Autors i Autores

Joan Pinyol

Dorotea i la joia gegantina

En aquesta novel·la —dirigida a infants a partir de 10 anys, però també apta per adults de totes les edats— en Joan Pinyol ens explica el que va passar el dia que la geganta Dorotea va perdre una de les seves enormes arracades. Va passar pocs dies abans que Capellades comencés a celebrar els actes de la Ciutat Gegantera 2005 i, és clar, la geganta tenia presa per trobar-la. No podia presentar-se davant de tots els ciutadans capelladins sense una de les seves arracades!

Cada nit, quan a la ciutat ja no quedava cap llum encesa i els capelladins es deixaven caure en el món dels somnis, la geganta Dorotea sortia a buscar desesperadament la seva arracada, però sempre tornava a l’alba sense haver-la trobat. Un dia, però, la geganta Dorotea va ser descoberta. En Bernat, possiblement l'únic infant capelladí que a les nits, per més que s'hi esforcés, no aconseguia agafar el son i somiava somnis fantàstics despert va agafar d'in fraganti a la Dorotea i de seguida es van fer molt amics. Cada nit, en Bernat s'escapolia de casa i fugia amb la geganta en busca de la gran arracada. Les seves sortides nocturnes sempre es convertien en aventures més fantàstiques que les que somiava despert el petit capelladí. Però... aconseguirien trobar l'arracada???. En aquest llibre, a més de la història màgica de la geganta més famosa d’aquesta localitat anoienca, hi trobareu moltes referències a la ciutat de Capellades —com per exemple, els orígens de les Festes del carrer, què és la Creu de Miramar o l’Abric Romaní—

(Marta Aznar. De la ressenya publicada a la secció infantil La Petita Malla del portal lamalla.net el 2 de juliol de 2005, a propòsit de la novel·la infantil Dorotea i la joia gegantina)

* * *

De la mà de la Dorotea, en Bernat sabrà de la vida de la geganta, d'històries del passat i del poble. Amb un estil àgil, esquitxat de belles descripcions geogràfiques, l'autor combina equilibradament realitat i fantasia. Les il·lustracions, molt expressives i detallistes, ajuden a configurar el món d'en Bernat i la Dorotea, aportant més vida a una història que es llegeix d'un glop, que enxampa el lector alhora que deixa el pòsit enriquidor d'haver gaudit d'una lectura entranyable. Interessant l’annex explicatiu que hi ha al final, que ajuda a aprofundir sobre la història i que arrodoneix un llibre recomanable per a totes les edats.

(Maria Carme Roca. De la ressenya dedicada a la novel·la Dorotea i la joia gegantina. Revista Escola Catalana, núm. 426, gener de 2006, p. 54)