A CÉSAR VALLEJO

París a 15 d'abril de 1938.
Potser plovia i tu,
César Vallejo,
anaves cap a la tomba
entre flastomies, fang i amor;
potser estimant,
potser lliure,
potser cercant Déu entre la mar,
creient encara que ser home és dur.
Potser deies adéu
i tot em semblava poesia,
destrucció, amor, vida,
potser.
No sé si deixar-te unes flors a la tomba
o que cremin ciris al teu altar de poemes.
No sé res però just ara me'n fot.
Sí, hi ha cops forts en la vida
per a nosaltres,
homes d'una carn, d'una esperança
que mor a poc a poc,
com aquelles gotes de suor regalimant,
mesclant-se amb la sang,
de Crist,
un dia al mar, a la muntanya, a la creu,
cercant un nigul, una llibertat, la llibertat,
potser oblidant el nostre pecat
per a sobreviure.

(Del poemari "És massa difícil", dins Temptant l'equilibri. Campos: Impr. Roig, 1973, p. 59)