Joaquim Sala-Sanahuja (Sabadell, 1953). Escriptor, traductor i professor. 

Després d’estudiar enginyeria a Barcelona, marxa a París com a flamant guanyador del premi Amadeu Oller amb el llibre de poemes La veu del ciclista (1973). A la Universitat París 8 cursa la llicenciatura en Filosofia, obté la Licence en Lettres Modernes i es doctora el 1988. Des de la capital francesa codirigeix la col·lecció «Poesia Universal del Segle XX» per a Edicions del Mall.

L’any 1986 torna a Catalunya per ensenyar a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i, des del 1996, a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors combina la docència amb la publicació d’articles en diversos mitjans i organitza i imparteix cursos de literatura i traducció a Barcelona i Lisboa.

En les seves obres de creació literària, Sala-Sanahuja continua el camí poètic amb llibres com Pessebres (1991) o Pas de Coro (1998) i aposta per la dissolució de barreres entre gèneres literaris experimentant en simbiosi amb alguns artistes en obres com Escriny Walpurgis (1989, amb gravats de Gabriel) i El viatge a Tokushima (1992, amb gravats de Jordi Alcaraz). També escriu assaigs sobre diverses temàtiques.

Com a traductor del francès i del portuguès s’interessa per autors clàssics (Rimbaud, Baudelaire, Molière, Pessoa), per poetes contemporanis (René Char, Francis Ponge, Gastão Cruz) i per pensadors com Stendhal o Barthes. La seva tasca en aquest àmbit li val el Premi de Traducció de la Generalitat de Catalunya (1987), el Premi Crítica «Serra d’Or» (2003) i el Premi Mots Passants de traducció (2013).

És membre fundador de la Fundació La Mirada de Sabadell, membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach i soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).


Pàgina elaborada per Cinta Paloma per a l’AELC. 
Documentació i fotografies: arxiu de l’autor.