—Quina ha estat la teva trajectòria professional fins ara?
—Bàsicament, la meva activitat professional ha estat, i continua estant, l’educació, ja que si comptabilitzem el temps invertit, fa més de quaranta anys que em dedico a l’ensenyament i només divuit que sóc escriptora. Per afinar una mica més, es pot dir que se’m va començar a considerar escriptora, pròpiament dita, a partir del moment que vaig publicar el primer llibre, encara que jo sempre he escrit, sobretot contes.

—Per triomfar, confies més en la sort, en l’experiència, en l’esforç...?
—De fet, no m’he plantejat mai triomfar. Com a mestra evidentment no es pot triomfar, i això ho sabem tots els educadors. La nostra tasca és anònima, sovint poc reconeguda i, a més, és una feina que no produeix fruits immediats. Així i tot, dia rere dia, any rere any, seguim amb tenacitat i tossuderia la nostra tasca educativa. I pel que fa al vessant d’autora, el meu triomf ha consistit a publicar tot el que he escrit. Fins al moment no tinc al calaix cap obra acabada. En aquest fet estic convençuda que hi han intervingut una sèrie de factors. D’una banda, la sort, perquè dues de les meves obres van cridar l’atenció del jurat d’un certamen literari, vaig quedar finalista. D’altra banda, l’experiència: com que escric literatura infantil i juvenil, conec prou bé el públic a qui va destinada la meva obra i això em facilita la feina. I evidentment l’esforç compta moltíssim, mai dono per acabada una obra fins que no l’he revisada diverses vegades per assegurar-me que té una qualitat literària. Una escriptora que admiro molt, la Maria Barbal, en una ocasió va dir que la tasca d’escriure comporta un 25% d’inspiració i un 75% de transpiració, o sigui de suar, de treballar sobre el text, de millorar-lo, d’adequar-lo…

—Què valores més de la feina que fas ara?
—A través dels fòrums lectors que he fet en diversos centres d’ensenyament, dels correus que he rebut i de les vendes dels llibres, he pogut comprovar que he aconseguit l’objectiu principal que m’havia proposat com a escriptora i com a mestra: engrescar els nois i noies a llegir. I fins i tot a escriure, ja que sovint rebo produccions escrites pels meus lectors, imitant-me o utilitzant les meves estratègies, i això m’omple de satisfacció.

—Ens podries explicar algun projecte de futur?
—Tinc tres projectes engegats i encallats: una novel·la, un recull de narracions amb un fil conductor i un llibre didàctic sobre jocs de paraules. Durant el curs no tinc temps per dedicar-m’hi. Sempre treballo a l’estiu, però les vacances no donen per tant. Hauré d’esperar a jubilar-me per a poder dedicar-me a escriure a jornada completa.

(“Entrevista: Alegria Julià”, Turons. Escola Virolai, núm. 76, desembre de 2008, p. 24-25)

* * *

—Què és per a tu la literatura infantil i juvenil? 
—Un excel·lent vehicle perquè els menuts i els joves s’introdueixin en el camp de la lectura i l’escriptura. Una manera d’activar la imaginació. Un instrument per augmentar el vocabulari i l’expressió oral. Una manera de divertir-se i sentir-se sempre acompanyat per un amic que no et falla mai.

—Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
—No. La literatura infantil i juvenil té molt poca difusió, només se’n parla en anuncis propagandístics, de cara la comercialització. Hi ha algunes emissores de ràdio que hi dediquen un temps, però és insuficient. No arriba al gran públic. S’haurien de fer programes televisius engrescadors. I també per televisió s’haurien de difondre les activitats que organitzen algunes biblioteques sobre l’animació a la lectura.

—Què opines de l’expectació que provoquen les obres best-seller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
—És una llàstima que això no es faci amb autors catalans, però em sembla bé, ja que aquesta expectació fomenta que es parli de literatura infantil, encara que sigui parcialment. Pot ser un començament. Darrere d’aquests llibres sensacionalistes en poden venir d’altres. Amb tot aquest fenomen, el que veritablement considero important és el fet de crear lectors.

—Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
—Haurien de ser orientatives i optatives i no obligatòries. De tota manera s’hauria de crear dins l’aula una estona per a llegir en silenci i un espai per a intercanviar opinions sobre el que s’ha llegit (de la mateixa manera que comenten una pel·lícula que han vist). És molt important que els nens i joves es recomanin llibres i se’ls deixin. Al mateix temps que es fomenta la lectura, es desperta el sentit crític i es manifesten els diferents interessos del lector. El que s’ha d’evitar de totes totes, és fer treballs obligatoris sobre el llibre que s’ha llegit. Si als adults ens fessin fer obligatòriament un resum del diari segurament el deixaríem de llegir. De tota manera com autora he de dir que sovint he anat a escoles on m’han ofert treballs fets pels alumnes: dibuixos, rodolins, finals diferents, continuació de la història, una història paral·lela… Eren treballs fets amb il·lusió que em demostraven que la lectura del meu llibre els havia motivat.

—Com valores la literatura catalana per a joves actual?
—Actualment està en un bon moment. Hi ha molts llibres publicats amb un gran ventall de temes i arguments que poden satisfer les expectatives dels lectors i lectores de totes les edats.

(Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil, 2001)