Caterina Valriu neix el 1960 a la ciutat mallorquina d'Inca, en una família vinculada a la pagesia i al comerç.

Als deu anys, comença a estudiar a a l’Institut Berenguer d’Anoia, una experiència que li obre nous horitzons intel·lectuals i socials. En aquest context divers, amb alumnat de diversos pobles i un professorat jove, es comença a interessar per les Humanitats i esdevé una lectora voraç.

En acabar la secundària, cursa estudis de Magisteri que acaba el 1980 i comença a treballar com a mestra a diversos pobles de Mallorca. El mateix any, amb la seva germana Paula, funda la Llibreria Espirafocs a Inca, a la qual sempre s’ha sentit vinculada. El 1983 es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de les Illes Balears, on obté el premi extraordinari de llicenciatura amb una tesina dedicada a l’antic Carnaval de Mallorca. Aquest treball dona lloc a dues obres de referència: El Carnaval a Palma. Com era abans (1989) i El Carnaval a Mallorca (1995). A partir del 1990 inicia la seva trajectòria com a professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. El 1992 es doctora a la mateixa universitat amb una tesi que vincula les rondalles a la literatura infantil contemporània, publicada amb el títol d’Influències de les rondalles a la literatura infantil i juvenil catalana (1998). El 2022 es doctora en Antropologia a la Universitat de Barcelona, amb la tesi El corpus de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana: edició, catalogació i estudi, treball que es publica en quatre llibres, tots guardonats amb diversos premis.

Actualment, és catedràtica a la Universitat de les Illes Balears. Des del 2024 és membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans, i forma part del Consell Rector de la Secció Històrico-Arqueològica. La seva docència i les seves línies de recerca se centren en la literatura oral —especialment les rondalles i llegendes—, i en la literatura infantil i juvenil. Ha publicat una vintena de monografies sobre aquests temes, més d’un centenar d’articles i capítols de llibres i col·labora en revistes acadèmiques i culturals. Forma part de grups de recerca universitaris nacionals i internacionals, especialment amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Universitat de València.

També ha treballat en el món editorial, amb la redacció de llibres de text (Editorial Anaya, Barcanova i Casals), el disseny de col·leccions per a joves lectors (Col·lecció Tirurany de l’Editorial Moll, col·lecció Bitzoc de l’Editorial Saïm) i amb revistes infantils (Esquitx i Borino Ros). També ha format part del Consell de Crítics de la revista Faristol (Consell Català del Llibre per a Infants), on ha publicat nombroses crítiques.

Paral·lelament a la seva trajectòria acadèmica, desenvolupa una intensa activitat com a narradora oral. Des de 1987 i sota el nom de “Catalina Contacontes”, explica contes moderns i rondalles tradicionals a infants, joves i adults d’arreu dels territoris de parla catalana. Aquesta experiència directa amb el públic alimenta la seva recerca i la seva creació literària.

Com a escriptora, ha conreat tant l’assaig com la literatura infantil. En l’àmbit de la cultura popular destaquen obres com El rei en Jaume I. Un heroi històric, un heroi de llegenda (2008), El Comte Mal: entre la història i la llegenda (2013), Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar (Premi Mallorca d’Assaig 2021) o Les llegendes de l’Arxiduc (Premi d’Assaig Antoni M. Alcover 2024). En literatura infantil i juvenil, té publicats una vintena de títols, entre els quals destaquen, Les banyes d’en Cucarell (2019), Mare, d’on venen els infants? (Premi Mallorca d’Àlbum Il·lustrat 2020), Maria Enganxa (2023), El peix Nicolau (2024) i Què hi ha per dinar? (Premi Mallorca d’Àlbum Il·lustrat 2025) entre d’altres. En la seva tasca de recuperació de la narrativa oral també adapta rondalles i llegendes com les publicades a les col·leccions “Popular” i “El Sac” de La Galera, “Contes i llegendes” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, “Tirurany” de Moll i “Bitzoc” de Saïm. Bona part dels seus articles sobre oralitat i tradició es troben dins el recull Paraula Viva. Articles sobre literatura oral (2008), els seus articles sobre literatura infantil es recullen dins de la publicació Imaginari compartit, estudis sobre literatura infantil i juvenil (2010) i molts dels articles sobre llegendari es troben en el volum De llegenda (2024).

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, el francès, l’espanyol, el gallec, el portuguès i el coreà.

Caterina Valriu és una figura clau en la recuperació, l’estudi i la transmissió del patrimoni oral i de la literatura catalana per a infants i joves.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.