Telèfon. A cada toc
una lleu esgarrifança.

Cap veu no omplirà el buit
que el dring descobreix cada vegada.

Fins que el so sigui engolit
per la buidor de l'estança.

(La gravetat. Barcelona: Del Serbal, 1988)

* * *
 

Així s'inicia el viatge,
així acaba el poema,

al llindar mateix del futur,
sense cap més paraula,

de bat a bat obert
a l'innominable.

(La gravetat. Barcelona: Del Serbal, 1988)

* * *

Darrer metro. Rails sense retorn
cap a l'andana impossible.

Fosca endins he sentit
la densitat del món,
la lleugeresa del viure.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

T'habita una ciutat
sense centre ni història,
carrers immediats
on busques el corrent secret de la memòria,

el riu oblidat
sota l'asfalt que et perd
en la immensitat.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

L'home s'acosta als rails,
escolta i mira túnel endins,

i el cor de la fosca
per uns moments al seu cor s'acorda.

Per uns moments:
en un llampec estrident
l'home és abrusat pel temps.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

Comiat. A poc a poc l'amiga
passa de la llum a l'obaga.

L'últim gest de la mà
me'l dibuixa la tarda,

l'amiga llunyana
al fons de la fosca més clara.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

INSTANTÀNIES
Quin missatge intenta desxifrar el vianant dret a la cantonada entre les ratlles del diari? Què conté la bossa de plàstic negre que l’escombriaire llença al camió? Qui parla per telèfon a la cabina, rep l’ordre decisiva? De qui fuig aquell que corre? De qui s’amaga el que tanca rere seu la porta? Quin secret desfici aclapara uns i altres? I l’autobús, cap a on va? Quina n’és la ruta veritable?

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

TRÀNSIT
El silenci febril. El desig computat. Si em truquen no hi sóc. Disset per cent d'interès. Cel opac.

El trànsit m'arrossega per l'única direcció permesa. Per l'escletxa del costat m'ofega la fosca del gas cremat. El silenci eixorda. L'interès és zero. Si em truquen no hi sóc. Sóc arreu. Sóc enlloc.

(aturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

Ciutat plana. Una claror uniforme en revela objectes i figures, sense ombres, sense distàncies.

Ciutat nova, construïda en un instant, inacabable i finita. Tots els carrers són un carrer, un únic so totes les paraules.

Ciutat inalterable on el vianant es perd: tot és u, u és res.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)