FOC D'AIGUA

Esbucar la mirada als vidres entelats fer un nu a la boira clivellar l'infinit amb la saliva perdre's a les ombres del mar que com llargues mans fa l'amor amb el foc de l'aigua allà on el cos no es refreda ni amb la suor de les pedres

(Del poemari Baf de llavis. Campos: l'autor, 1976, p. 39)