Autors i Autores

Joaquim Horta i Massanés
1930 - 2013

Joaquim Horta i Massanés
Vladímir Maiakovski (dibuix de Werner Klemke), autor que tradueix i influeix Joaquim Horta.

Biografia

Joaquim Horta i Massanés neix el 20 de novembre de 1930 a Barcelona, nét del tipògraf i impressor Joaquim Horta i Boadella, que exerceix de mestre i l'exhorta a combinar feina i estudis.

Especialitzat en art gràfic, dirigeix entre 1950 i 1965 les col·leccions "Fe de Vida" (en castellà) i "Quaderns de Teatre", sota els auspicis de l'Associació Dramàtica de Barcelona, amb obres traduïdes per primera vegada al català d'autors tan significatius com Txèkhov, Anouhil, T. Williams, S. Lewis, Wesker, Sartre, Brecht, Dürrenmatt, i amb peces, entre altres autors catalans, de Pedrolo, Oliver i Brossa. Amb la col·laboració d'escriptors i intel·lectuals de l'alçada de Joaquim Molas, Josep Maria Castellet o Pere Quart, també funda la col·lecció "Signe", d'assaig i poesia, on edita obres de Riba, Foix, Ferrater, Riba, Espriu i Pere Quart, entre d'altres. A la intensa tasca com a editor i impressor, cal destacar la de cap de publicacions del Col·legi d'Arquitectes (de 1971 a 1983), de la mà d'Emili Donato, i del departament de publicacions de l'Ajuntament de Barcelona (des de 1983 fins a la seva jubilació, el 1995).

Autor capdavanter en la poesia de compromís social a Catalunya, la seva obra es mou dins els àmbits del realisme social dels anys cinquanta, amb tendències existencialistes i influïda, sobretot pel que fa al seu ideari, per les seves versions del rus Vladímir Maiakovski. De fet, juntament amb Manuel de Seabra, en tradueix tant la poesia completa (1981-1983) com el teatre (1984-1989), a més de Mao Zedong i d'altres textos assagístics. Encara en el camp de les traduccions, ha publicat obres d'Ernest Hemingway i Laurent de Brunhoff.

El 1955 es dóna a conèixer com a poeta amb la publicació de Poemes de la nit, llibre que ja conté referències explícites als músics i pintors d'avantguarda (Tàpies, Bartok, etc.), dues de les seves fonts d'inspiració poètica més evidents, entesos com a recercadors de nous llenguatges expressius. En aquest primer poemari també es posa de manifest l'enunciat sapiencial o profètic, un dels seus registres més sòlids. Dos anys més tard apareix Home que espera, definit com un segon llibre que conté un missatge específicament moral que mostra dolor i menyspreu per la vida que pretén dominar l'home amb falses lliçons i consells.

Posteriorment publica Paraules per a no dormir (1960), possiblement el poemari que reflecteix millor la crispació creixent i la situació politicosocial del moment, i l'Antologia 1956-1966 (1966), recull censurat, perseguit i guillotinat per la dictadura franquista per ser considerat un llibre anticlerical i subversiu. Més tard veuen la llum Balanç d'última hora (1974) i La finestra de la vuitena planta (1980), dos volums que continuen tenint molt en compte la pintura i els pintors, i on la família va adquirint més protagonisme. El de 1980 és un llibre carregat de quotidianitat i esperança on l'empleat 222 explica les seves sensacions des de la vuitena planta de l'edifici del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També reuneix una selecció de la seva producció poètica al volum Home que espera, títol que pren del seu segon poemari, publicat per L'Aixernador el 1993.

Paral·lelament, és soci del PEN Club i participa en diversos festivals de poesia catalana, com ara el del Price el 1970 (1r Festival Popular de Poesia Catalana) i el del 25 anys del Price dels Poetes del Palau de la Música Catalana el 1995, entre molts altres. Arran de la seva producció literària, Josep M. Casanovas ha recitat els seus poemes i el cantautor Xavier Ribalta ha posat música i veu a un bon nombre de les seves peces poètiques. Així mateix, la seva obra ha estat traduïda a l'italià, l'anglès, el francès, el neerlandès, el castellà i el portuguès, entre d'altres.

També escriu assaig, on destaca l'obra Tres notes sobre poesia i música negra (1959). En aquesta línia, Joaquim Horta ha treballat també en el món de la ràdio, on ha realitzat programes sobre música clàssica i jazz. Al voltant d'aquests temes escriu el guió Sobre literatura catalana, sobre jazz i sobre música clàssica, per a Ràdio Espanya de Barcelona. D'altra banda, cal esmentar la seva col·laboració en mitjans com Índice, Inquietud, Bages o El Pont.

Joaquim Horta mor a Barcelona el 15 de setembre de 2013, a l'edat de vuitanta-dos anys. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.