Vicent Usó i Mezquita neix el 1963 a Vila-real, on encara viu. És escriptor, periodista, traductor i guionista. Escriu narracions breus, crítica literària, reportatges, entrevistes i guions per a televisió i per a teatre de carrer, i tradueix narrativa i obres clàssiques de teatre, però la novel·la és l’àmbit on es troba més còmode i que més sovinteja. Des de 2013, imparteix tallers d’escriptura narrativa. A més, col·labora en programes de ràdio i, més recentment, en podcast, com a divulgador literari.

Debuta com a narrador en 1992, amb La cançó de la terra estimada, una novel·la breu on aborda el retorn de l’exili de postguerra. Hi sorgeix la Vila, un topònim freqüent a les seves obres, amb el qual retrata de forma lliure la seva ciutat. També a la Vila hi ubica I en els arbres i en el vent, publicada el 1995 i escrita com un homenatge tant al seu avi difunt com als llocs de la infantesa. Totes dues reben el premi Ciutat de Vila-real de narrativa, tot i que la seva difusió no va més enllà de l’àmbit local, motiu pel qual, el 2002, les reuneix al volum La memòria del vent.

La mirada de Nicodemus suposa el primer salt important en la carrera literària de Vicent Usó. Es tracta d’un relat històric centrat en els darrers anys de la vida de Michelangelo Buonarroti i en les intrigues que envolten la culminació de les obres de la catedral de Sant Pere de Roma. L’obra es reedita el 2017 sota el títol de La mirada de Michelangelo. És a partir d’aquesta obra que decideix dedicar-se a l’escriptura literària.

Els darrers anys del segle XX, publica dues obres, Tan oberta com sempre i Maig era un mes sense pluja, i el primer any del segle XXI veuen la llum dues obres més: La taverna del Cau de la Lluna, més tard traduïda al castellà, i L’herència del vent del sud, un intent d’omplir de paraules el silenci que la seva família havia mantingut envers els anys de la postguerra. La guerra, però en un sentit més universal, deslligat de geografies concretes, és el tema de l’obra següent, Crònica de la devastació.

El 2004 i el 2008, Usó queda finalista del premi Sant Jordi de narrativa amb Les ales enceses i El músic del bulevard Rossini, totes dues publicades amb l’editorial Proa. A la primera, un joglar explica, en un to èpic, una història d’amor que beu, alhora, de la imaginació i les llegendes; la segona és una reflexió, amb el rerefons de la immigració, sobre el preu que estem disposats a pagar per assolir la fama. En 2011 publica, també a Proa, La mà de ningú, una novel·la negra ambientada a França.

La dècada que va de 2015 a 2025 està marcada per la relació de l’autor amb l’editorial Bromera, amb la qual publica quatre novel·les. A més, participa sovint en la campanya “Llegir en valencià”, una iniciativa de la Fundació Bromera que intenta promocionar la lectura en català al País Valencià a través de relats breus que distribueixen diferents capçaleres periodístiques. En aquesta etapa, s’accentua l’interès d’Usó per indagar en els problemes de la realitat immediata a través de la literatura. Així, aborda temàtiques com la corrupció, la condició destructiva de l’ambició sense límits a través de la figura d’un executiu sense escrúpols, el robatori de nadons o la problemàtica de la soledat no desitjada; el darrer títol d’aquesta època és Les ferides del món (2025), on reuneix part de la seva narrativa breu.

Com a crític literari, col·labora en mitjans com Mediterráneo, Avui, Lletres valencianes o Caràcters, revista de la qual és membre del consell de redacció. Com a guionista, escriu dos guions per a documentals de  televisió centrats en les Illes Columbretes i nombrosos textos per a Xarxa Teatre. Tradueix al català L’anguila, de Paula Bonet i, en col·laboració amb Hadi Kurich, el Tartuf, de Molière i La dama de les camèlies, de Dumas. Participa en programes d’À punt ràdio amb seccions específiques sobre tècniques literàries i actualment fa de guionista i locutor del podcast L’arquitectura de la ficció, basat en el llibre del mateix títol.

A més, és membre del grup literari Unai Siset, amb què va publicar el títol Subsòl (2011), fundador d’El Pont. Cooperativa de Lletres i promotor del club de lectura de Socarrats i dels premis Maig de narrativa curta i de novel·la breu, tots dos a Vila-real.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.