Què és una biblioteca? Segurament és el lloc on dormen silencioses (mentre no són utilitzades) unes incògnites meravelles del món: els llibres. Fa anys, Jorge Luis Borges (que fou bibliotecari) es referí a les biblioteques (a la de Babel) dient que eren com 'una esfera cuyo centro cabal es cualquier hexágono, cuya circunferencia es inaccesible'. Volia significar amb això l'esclat de llum de la saviesa que, dins del desodre, hi era gelosament guardada, a l'aclariment impossible del misteri de la humanitat, també a l'orígen de la biblioteca i del temps. Coincidiria amb Bartolomé José Gallardo (el de Raros y curiosos), amb Huysmans (el d'À rebours), amb Méndez Pelayo (el de Los heterodoxos), amb el nostre Jordi Rubió (el de Cómo se organiza y cataloga una biblioteca) i amb el general catalanista Lluís Faraudo de Saint-Germain, de qui vaig heretar una confortable poltrona entre amics honorables i erudits.

Les biblioteques comencen a organitzar-se amb l'afició a la lectura. Sense lectura no hi ha biblioteques, ja siguin privades o públiques. La lectura és el misteri dels llibres. Però què és pròpiament un llibre? El primer que ho esbrinà fou Richard de Bury, bisbe de Durham i canceller d'Anglaterra, en el seu Philobiblion, tractat de l'amor als llibres, escrit a la segona meitat del segle XIV, quan els llibres encara eren manuscrits. Bury ens diu que aquestes petites entitats espirituals 'se'm presenten donant com a vius els morts, preveig en un llibre les coses futures, en els llibres es proposen les empreses de guerra, en els llibres s'apunten les condicions de pau. Totes les coses es fan malbé en el temps; Saturn no cessa de devorar els mateixos que engendra; per consegüent, tota la glòria del món cauria en l'oblit si Déu en la seva providència no hagués proporcionat la defensa dels llibres'. Per a Bury, els llibres, aplegats en biblioteques, constitueixen la memòria del món. Això també ho aprovaria des de Londres, sortint del Covent Garden, el doctor Samuel Johnson, glòria de l'erudició britànica, orgullosament dreçat amb un whisky de malta a la mà, just davant de la seva famosa biblioteca, exhibint (entre un núvol de pols) un manuscrit de Macrobi. Johnson, fill d'un llibreter, vivia a Inner Temple Lane, a sota mateix de les parades de llibres dels més diversos temes. S'hi senten els versos de Moratín:

Botánica, blasón, cosmogonía,
náutica, bellas artes, oratoria
y toda la gentil mitología.

Sacra, profana, universal historia.
Y en eso, amigo, no andaría escaso,
fatigando al lector vista y memoria.

Hi ha una altra raó, que em revé just després de rellegir la primera edició del fascinant Manual del librero hispano-americano del gran Antoni Palau Dolcet (1923), de la famosa Batalla entre llibres antics i moderns de Jonathan Swift. És la gran consideració que tant la gastronomia com la bibliofília són passions d'edat madura i aquesta darrera rau en l'esperança críptica de troba, un dia o altre, encara que sigui amagada en una nota al peu de pàgina, la il·luminada revelació del secret de l'Univers (Azorín deia que 'el mayor misterio es la realidad, de la cual nosotros formamos parte'). Aquesta és la fulminant revelació de l'Existència, problema que no pot resoldre's, segons els savis, perquè en aquest cas hipotètic tot quedaria aturat: els rellotges, els moviments dels astres, els desigs, els cants dels ocells vivíssims, la poesia de les coses, la irrenunciable aventura de la nostra vida. Aquesta és la veritable raó, també, dels poetes des de l'inici de la Poesia. Aquesta és la veritable significació de la recerca i la lectura dels llibres, del seu sancta santorum. Aquesta és, doncs, la idea de la biblioteca. Una humanitat abocada al seu indesxifrable destí.

(La darrera mirada. Barcelona: Columna, 2001)