Víctor Sunyol i Costa neix a la ciutat de Vic la nit de Cap d’Any de 1955 i és fill de Montserrat Costa, mestra, i del poeta Joan Sunyol i Genís. Besnet de l’escriptor Martí Genís i petit de tres germans, creix en un ambient cultural amarat de música i literatura. Ben aviat es converteix en un lector voraç de la biblioteca familiar, amb Salvat Papasseit, Ausiàs March en les versions de Joan Fuster, o Quasimodo, però també de volums de poesia experimental de Sánchez-Juan, de Ruyra o de llibres d’art romànic, pintura flamenca i art contemporani.

Cursa la primària al col·legi l’Escorial, el batxillerat, a l’escola privada de Sant Miquel dels Sants i el COU, a l’Institut J. Callís de Vic. A començament dels anys setanta, comença els estudis de Farmàcia amb la idea de dedicar-se a les lletres i la literatura com a activitat secundària, però al cap de dos anys els abandona per manca d’interès. Un interès que sí que troba en el grau de Filologia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estada a la Ciutat Comtal representa per a ell un canvi cultural molt important.

Acabada la carrera, es dedica a l’ensenyament de llengua i literatura catalanes als cursos nocturns de l’Institut Jaume Callís de Vic i s’hi està durant més de divuit anys. Quan deixa l’institut, comença a donar classes a l’Escola d’Art de Vic i hi treballa fins que es jubila l’any 2015.

Compagina la docència amb l’activitat literària. Entre 1974 i 1982 forma part del grup de joves que elaboren la revista de poesia Clot, i l’any 1978, juntament amb un dels col·laboradors, Jaume Pérez, publica un llibre amb textos d’ells dos titulat Entreparèntesis i amb dibuixos del germà de Sunyol, Esteve Sunyol. El 1982, quan la revista esdevé Clot, revista de literatura, passa a ser-ne director nominal, fins al 1985. Col·labora en diversos diaris i revistes, entre els quals destaquen el suplement satíric del setmanari El9Nou, “La Llufa” (1982-1983); la revista de cultura contemporània Transversal (1996-2004); i la revista de poesia Reduccions (des de 1985).

Dins del món editorial, és responsable de les edicions de Cafè Central des de la seva fundació el 1989, i en codirigeix la col·lecció de poesia “Jardins de Samarcanda” des de 1992. També codirigeix la col·lecció “Narratives” amb Miquel Tuneu entre 1987 i 1992, i la col·lecció “Calaix de versos” juntament amb Sam Abrams i Jaume Subirana entre l’any 2000 i el 2004, totes dues d’Eumo Editorial.

Col·labora amb artistes visuals amb textos per a i des de la seva obra. Entre d’altres, treballa amb Alfons Borrell, Alícia Casadessús, Manel Esclusa, Joan Furriols, Antoni Llena, Àlex Nogué, Josep Ricart Rial, Josep Vernis o David Ymbernon. També col·labora amb músics com Xavier Maristany (la cantata Aèria, 1999;  l’òpera Stabat, 2005, o NO ON, 2010), Josep M. Balanyà (Esclat contra les guerres, 2003, o No crec en tu, 2018), Marc Vernis, Antoni Miralpeix (La nit dels contes, 2024) o Quim Abramo.

Pel que fa a la seva producció literària, destaquen els reculls poètics: Ni amb ara prou (Les edicions dels dies, 1984), Esculls al dic sec de la memòria (Institució Alfons el Magnànim, 1991), Quadern de port (Cafè Central, 1999), Quadern de bosc (Tres i Quatre, 1999), Stabat (Proa, 2003), Des d’ara (Proa, 2005), NO ON (rèquiem) (Cafè Central, 2008), l’antologia Des de quin on? (Pagès, 2019) i el llibre de poesia infantil A poc a poc. Cançons de bressol (Comanegra, 2017) amb il·lustracions d’Olga Capdevila. Tot i la seva prolífica obra poètica, Sunyol conrea altres gèneres literaris. En prosa, destaca Descripció de cec (Cafè Central, 1990), Birnam (LaBreu, 2014) i Amb Nausica (LaBreu, 2019); i és autor de l’assaig-ficció Cap a Tirèsies, una aproximació a Eva Aguilar (Eumo, 1997). L’any 2023, la revista de poesia Reduccions dedica l’edició tardor-hivern a la seva obra amb bibliografies completes i articles crítics.

Amb un discurs afí a Samuel Beckett i Peter Handke, i amb els poetes orientals japonesos i xinesos, Shakespeare i Homer com a referents, l’obra de Sunyol forma un tot compacte i complementari al voltant de qüestions sobre la llengua, la poesia i la creació.

També fa incursions en el món de l’art. Des de la seva fundació, el 1991, forma part de la Junta directiva d’H de Vic, associació per a les arts contemporànies, i n'és president del 2004 al 2011. Comissaria cicles d’exposicions d’art visual (“Un lloc futur”, 1999 i “Fixar l’efímer esvanir l’etern”, 2008), corealitza exposicions (“Des d’unes correspondències”, 2011, amb Manel Esclusa; o “Joc Partit”, 2025, amb Manolo Gómez), i exposa peces en diverses exposicions col·lectives.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).