Telèfon. A cada toc
una lleu esgarrifança.

Cap veu no omplirà el buit
que el dring descobreix cada vegada.

Fins que el so sigui engolit
per la buidor de l'estança.

* * *

Així s'inicia el viatge,
així acaba el poema,

al llindar mateix del futur,
sense cap més paraula,

de bat a bat obert
a l'innominable.

(Del llibre La gravetat. Barcelona: Del Serbal, 1988)