Autors i Autores

Encarna Sant-Celoni i Verger

Poesia

BRESSOLEIG

Em bressole en els teus llavis
remarcant-los dins l'aquarel·la del visatge
i em transporte enmig dels jardins,
sota aquelles arcades de la moreria,
veient com els cabells
s'escorrien per la teua pell de nina
empresonant-te la cara.

Esbiaixe la fruita vermella
fent-se'm tèbia la boca
i torne a besar ta mel d'abella
cremant-me tendrament les portelles de les dents;
com l'aleteig d'una papallona:
obrint-se,
tancant-se
una i altra vegada,
fins a la darrera estona del desig.

M'aporega que aquella nit de metamorfosi de seda
se'n fuja, frèjola, amb la curtor d'un poema,
però sent encara, ben a prop,
la teua carn brostant de plaer
i m'ensabone amb la joia de veure el teu somriure.

(D'Homenatge als trobadors, 1981)

* * *

De vegades tu em percaces,
de vegades la teua absència.

Inclement mocador de comiats i benvingudes,
fes-me olorar i palpar de nou
tactes i flaires,
vacil·lar entre carcasses de petons.
Pren-me a cegues
fins a badallar-me,
foragitant el temps del volcà
que has erigit en les meues entranyes.

(Del poemari Sènia de petits vicis. València: La Forest d'Arana, núm. 20, 1989)

* * *

restarà l'alè
d'un segon esbossat
pel brunzit de les ones
i respiraré
alenant
el bes
anhelant
el bes
respiraré

l'alè d'aquell segon
esbossat pel brunzit de les ones
se m'inclou sense demanar permís

(Del poemari arran de pantomima. València: Amós Belinchon, 1991)

* * *

Aqueixa dolça insipidesa
que llisca pels pendents
de tots dos muscles,
que silencia les gebrades
del gris de l'iris,
que se t'engronsa al clot del coll,
quasi emmelant lo,
que et regressa a la molsa
vellutada dels llavis
i que es reclou,
hermètica,
per por de naufragar de nou
a les balmes de la teua saliva

(Del poemari Dèria i fal·lera. València: La Forest Arana, 1996)

* * *

GÈMINIS

Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina.

(Del poemari Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil, 2002)

* * *

SIMBIOSI

Frec a frec,
te m'inclous i te'm desclous.
Mos a mos,
esdevinc trau i sivella.

(Del poemari Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil, 2002)

* * *

PARÒDIA

Sovint somnie
amb els ulls oberts.
solc somniar

Fixe el traç perfecte de la teua cara
onsevulla del marc del capçal del llit
i bleixe, de biaix, la teua alenada.

Travesse boscs de gespa sense respit
i confonc els dits amb el somrís de l'alba
sobre la dolça màrfega dels teus pits.

Mentre s'allunya la brisca dels teus llavis
i el meu bescoll encara resta humit,
tu eixumores amb baf les meues galtes.

Sovint somnie
amb els ulls molt, massa badívols.
solc somniar

(Del poemari Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil, 2002)