Als mercats del món,
tot es compra i tot es ven:
la vida i la mort, 
l'amor i el temps.

Tens un cor
per a bombar ciments,
tens pulmons 
per a la pols i el fum,
tens mans, cervell, dents...

Quan siguis vell,
sentiràs el xiulet dels trens 
que s'allunyen a ponent,

els trens dels teus anys perduts 
als mercats del vent.

(Mercat d'asfalt. Barcelona: Letera, 1979)

* * *

Estimo allò que estimes,
com ho estimes,

com esdevens carrer enllà
entre cases obertes de bat a bat,

com et transformes
tot transformant la ciutat.

(Mercat d'asfalt. Barcelona: Letera, 1979)

* * *

Visc al centre,
visc a la perifèria,

visc al cor on conflueixen totes les artèries,

visc en terra oblidada,
centre i extrem,
blocs de cristall, herba cremada.

(La gravetat. Barcelona: Del Serbal, 1988)

* * *

Així comença el viatge,
així acaba el poema,

al llindar mateix del futur,
sense cap més paraula,

de bat a bat obert
a l'innominable.

(La gravetat. Barcelona: Del Serbal, 1988)

* * *

T'habita una ciutat
sense centre ni història,
carrers immediats
on busques el corrent secret de la memòria,

el riu oblidat
sota l'asfalt que et perd
en la immensitat.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

Un home a l'andana.

Les portes del metro s'obren
en una exhalació,

fugissera claror
en aquell indret
on el temps es corba:

un home a l'andana,
portes que s'obren en una exhalació,

un home baixa, lívid, a l'última estació.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)

* * *

Comiat.
A poc a poc l'amiga
passa de la llum a l'obaga.

L'últim gest de la mà
me'l dibuixa la tarda.

L'amiga llunyana
al fons de la fosca més clara.

(Naturalesa dels dies. Barcelona: Columna, 2000)