A recer, amagat
arrabassant fulls de calendari
reconeixent-me amb un cert gust
de ginebra i saxos
reivindicant una certa manera
d'anar a jeure
amb gotes de jazz
i sensacions de pell a pell
rellegint aquells poemes
que mai no vaig saber llegir de jove
quan tot semblava tan fàcil de beure.
A recer, amagat
m'escolt una mica insolent
amb un cert cansament a les parpelles
com qui ja passa de recrear
el tast dels anys o els colors
de cada un dels crepuscles
que es tenyeixen calcant la fosca.
A recer, amagat
bec por de ricí
com els presoners
i me bec a mi mateix,
me consumesc
ebri de por i tristor.
El jo poètic, li diuen.

(Del poemari A recer. Pollença: Ed. del Salobre, 2009, p. 30)