No sé si em queda cap tardor
per fer reviure el trèmul gest
dels dits i la caiguda eixorca
de les fulles dels paisatges,
els silencis que es moren com
un difícil to baix de jazz,
o el plom dels ulls erms i cansats
en arribar el capvespre ebri.
Tot és matèria d'adéu,
pàgines invisibles, rònegues,
prejudicis i mals auguris,
el vell fracàs de la tristor,
com una lluna decadent
que es menja el rastre de l'abisme.

(Del llibre L'atles deshabitat. Calonge: AdiA Eds., 2015)