena. Un enfrontament amb l'home. Saber-se solitari i vagarejar sempre sol per un camí distint de tots els altres. Sentir un ofegament i el pols que batega furiosament en les temples. Un glop de sang a la boca: el regust febrós d'un malson. Sol, Sang, Lluna: una fondària que grata els primigenis, les ombres dels arcans. L'home davant l'home, i entre ells l'espai il·limitat d'un temps incontrolat. Un mal son o un mal presagi: és el mateix. Ombres. Sol vagarejant per cap camí amb la sang seca dins la gola, impedit de respirar. Sol sota una lluna sense llum, sense ombres. L'home enfrontat a l'home en una lluita sense segles, sense ombres. L'home enfrontat a l'home en una lluita sense segles, furgant l'inconegut. El malson d'una llarga nit sense vetlla: per un camí solitari l'ombra d'un home s'acosta i m'hi llanço al damunt.

Barcelona, 28/29 - II - 72

(Del llibre La poesia és a dir, la follia. (Amb Vicenç Altaió Morral). Barcelona: Pòrtic, 1975, p. 17)