Joaquim Sala-Sanahuja neix a la Rambleta de Sabadell el 1953. Per tradició familiar decideix estudiar per ser enginyer a Barcelona, però l’interès per les lletres el fa presentar-se i guanyar el premi Amadeu Oller —amb Pere IV al jurat— l’any 1973 amb el llibre de poemes La veu del ciclista. A partir d’aquí es trasllada a París per cursar la llicenciatura en Filosofia a la Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis, nascuda amb l’esperit del Maig del 68. Obté la Licence en Lettres Modernes per la mateixa universitat, on es doctora amb la tesi «Nietzsche, Wagner, Verne: étude d’un réseau lúdiques» (1988).

L’interès per la cultura francesa fa que visqui dotze anys a París, des d’on codirigeix la col·lecció de traducció poètica «Poesia Universal del Segle XX» d’Edicions del Mall, que posteriorment va passar a mans d’Edicions 62. Sala-Sanahuja torna a Catalunya l’any 1986 per ensenyar a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i, des del 1996, a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de què ha estat vicidegà d’Ordenació acadèmica i delegat per a la titulació d’Estudis de l’Àsia Oriental. Forma part del Grup d’Estudis de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC).

A més d’exercir com a docent, entre els anys 1990 i 1999 és corresponsal a l’Estat espanyol de la revista Littérature, participa en alguns programes de l’emissora de ràdio France Culture i publica articles en diversos mitjans de comunicació catalans i espanyols com El Correo Catalán, Diario de Barcelona, La Vanguardia, Camp de l’Arpa, El Viejo Topo, El Ciervo o Revista de Occidente. També imparteix cursos al Centre Cultural de la Fundació La Caixa de Barcelona i a l’Instituto Camões de Lisboa.

En les seves obres de creació literària, l’autor continua el camí poètic amb llibres com Pessebres (1991) o Pas de Coro (1998) i aposta per la dissolució de barreres entre gèneres literaris experimentant en simbiosi amb alguns artistes en obres com Escriny Walpurgis (1989, amb gravats de Gabriel) i El viatge a Tokushima (1992, amb gravats de Jordi Alcaraz). També escriu prosa de diversos gèneres i temàtiques: Pere Sanromà (1990), Sabadell al tombant del segle (1994, amb Andreu Masagué), Antoni Taulé. L’imperi del buit (2002, amb Dominique Païni), Taulé-filiacions (2005), etc.

Com a traductor del francès i del portuguès s’interessa per autors clàssics (Arthur Rimbaud, Charles Baudelaire, Molière, Fernando Pessoa, Wenceslau de Moraes, etc.), per poetes contemporanis (René Char, Francis Ponge i Gastão Cruz, entre altres) i per pensadors com Stendhal, Roland Barthes o Bernard-Henri Lévy. La seva tasca en aquest àmbit li val el Premi de Traducció de la Generalitat de Catalunya (1987, per Nadja, d’André Breton), el Premi Crítica «Serra d’Or» (2003, per la traducció dels llibres de poemes de Fernando Pessoa) i el Premi Mots Passants de traducció (2013, per Locus Solus, de Raymond Roussel).

Joaquim Sala-Sanahuja ha compaginat durant més de trenta anys l’escriptura i la traducció amb la docència universitària. Ha estat membre fundador i president de la Fundació La Mirada de Sabadell (1989-2001) i Secretari General de l’Alliance Française de la mateixa ciutat (1998-2008). Actualment és membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach i soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.