Fa temps que el Mas de les Òlibes està abandonat. Però un dia algú hi torna. Amb una escopeta. Per les cambres buides, encara ressona la tristor infinita dels ulls de Carmeta quan va tornar d’aquella clínica on va tindre el fill i se’l van endur. Mort, li digueren. Però ella no ho va creure. Ni tampoc Balma, la filla que tingué al cap d’un temps amb Daniel, l’espòs que no va saber mai que li havien furtat un fill. La filla que, un dia també, es va preguntar què havia passat amb el seu germà.

(Sinopsi)