Activitats i notícies

   

  • 18-03-18
    El sopar de lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd a Inca posarà el punt i final a diverses activitats d'homenatge al poeta Jaume Pomar, que tindran lloc divendres 6 d'abril a Palma i l'endemà dissabte a Binissalem.

     

  • 17-03-18

    Dimarts tindrà lloc a l'Auditori de Can Ventosa d'Eivissa un recital de poesia d'homenatge al poeta eivissenc Manel Marí (1975-2018).

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">17 de mar&ccedil; del 2018</span></p> <br /> <p align="justify">Dimarts tindr&agrave; lloc a l'Auditori de Can Ventosa d'Eivissa un recital de poesia d'homenatge al poeta eivissenc Manel Mar&iacute; (1975-2018).</p> <p align="justify">Hi participaran una bona colla de poetes, artistes i acad&egrave;mics amics del poeta: Antoni Albalat, Nora Albert, Josep Llus Aguil&oacute;, Sebasti&agrave; Alzamora, Iolanda Bonet, Miquel Cardell, Felip Cirer, &Agrave;ngels Escandell, Carles Fabregat, Julio Herranz, Bernat Joan, Isidor Mar&iacute;, Jordi Mar&iacute;, &Agrave;ngels Mart&iacute;nez, Pere Joan Martorell, Neus Planelles, Eduard Ram&iacute;rez, Bartomeu Ribes, Fina Riera, Pau Sarradell, Emma Segura, Mari&agrave; Torres, Sergi Torr&oacute;, Vicent Tur i Jaume Vidal Forteza, coordinats i presentats per Nora Albert; amb l'acompanyament musical de Susanna Rozsa.</p> <p align="justify">&Eacute;s un recital organitzat, amb la col&middot;laboraci&oacute; de tots els escriptors, per la Conselleria de Cultura, Participaci&oacute; i Esports del Govern de les Illes, l'Ajuntament d'Eivissa, la Biblioteca Municipal d'Eivissa, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Illenc-Institut d'Estudis Bale&agrave;rics.</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/homenatge-manel-mari-eivissa.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/homenatge-manel-mari-eivissa.jpg" alt="" width="550" height="775" /></a></p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/kRiqhutJH2Y" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b> <a href="https://www.escriptors.cat/autors/marim/pagina.php?id_sec=5053" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/marim/manel-mari.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="180" height="280" align="left" /> Manel Mar&iacute;</a></b> (Eivissa, 1975 - Val&egrave;ncia, 2018). Poeta i activista cultural.<br />&nbsp;<br />Llicenciat en Sociologia per la Universitat de Val&egrave;ncia, pren part dels moviments estudiantils del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i &eacute;s coordinador general del Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), organitzaci&oacute; d'estudiants de la Universitat de Val&egrave;ncia activa entre els anys 1996 i 1998. Treballa com a guionista de televisi&oacute;, articulista, traductor i corrector ling&uuml;&iacute;stic, a m&eacute;s de col&middot;laborar en mitjans diversos com el diari <i>&Uacute;ltima Hora</i> <i>Ibiza y Formentera</i> o el portal digital <i>Nou Diar</i><i>i</i>. Fou director de la col&middot;lecci&oacute; &quot;Poesia Precintada&quot; de l'editorial Res Publica. L'any 1998 guanya el Premi Miquel &Agrave;ngel Riera de poesia per <i>Poemes en gris</i> (1999) i, el 1999, el Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs per <i>Patrimoni dels dies</i> (2001). Tamb&eacute; &eacute;s autor dels reculls <i>Clarisse</i> (2000), <i>Poemari de descortesia</i> (2000), <i>Desh&agrave;bitat</i> (2004, Premi Senyoriu d'Ausi&agrave;s March), <i>No pas jo</i> (2005, Premi Mallorca de poesia), <i>Suite a Mitges </i>(2006 i amb il&middot;lustracions de Ricard Bofill Torres) i <i>El t&agrave;lem</i> (2008, Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover del 2007). El seu darrer t&iacute;tol, <i>Tavern&agrave;ries</i> (2016), obt&eacute; el Premi Val&egrave;ncia de Poesia de la Instituci&oacute; Alfons el Magn&agrave;nim.</p> <p align="justify">L'obra po&egrave;tica de Manel Mar&iacute; &eacute;s una de les m&eacute;s s&ograve;lides, destacades i reconegudes de la seva generaci&oacute;. L'any 2018 se li concedeix el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes a t&iacute;tol p&ograve;stum.</p> <p align="justify">Va ser soci de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/marim/pagina.php?id_sec=5053" target="_blank">P&agrave;gina web de Manel Mar&iacute; a l'AELC</a>]</p> <div class="rteleft">&nbsp;</div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 15-03-18

    A continuació de l'Assemblea Territorial de l'AELC, aquest dimecres va tenir lloc al Centre Octubre de València el lliurament de la 3a Lletra Lila de l'AELC a l'escriptora i pedagoga Mercé Viana, per a celebrar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">15 de mar&ccedil; de 2018</span></div> <br /> <p align="center"><i> Amb motiu del 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar la seva Lletra Lila a Merc&eacute; Viana.</i><br /> &nbsp; <br /> <i> La Lletra Lila &eacute;s un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</i></p> <p align="justify">El lliurament de la Lletra Lila va tenir lloc dimecres 14 de mar&ccedil; a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Val&egrave;ncia, a continuaci&oacute; de l'Assemblea Territorial de l'AELC.</p> <p align="justify">A l'acte hi van assistir una cinquantena de persones, entre amistats, companyes de ploma i representants del m&oacute;n editorial i associatiu valenci&agrave;. Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, va inaugurar l'acte, que va ser presentat per la poeta Pura Peris. Ver&ograve;nica Cant&oacute;, acad&egrave;mica de l'Acad&egrave;mia Valenciana de la Llengua, va repassar la traject&ograve;ria de la pedagoga i escriptora Merc&eacute; Viana, i tamb&eacute; hi va intervindre la presidenta de l'AELC, Bel Olid. Merc&eacute; Viana va llegir el text &laquo;Dona i literatura infantil i juvenil&raquo;, en qu&egrave; va reivindicar el valor de la literatura escrita per a infants i joves i tamb&eacute; la import&agrave;ncia de les dones en la hist&ograve;ria de la literatura. Merc&eacute; Viana va dedicar el guard&oacute; &laquo;a totes les dones assassinades per la viol&egrave;ncia masclista que ja mai tornaran a veure el riure del sol, la melodia de la pluja, o els c&agrave;ntics dels vents&hellip; a les dones que viuen un dia rere de l&rsquo;altre amb la por niada a la mirada, a les dones que encara pateixen la discriminaci&oacute; personal, laboral, social, a totes les dones lluitadores ara i abans, a Mar&ccedil;al i a Lena i a vosaltres estimades amigues i amics&raquo;. El colof&oacute; del lliurament de la Lletra Lila el va posar el recital de la cantautora tortosina Montse Castell&agrave;, i l'acte finalitz&agrave; amb un sopar literari.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/d4ZqOKxEp09pEfQ13" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/merceviana-lila_fotopratsicamps-1g_40837465061_o-COLLAGE.jpg" alt="" width="500" height="500" /><br />Cliqueu per a veure l'&agrave;lbum de fotografies</a>.</p> <p align="justify">Aquesta iniciativa compta amb la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i de la llibreria Fan Set, i amb el patrocini de CEDRO i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">Amb la Lletra Lila es vol contribuir a visibilitzar la traject&ograve;ria c&iacute;vica i art&iacute;stica de dones especialment rellevants en l'&agrave;mbit de la cultura i la llengua, i alhora enriquir una diada reivindicativa com el 8 de mar&ccedil; des d'una perspectiva liter&agrave;ria. La Lletra Lila &eacute;s una iniciativa de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana inciada l'any 2016, i que fins ara ha reconegut l'obra i la traject&ograve;ria de la poeta i traductora Encarna Sant-Celoni (2016), i d'Isabel Robles (2017), professora, poeta, traductora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria.<br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/d4ZqOKxEp09pEfQ13" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/merceviana-lila_fotopratsicamps-12g_39027872020_o.jpg" alt="" width="500" height="334" /></a></p><p align="justify"><br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><b><span style="font-size: larger;">DONA I LITERATURA INFANTIL I JUVENIL<br /><br />Parlament de Merc&eacute; Viana</span></b></p><p align="justify"><span style="font-family: Arial;"><br /><br />Bona vesprada. Gr&agrave;cies presidenta i vicepresidenta de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana per aquest guard&oacute; tan especial per a mi, ja que uneix el fet de ser dona feminista amb el de defensar la llengua del meu pa&iacute;s i amb el de ser escriptora. Moltes gr&agrave;cies. <br /><br />Aquest guard&oacute; vull dedicar-lo a totes les dones assassinades per la viol&egrave;ncia masclista que ja mai tornaran a veure el riure del&nbsp; sol, la melodia de la pluja, o els c&agrave;ntics dels vents&hellip; a les dones que viuen un dia rere de l&rsquo;altre amb la por&nbsp; niada a la mirada, a les dones que encara pateixen la discriminaci&oacute; personal, laboral, social, a totes les dones lluitadores ara i abans, a Mar&ccedil;al i a Lena i a vosaltres estimades amigues i amics. <br /><br />Al llarg de molts segles d&rsquo;hist&ograve;ria s&rsquo;han arrossegat&nbsp; moltes lacres que afecten, almenys, al 50% de la poblaci&oacute; i, pel que fa a la cultura, una d&rsquo;aquestes lacres es la relaci&oacute; de la dona amb la literatura en general i, en particular amb la literatura infantil i juvenil, un treball al que jo em dedique des de fa m&eacute;s de trenta anys, quan encara es podien contar amb els dits de les mans els llibres&nbsp; que hi havien d&rsquo;aquest g&egrave;nere. &Eacute;s per aix&ograve; que m&rsquo;agradaria compartir algunes reflexions sobre el tema amb vosaltres.<br /><br />Que la transmissi&oacute; de la literatura oral va ser obra de les dones &eacute;s un fet reconegut per tothom. Que gr&agrave;cies a aquest afany de transmetre els mites, hist&ograve;ries, can&ccedil;ons, poemes populars o els contes meravellosos, no es perderen pel cam&iacute; de la hist&ograve;ria, &eacute;s innegable. Aleshores, com es pot donar la paradoxa d&rsquo;haver sigut&nbsp; dones les autores de la transmissi&oacute; oral i trobar-se durant segles amb la negaci&oacute; a plasmar-ho per escrit? <br /><br />Sabem que les dones no estaven destinades a la cultura, ni a l&rsquo;escriptura, que la intel&middot;lig&egrave;ncia no era una&nbsp; qualitat apreciada en elles fins fa relativament poc temps. De fet, Rousseau va ser capa&ccedil; d&rsquo;escriure a l&rsquo;Emili: &ldquo;Una dona s&agrave;via &eacute;s un c&agrave;stig per al seu esp&ograve;s, per als&nbsp; fills, per als criats i per a tothom&rdquo;. Voltaire escrigu&eacute; que una dona amablement est&uacute;pida era una benedicci&oacute; del cel, per A. Schopenhauer les dones s&oacute;n b&egrave;sties de cabells llargs i idees curtes&rdquo;. M&eacute;s gener&oacute;s &eacute;s Samuel Bennet que arriba a admetre un petit percentatge de dones intel&middot;ligents, per&ograve; amb tot i aix&ograve;, diu que en conjunt la intel&middot;lig&egrave;ncia &eacute;s una especialitat masculina.<br /><br />No s&oacute;n nom&eacute;s els comentaris d&rsquo;uns homes amb poder social que ens fan f&agrave;stic. S&oacute;n pensaments que reflecteixen una actitud. El convenciment i la forma de concebre una societat on cadasc&uacute; ocupa el seu lloc. I el de la dona era la invisibilitat. Com va dir Virginia Woolf, &ldquo;an&ograve;nim&rdquo; fou una dona. <br /><br />Si aquestes dones narradores hagueren pogut escriure els relats que contaven, possiblement avui gaudir&iacute;em de centenars d&rsquo;hist&ograve;ries que mai no coneixerem. Per&ograve; hagueren de passar segles perqu&egrave; algunes arist&ograve;crates franceses fascinades per les hist&ograve;ries que representen una part de la nostra infantesa comen&ccedil;aren a escriure&rsquo;n. No, no es gratu&iuml;ta aquesta iniciativa. Pensem que al s. XVII els contes de fades esdevenen moda que es manifesta als salons de Par&iacute;s i a la Cort francesa i aquelles hist&ograve;ries contades per dones que en principi no estaven destinades als infants adopten el model de conte dotant-lo dels valors est&egrave;tic i filos&ograve;fics que les escriptores consideraren escaients. Per contra i malgrat l&rsquo;&egrave;xit que tenia el conte de fades mai no va ser considerat una producci&oacute; seriosa, una producci&oacute; important. Nom&eacute;s citar&eacute; a dues dones, Madame d&rsquo;Aulnoy perqu&egrave; es va convertir en l&rsquo;escriptora &ldquo;m&eacute;s popular del g&egrave;nere,&rdquo; i Madame de Murat, perqu&egrave; ha estat recordada m&eacute;s pels seus esc&agrave;ndols que per les seues obres. I a&ccedil;&ograve; no &eacute;s casual. Aquesta omissi&oacute; en la hist&ograve;ria de la literatura infantil i juvenil&nbsp; francesa es genera simplement per la seua reputaci&oacute; de dona alliberada i feminista. El context encara no era propici per eixir-se&rsquo;n del cercle literari ni tampoc social. Un cercle que l&rsquo;acusa i comdena&nbsp; de ser lesbiana, l&rsquo;altre cercle perqu&egrave; &eacute;s capa&ccedil; d'introduir innovacions als contes de fades tradicionals.<br /><br />Al 1758, <b>Madame Leprince de Beaumont</b> publicara <i>Le Magasin des Enfants</i>, un llibre on inclou una de les narracions m&eacute;s boniques de la literatura fant&agrave;stica: <i>La bella i la b&egrave;stia</i>.<br /><br />I hagueren de passar m&eacute;s anys encara perqu&egrave; la literatura destinada als infants tinguera&nbsp; una consideraci&oacute; social, p&uacute;blica. Pensem que si el destinatari pertany a una part de la poblaci&oacute; considerada poc m&eacute;s que un animalet al que s&rsquo;ha de domesticar, la literatura no tenia cap sentit, a no ser que el llibre&nbsp; tingu&eacute;s una finalitat did&agrave;ctica, moralitzadora.&nbsp; <br /><br />El segle XIX arribaria carregat de canvis i un d&rsquo;ells va ser la concepci&oacute; de la inf&agrave;ncia i de l&rsquo;adolesc&egrave;ncia. La psicologia s&rsquo;obri un espai i investiga, raona, critica i aporta arguments per a demostrar que els nens i les nenes no son adults xicotets, que son persones amb unes caracter&iacute;stiques determinades i amb unes necessitats concretes. I el m&oacute;n de l&rsquo;educaci&oacute; comen&ccedil;a a replantejar-se els seus m&egrave;todes. I la creaci&oacute; i adaptaci&oacute; de llibres per a aquest sector de la poblaci&oacute; comen&ccedil;a a fer-se sentir t&iacute;midament.<br /><br />Al segle XX, per&ograve;, la timidesa es convertir&agrave; quasi en exig&egrave;ncia. El dret a l&rsquo;escolaritzaci&oacute; i els plantejaments dels grans pedagogs d&rsquo;aquest segle ajudaran a popularitzar la literatura infantil i juvenil a tota Europa. Amb tot, la dona com autora a penes si existeix i aquest g&egrave;nere continua considerant-se com una producci&oacute; menor. A l&rsquo;estat espanyol, haurem d&rsquo;esperar a la II Rep&uacute;blica per sentir la veu de dones com ara, M. Teresa Le&oacute;n, Elena Fortun o Lola Anglada, entre altres.<br /><br />I ja centrant-nos al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, el problema es complica m&eacute;s encara ja que estarem&nbsp; parlant de dones que volen i necessiten escriure en una llengua que no est&agrave; generalitzada. Per tant, parlar de literatura per a infants i per a joves en valenci&agrave;̀ &eacute;s parlar d&rsquo;una literatura molt recent. La primera dona que va trencar la invisibilitat de g&egrave;nere i de llengua va ser Carme Miquel publicant al 1970&nbsp; <i>Un estiu a la Marina Alta</i>. Passats 9 anys seria Empar de Lanuza i tot seguit, al llarg de la d&egrave;cada dels 80 comencen a sentir-se les veus de Mar&iacute;a Conca, Marisa Lacuesta, Rosa Serrano, Merc&eacute; Viana, M. Dolors Pellicer o M. Jes&uacute;s Bolta, pioneres d&rsquo;aqueta aposta liter&agrave;ria. <br /><br />Les passes eren fortes, les veus tamb&eacute; i de manera progressiva, la hist&ograve;ria de la LIJ anir&agrave; omplint-se de noves p&agrave;gines, amb noms de dones que contribuiran a consolidar la nostra literatura, que despertaran els somriures del pensament de les criatures i joves, que aportaran il&middot;lusi&oacute;, calidesa , profunditat, variaci&oacute;... al panorama literari infantil i juvenil.<br /><br />Encara me&rsquo;n recorde dels meus primers contes destinats a les meues filles i al meu alumnat. Jo he de confessar-vos que en aquells anys mai em va passar pel cap la idea de dedicar-me a la literatura. Mai, per&ograve; va ser el meu marit, i una altra parella d&rsquo;amics els que agafaren alguns del meus contes, els qu&egrave; els mecanografiaren i els que els enviaren a un concurs. <b>Els van premiar davant la meua incredulitat i es van publicar</b>. Eren contes banyats de fantasia com la majoria dels que continue escrivint . S&oacute;c una enamorada de la fantasia&nbsp; perqu&egrave; com diu G&oacute;mez del Manzano, el relat fant&agrave;stic reuneix, materialitza i tradueix el gran m&oacute;n dels anhels: et pots alliberar del propi pes, tornar-te&rsquo;n invisible, canviar de dimensions, comunicar-te amb els animals, dominar les lleis de la natura... Pensem que si&nbsp; en paraules de <b>Gai Xingjian</b>, l&rsquo;art de la paraula consisteix a transmetre emocions i sensacions als altres, com no van a reaccionar les criatures davant d&rsquo;una granota enamorada del sol i que no s&rsquo;hi pot apropar perqu&egrave; es cremaria la pell? O d&rsquo;un vampir mellat&nbsp; i una mare patidora?<br /><br />Per&ograve;, tornem a les escriptores de la LIJ valencianes,&nbsp; que ara en son un bon grapat de dones que demostrem que tenim moltes coses a dir, que hem aconseguit maneres singulars de fer ficci&oacute;, que sabem despertar sentiments, expressar amb senzillesa el complex m&oacute;n interior o ficcionar les situacions quotidianes i fer quotidi&agrave; all&ograve; que nom&eacute;s &eacute;s imaginable.<br /><br />Les autores del Pa&iacute;s Valenci&agrave; sabem que la LI t&eacute; entitat pr&ograve;pia. Sabem que els nostres llibres impulsen la imaginaci&oacute; de les criatures, que estimulen la seua curiositat intel&middot;lectual, que desenvolupen la seua creativitat. Sabem, en definitiva, que la literatura&nbsp; &eacute;s un testimoni de la nostra exist&egrave;ncia, &eacute;s una manera de somriure, &eacute;s la poesia dels fets quotidians.<br /><br />Aix&iacute; doncs. Per la nostra banda, continuarem creant hist&ograve;ries per a transmetre la m&agrave;gia de les paraules,&nbsp; intentarem volar sobre la pluja i parlarem amb els rellotges que mai no donen l&rsquo;hora per tal d&rsquo;aconseguir lectors i lectores que augmenten el capital cultural del nostre poble, perqu&egrave; si el llibre &eacute;s el lloc on s&rsquo;amaguen els somnis per a no morir-se de fred, a qui se li pot privar de tenir la possibilitat de con&egrave;ixer-los?</span></p><p class="rteright"><span style="font-family: Arial;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Merc&eacute; Viana</span></p> <p align="justify"><br /> <b><a href="https://www.escriptors.cat/autors/vianam" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/vianam/merce-viana.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="220" height="148" align="left" />Merc&eacute; Viana</a></b> (Alfafar, l'Horta, 1946) &eacute;s pedagoga i escriptora.<br /> &nbsp;<br /> En plena postguerra estudia en una escola r&iacute;gida i trista del franquisme que anys m&eacute;s tard l'empeny a lluitar per un model d'escola diferent per a tot el pa&iacute;s. Mestra i llicenciada en Filosofia i Ci&egrave;ncies de l'educaci&oacute;, especialitzada en did&agrave;ctica de la llengua, ha treballat en les diverses etapes educatives, des de la infantil fins a la universit&agrave;ria. Seguidora de Freinet, s'integra en els moviments de renovaci&oacute; pedag&ograve;gica i exerceix de formadora del professorat a m&eacute;s de dirigir la revista Espais Did&agrave;ctics. T&eacute; publicades un gran nombre d'obres did&agrave;ctiques entre llibres de text i quaderns de lectura comprensiva. Per altra banda s&oacute;n destacables els seus articles sobre temes pedag&ograve;gics. Ha rebut el reconeixement de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.</p> <p align="justify">Amb la voluntat d'incidir en l'aprenentatge dels m&eacute;s joves, &eacute;s una escriptora prol&iacute;fica de narrativa infantil i juvenil que compta amb m&eacute;s d'un centenar de contes, plens de fantasia, entre textos dedicats als m&eacute;s petits com L'abecedari fant&agrave;stic (2010) i altres contes adre&ccedil;ats a infants i joves. Algunes d'aquestes narracions com <i>Mei Mei vol ser rei</i> (2005), <i>Lula i les abelles</i>, <i>Les petjades d'&Agrave;frica </i>(2012) o <i>Ximena, Ximenissima</i> (2017) han obtingut premis als millors llibres infantils i juvenils.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; ha escrit poesia per a adults. Amb l'obra<i> Ai del dolor del buit </i>(1991) ha rebut el premi La Forest d'Arana de Val&egrave;ncia. El 2018 ha rebut el Premi de la Fundaci&oacute; Bromera per al Foment de la Lectura, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria.</p> <p align="justify"><br /> P&agrave;gina web de Merc&egrave; Viana a l'AEL: <a href="https://www.escriptors.cat/autors/vianam" target="_blank">www.escriptors.cat/autors/vianam</a></p> <p align="justify">Entrevista de v&iacute;deo a Merc&egrave; Viana &laquo;Lletres i Mem&ograve;ria&raquo;: <a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28582%29" target="_blank">www.memoro.org </a><br /> <br /> &nbsp;</p> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 09-03-18

    Els dies 14, 19 i 28 de març tindrà lloc a Palma un curs de dotze hores sobre les novetats normatives de la Gramàtica de la llengua catalana.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">9 de mar&ccedil; del 2018<br /> </span></div><br /> <p align="justify">Els dies 14, 19 i 28 de mar&ccedil; tindr&agrave; lloc a Palma un curs de dotze hores sobre les novetats normatives de la Gram&agrave;tica de la llengua catalana.</p> <p align="justify">El curs ser&agrave; impartit per Nicolau Dols, professor titular de la Universitat de les Illes Balears, llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana), Master of Philosophy (University of Sheffield), M&agrave;ster en Estudis de l'&Agrave;sia Oriental (UOC) i Doctor en Filologia Catalana (UIB, amb menci&oacute; de doctorat europeu). Nicolau Dols far&agrave; un rep&agrave;s de la nova gram&agrave;tica i els canvis en l'ortografia que va introduir l'IEC a finals del 2016.</p> <p align="justify">&Eacute;s organitzat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el Servei d'Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears. Les inscripcions encara s&oacute;n obertes!</p> <p align="justify"><b>Lloc: </b>Universitat de les Illes Balears<br /> Edifici Sa Riera, Aula 0<br /> (C. de Miquel dels Sants Oliver, 2)<br /> <b>Dates: </b>Dimecres 14 de mar&ccedil;, dilluns 19 de mar&ccedil; i&nbsp; dimecres 28 de mar&ccedil;.<br /> <b>Horari: </b>De 17.00h a 21.00h.<br /> &nbsp;<br /> Gratu&iuml;t per a socis de l'AELC.<br /> De pagament: 32 &euro; per a estudiants, persones desafavorides i aturats, i 53 &euro; per a la resta de p&uacute;blic.<br /> <br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><a href="https://sariera.uib.es/matricula/fb0bbe14269e1da7ae214a71c3c7512e58b1990c/enlace-privado.html" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/banner-curs-palma.png" title="INSCRIPCI&Oacute;" alt="" width="450" height="174" align="absMiddle" /><br /> <br /> </a></div> <div class="rtecenter"><a href="https://sariera.uib.es/matricula/fb0bbe14269e1da7ae214a71c3c7512e58b1990c/enlace-privado.html" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/curs-gramatica-palma.png" alt="" width="450" height="915" /></a></div> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-03-18

    El 8 de març, a l'AELC fem vaga. Deixem d'escriure un dia per escriure més i millor la resta de dies. Perquè volem sentir totes les veus, perquè no volem renunciar a cap paraula. Perquè com a escriptores volem gaudir de la cambra pròpia, perquè com a escriptors no volem ocupar totes les cambres. Celebrem el tèrbol atzur de ser tres voltes rebels, mil, tantes com calgui.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">7 de mar&ccedil; de 2018</span></p> <p align="justify"><br /> El 8 de mar&ccedil;, a l'AELC fem vaga. Deixem d'escriure un dia per escriure m&eacute;s i millor la resta de dies. Perqu&egrave; volem sentir totes les veus, perqu&egrave; no volem renunciar a cap paraula. Perqu&egrave; com a escriptores volem gaudir de la cambra pr&ograve;pia, perqu&egrave; com a escriptors no volem ocupar totes les cambres. Celebrem el t&egrave;rbol atzur de ser tres voltes rebels, mil, tantes com calgui.</p> <p align="justify">Us convidem a unir-vos a la vaga, a les manifestacions, a tots aquells actes que serveixin per mostrar que no estem d'acord amb la desigualtat. I, si us falten raons, en aquest dossier en trobareu a manta:</p> <p align="justify"><a href="http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2016/10/DONES_46_.pdf" target="_blank"> http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2016/10/DONES_46_.pdf</a></p> <p align="justify">Cordialment,</p> <p align="justify"><i> La Junta i els treballadors de l'AELC</i></p> <br /> <div class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/vaga-feminista.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/vaga-feminista.jpg" alt="" width="500" height="434" /></a></div> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-03-18

    Aquest matí s'ha sabut que l'escriptor Quim Monzó ha estat guardonat amb el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que és un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural, s'atorga en reconeixement a la trajectòria d'una persona que «per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">7 de mar&ccedil; del 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Avui s'ha sabut que l'escriptor Quim Monz&oacute; ha estat guardonat amb el 50&egrave; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que &eacute;s un dels m&eacute;s prestigiosos del nostre &agrave;mbit cultural, s'atorga en reconeixement a la traject&ograve;ria d'una persona que &laquo;per la seva obra liter&agrave;ria o cient&iacute;fica, escrita en llengua catalana, i per la import&agrave;ncia i exemplaritat de la seva tasca intel&middot;lectual, hagi contribu&iuml;t de manera notable i continuada a la vida cultural dels Pa&iuml;sos Catalans&raquo;.</p> <p align="justify">Durant la roda de premsa, que ha tingut lloc aquest mat&iacute; a Barcelona, Quim Monz&oacute; ha dit que se sent content pel fet de ser al costat de grans escriptors que l'han rebut abans, tot i que n'hi hagi d'altres d'importants que no el van rebre mai. Quim Monz&oacute; ha tingut, tamb&eacute;, paraules per Jordi Cuixart: &laquo;&Eacute;s la primera vegada que el president d&rsquo;&Ograve;mnium no truca el guardonat per comunicar-li que ha estat premiat i passa perqu&egrave; Jordi Cuixart es a la pres&oacute;. &Eacute;s encandal&oacute;s el que fa la injust&iacute;cia espanyola&raquo;. Ha explicat que ha intentat respondre la carta que Cuixart li ha enviat des de la pres&oacute;, per&ograve; que encara no se'n veu amb cor perqu&egrave; no ha sabut trobar les paraules adequades. El guardonat tamb&eacute; ha volgut llen&ccedil;ar un advertiment sobre la llengua catalana que, segons diu, &laquo;continua estant sota m&iacute;nims&raquo;. Quim Monz&oacute; ha pronosticat que &laquo;anem cap a una irlanditzaci&oacute; del catal&agrave;&raquo; i ha lamentat que &laquo;si no sab&eacute;s castell&agrave;, molts textos escrits en catal&agrave; no els entendria perqu&egrave; tenen una estructura castellana&raquo;.</p> <p align="justify">L'escriptor Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, en representaci&oacute; del jurat, ha justificat la concessi&oacute; del premi a Quim Monz&oacute; dient que l'autor &laquo;&eacute;s un referent per als escriptors catalans. Des del recull de contes <i>Uf, va dir ell</i>, la seua capacitat narrativa, unida a la seua facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d&rsquo;un temps i d&rsquo;un pa&iacute;s&raquo; Quim Monz&oacute; &laquo;&eacute;s un creador nat de llenguatge. El podr&iacute;em qualificar com un escriptor costumista: el seu estil &eacute;s &agrave;gil, directe, sarc&agrave;stic, enginy&oacute;s, desimbolt. I ha creat escola: la qual cosa que ha revitalitzat i modernitzat la literatura catalana&raquo;.</p> <p class="rtecenter"><img src="https://www.escriptors.cat/files/DXraIVgX0AAH0R_.jpg" alt="" width="400" height="300" align="absMiddle" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Quim Monz&oacute; i Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d'&Ograve;mnium Cultural.&nbsp; </span></p> <p align="justify">El jurat es renova per ter&ccedil;os cada dos anys, a proposta de la junta directiva d'&Ograve;mnium Cultural. El jurat d'aquesta edici&oacute; ha estat format per Margarida Aritzeta, Marc Artigau. Fina Birul&eacute;s, Marta Buchaca, Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Llu&iuml;sa Juli&agrave;, Joan Mas i Anna Sall&eacute;s. El premi, que es concedeix anualment, t&eacute; una dotaci&oacute; econ&ograve;mica de 15.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarar-se desert.</p> <p align="justify">El lliurament del Premi es far&agrave; el dia 4 de juny al Palau de la M&uacute;sica Catalana.&nbsp; Coincidint amb el mig segle de Premi d&rsquo;Honor, &Ograve;mnium editar&agrave; a la tardor un llibre commemoratiu on es posar&agrave; en valor els 50 noms cabdals de les lletres i la literatura catalana que han rebut aquesta distinci&oacute;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/DXrZN8-WAAA_YCd.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/DXrZN8-WAAA_YCd.jpg" alt="" width="450" height="630" /></a><br /><span style="font-size: smaller;">Comunicat de Jordi Cuixart per a la premsa amb motiu de l'anunci del Premi.</span></p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3814" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/quim_monzo.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="267" align="left" /></a><b>Quim Monz&oacute;</b> (Barcelona, 1952) &eacute;s narrador, articulista i traductor, &eacute;s una de les figures m&eacute;s rellevants i representatives de la literatura catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp; <br /> Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l'any 1976 publica la seva primera novel&middot;la, <i>L'udol del griso al caire de les clavegueres</i> (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com <i>Uf, va dir ell</i> (1978), <i>Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury </i>(1980), <i>L'illa de Maian</i>s (1985), <i>El perqu&egrave; de tot plegat </i>(1993) o <i>Guadalajara</i> (1996). Aquests cinc llibres s&oacute;n revisats i aplegats a <i>Vuitanta-sis contes</i> (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000. Autor, tamb&eacute;, de les novel&middot;les <i>Benzina</i> (1983) i <i>La magnitud de la trag&egrave;dia</i> (1989), Quim Monz&oacute; t&eacute; una traject&ograve;ria especialment extensa com a articulista. Les obres <i>El dia del senyor </i>(1984), <i>Zzzzzzzz</i> (1987), <i>La maleta turca</i> (1990), <i>Hotel Intercontinental</i> (1991), <i>No plantar&eacute; cap arbre</i> (1994), <i>Del tot indefens davant dels hostils imperis alien&iacute;genes </i>(1998), <i>Tot &eacute;s mentida</i> (2000), <i>El tema del tema</i> (2003) i <i>Esplendor i gl&ograve;ria de la Internacional Papanates</i> (2010) s&oacute;n una mostra de la mirada l&uacute;cida de l'autor. Ha tradu&iuml;t autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. L'any 2002 va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.<br /> &nbsp; <br /> Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a una vintena d'idiomes, Quim Monz&oacute; &eacute;s una de les figures m&eacute;s populars i internacionals de la literatura actual en catal&agrave;.<br /> &nbsp; <br /> Consulteu la seva p&agrave;gina web a l'AELC <a href="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3814" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> - <a href="/publicacions_retrats_monzoq" target="_blank">descarregueu aqu&iacute;</a> el retrat dedicat a Quim Monz&oacute;, editat per l'AELC i a cura de Manel Oll&eacute;.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 06-03-18
    6 de març de 2018


    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entregarà la seva Lletra Lila a Mercé Viana.
     
    La Lletra Lila és un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l'AELC al País Valencià.

  • 05-03-18

    Aquest dissabte 3 de març al matí s’ha celebrat a Barcelona el 26è Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que organitza l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Hi han assistit prop de dues-centes persones, entre professionals de la traducció, escriptors, professors i estudiants de les quatre facultats que col·laboren en l’organització del Seminari: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">4 de mar&ccedil; de 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Aquest dissabte al mat&iacute; s&rsquo;ha celebrat a Barcelona el 26&egrave; Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que organitza l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana. Hi han assistit prop de dues-centes persones, entre professionals de la traducci&oacute;, escriptors, professors i estudiants de les quatre facultats que col&middot;laboren en l&rsquo;organitzaci&oacute; del Seminari: la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic. Aquesta vint-i-sisena edici&oacute; ha estat patrocinada per la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, i ha comptat amb la col&middot;laboraci&oacute; del Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona, on s&rsquo;ha celebrat la trobada.</p> <p class="rtecenter"><b>El Seminari s&rsquo;ha pogut seguir en directe a trav&eacute;s de <i>streaming</i> i amb l&rsquo;etiqueta </b><a href="https://twitter.com/hashtag/traducci%C3%B3cat?f=tweets&amp;vertical=default&amp;src=hash" target="_blank"><b>#traducci&oacute;cat</b></a><b>. Tamb&eacute; es pot recuperar en v&iacute;deo al <a href="http://www.youtube.com/canalaelc" target="_blank">CanalAELC</a> a YouTube </b><b> i es recolliran les intervencions en un volum de la col&middot;lecci&oacute; <a href="https://www.escriptors.cat/?q=publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">Quaderns Divulgatius</a>.</b></p> <p align="justify">Celebrat anualment des del 1993, el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya s'ha consolidat com una de les cites m&eacute;s importants de l&rsquo;any en l&rsquo;&agrave;mbit de la traducci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana. &Eacute;s un f&ograve;rum que permet, a partir de confer&egrave;ncies, entrevistes i debats, seguir l'evoluci&oacute; de la traducci&oacute; liter&agrave;ria, cercant en cada edici&oacute; un enfocament determinat.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-7847-2-COLLAGE.jpg" alt="" width="450" height="450" /><br /> Cliqueu per veure l'&agrave;lbum de fotografies</a>.</p> <p align="justify">En aquesta ocasi&oacute;, el Seminari duia per t&iacute;tol &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo;, un tema &laquo;ben suc&oacute;s que t&eacute; molt a veure amb aquell equilibri idiosincr&agrave;tic de la traducci&oacute; entre la submissi&oacute; i la rebel&middot;li&oacute; creativa&raquo; en paraules de <b>Jordi Mart&iacute;n Lloret</b>, vicepresident de l&rsquo;AELC pel Principat i coordinador del Seminari. <b>Meritxell Cucurella-Jorba</b> ha estat l&rsquo;encarregada de presentar Adri&agrave; Pujol, que ha pronunciat la confer&egrave;ncia &laquo;Escriure traduint&raquo;. D&rsquo;ell ha dit que &eacute;s un <i>enfant terrible</i> que es pregunta coses i que preguntant-se-les, fa que ens les preguntem nosaltres, amb el sol prop&ograve;sit de gosar d&rsquo;entendre el m&oacute;n. Antrop&ograve;leg, escriptor i traductor, ha publicat uns quants llibres d&rsquo;escriptura personal&iacute;ssima i ha tradu&iuml;t obres importants, contribuint a la &laquo;felicitat col&middot;lectiva&raquo;. Per Cucurella-Jorba, Pujol &laquo;s&rsquo;ha guanyat el respecte de lectors i de cr&iacute;tica de llibre a llibre, d&rsquo;irrever&egrave;ncia a irrever&egrave;ncia&raquo;. La cita de Joan Fontcuberta &laquo;traduir &eacute;s fer de camale&oacute;&raquo;, li ha servit a la presentadora per afegir que &laquo;hi ha camaleons que escullen colors diferents&raquo; perqu&egrave; ser traductor &eacute;s tamb&eacute; ser &laquo;triador&raquo;, ser &laquo;tra&iuml;dor&raquo;. La traducci&oacute; de <i>L&rsquo;Eclipsi</i> de G. Perec que ha fet Adri&agrave; Pujol &eacute;s, ha dit Cucurella-Jorba, &laquo;un aut&egrave;ntic monument a la llengua&raquo;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-7902-2.jpg" alt="" width="450" height="338" align="absMiddle" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Meritxell Cucurella-Jorba i Adri&agrave; Pujol.<br /> </span></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b> Llegir, escriure, traduir: emparaular el m&oacute;n</b></span><br /> <b>Adri&agrave; Pujol</b> ha explicat que ell &eacute;s autodidacta i que escriu i tradueix a banda de la feina amb qu&egrave; paga les factures. Ha comen&ccedil;at dient que des del seu punt de vista, la pregunta &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo; nom&eacute;s admet &laquo;una resposta personal per a cadasc&uacute;&raquo;, i que ell nom&eacute;s es veu amb cor de plantejar-la des d&rsquo;un punt de vista rom&agrave;ntic i ingenu, i a trav&eacute;s de digressions.</p> <p align="justify">&laquo;Llegir &eacute;s el primer acte &lsquo;traductiu&rsquo; que jo recordo&raquo;, ha dit, perqu&egrave; com a acte de creixement personal &eacute;s un acte &laquo;traductiu&raquo;. Per aix&ograve;, aquest &laquo;interpretar&raquo; el m&oacute;n que representa la paraula escrita &eacute;s la matriu d&rsquo;escriure i traduir. &laquo;No es pot escriure ni traduir res amb un m&iacute;nim de gr&agrave;cia&raquo;, ha dit,&nbsp; si abans no s&rsquo;ha estat lector i s&rsquo;ha apr&egrave;s a &laquo;emparaular el m&oacute;n&raquo;. Llegir i escriure, per tant, s&oacute;n dos actes connaturals que formen part d&rsquo;una mateixa lit&uacute;rgia.</p> <p align="justify">Adri&agrave; Pujol ha afirmat tamb&eacute; que la condici&oacute; de biling&uuml;es, actius o passius, &laquo;ens predisposa als catalans a una situaci&oacute; de traducci&oacute; simult&agrave;nia constant des de petits&raquo;.</p> <div class="rtecenter"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <p style="margin-left: 1cm; margin-right: 1.1cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" align="center"><b>Llegir i escriure s&oacute;n actes connaturals, i escriure, ent&egrave;s com a acte &laquo;traductiu&raquo; que interpreta el m&oacute;n, porta la llavor de traduir.</b></p> <p align="justify"><br /> Adri&agrave; Pujol ha continuat afirmant que llegir i escriure s&oacute;n &laquo;una experi&egrave;ncia del sagrat perqu&egrave; ens situen a un lloc que ens depassa&raquo;. Ha explicat que li sorp&egrave;n que hi hagi escriptors que no s&agrave;piguen parlar en veu alta, i ha avisat, tamb&eacute;, que no podem perdre mai de vista l&rsquo;acte &laquo;traductiu&raquo; que hi ha entre el llegir i l&rsquo;interpretar.</p> <p align="justify">Pujol ha continuat afirmant que li agraden les traduccions on es nota, de manera ponderada, l&rsquo;&agrave;nima del traductor. &Eacute;s la funci&oacute; de &laquo;m&egrave;dium&raquo; dels traductors, que se suma a la funci&oacute; &laquo;social&raquo; que fan pel fet d&rsquo;acostar-nos obres que no tindr&iacute;em ocasi&oacute; de llegir.</p> <p align="justify">&laquo;Jo segueixo traductors com qui segueix un autor, jo vull que aquella persona que ha tradu&iuml;t <i>X</i> me&rsquo;n faci m&eacute;s&raquo;, i la majoria d&rsquo;ells, ha dit, s&oacute;n traductors i escriptors. Aquesta afirmaci&oacute; li ha servit per preguntar-se si, en definitiva, la q&uuml;esti&oacute; no &eacute;s tan si escrius o tradueixes, com quin &eacute;s el grau de fidelitat a l&rsquo;original.</p> <p align="justify">A Pujol li agraden els traductors que deixen una petjada forta sobre el text, sempre que l&rsquo;empremta sigui ponderada, i la desaparici&oacute; total del traductor entre l&rsquo;autor i el text no se la pot creure. Per aix&ograve; afirma que no veu que hi hagi una gran difer&egrave;ncia entre escriure i traduir.</p> <p align="justify">Per acabar, Adri&agrave; Pujol ha esmentat el seu llibre <i>El fill del corrector</i> (Ed. Hurtado &amp; Ortega), que acaba de sortir a les llibreries i que parla sobre qu&egrave; &eacute;s la traducci&oacute; i com s&rsquo;ha de practicar, en edici&oacute; biling&uuml;e catal&agrave;-castell&agrave; amb traducci&oacute; de Rub&eacute;n Mart&iacute;n Gir&aacute;ldez.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/CKEq28zaIWk?rel=0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="420" height="236" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b> Escriure, traduir, ser tradu&iuml;t, un aprenentatge constant</b></span><br /> Seguidament ha tingut lloc l&rsquo;entrevista de <b>Marina Espasa</b> a Llu&iacute;s-Anton Baulenas i Imma Mons&oacute;. Tots dos s&oacute;n escriptors i tenen obra pr&ograve;pia tradu&iuml;da a altres idiomes. A banda d&rsquo;aix&ograve;, Llu&iacute;s-Anton Baulenas t&eacute; una traject&ograve;ria considerable com a traductor, mentre que Imma Mons&oacute; ha tradu&iuml;t un sol llibre &ndash;<i>La ignor&agrave;ncia</i>, de Milan Kundera&ndash; i ella mateixa tradueix a l'espanyol els seus articles a <i>La Vanguardia</i>.</p> <p align="justify"><b>Llu&iacute;s-Anton Baulenas</b> ha comen&ccedil;at explicant que ell va comen&ccedil;ar a traduir teatre, normalment amb poques possibilitats de tenir cap rendiment econ&ograve;mic, i de mica en mica ha anat entrant en aquest &agrave;mbit i acceptant enc&agrave;rrecs per feina.</p> <p align="justify">En el cas d&rsquo;<b>Imma Mons&oacute;</b>, l&rsquo;enc&agrave;rrec de traduir Milan Kundera li va venir a petici&oacute; del mateix autor, perqu&egrave; Kundera va decidir que la primera edici&oacute; que sort&iacute;s del seu llibre fos en la traducci&oacute; catalana d&rsquo;Imma Mons&oacute;, una autora que havia llegit i que admirava. La novel&middot;la de Kundera &eacute;s, per a Mons&oacute;, una hist&ograve;ria que t&eacute; molt m&eacute;s present que qualsevol de les seves novel&middot;les.</p> <div class="rtecenter"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <p style="margin-left: 1cm; margin-right: 1.1cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" align="center"><b>Mons&oacute; ha comentat que va gaudir molt&iacute;ssim fent la traducci&oacute; del llibre de Kundera perqu&egrave; li trobava una certa &laquo;comoditat&raquo; al fet d&rsquo;enfrontar-se &laquo;a un text que ja est&agrave; endre&ccedil;at&raquo;. </b></p> <p align="justify"><br /> Llu&iacute;s Anton Baulenas ha afirmat que ell tamb&eacute; recorda m&eacute;s algunes traduccions que ha fet que no pas les seves obres, perqu&egrave; traduint ha apr&egrave;s molt, sobretot traduint aquells autors amb qui sent una certa afinitat. Marina Espasa ha aprofitat aquesta afirmaci&oacute; per a fer la pregunta inversa: &laquo;Es poden agafar vicis, traduint una obra mal escrita? I en aquest cas qu&egrave; fas, li arregles el text a l&rsquo;autor?&raquo; Baulenas ha afirmat que aix&ograve; hauria de ser una decisi&oacute; de l&rsquo;editor, i ha reclamat m&eacute;s implicaci&oacute; per part dels editors, reclamaci&oacute; que tamb&eacute; ha compartit Mons&oacute;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-7980-2.jpg" alt="" width="450" height="338" align="absMiddle" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Llu&iacute;s-Anton Baulenas, Marina Espasa i Imma Mons&oacute;.<br /> </span></p> <div class="rtecenter"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <p style="margin-left: 1cm; margin-right: 1.1cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" align="center"><b>Quan tradueixes repetides vegades el mateix autor &ndash;ha dit Baulenas&ndash;, acabes per con&egrave;ixer b&eacute; l&rsquo;autor, per tant, t&eacute; l&ograve;gica que sigui sempre el mateix traductor qui rebi l&rsquo;enc&agrave;rrec de traduir aquell autor.</b></p> <p align="justify"><br /> Baulenas ha explicat que quan li encarreguen una traducci&oacute; es llegeix les traduccions que pot a altres idiomes, per veure qu&egrave; han fet. Excepte&nbsp; &ndash;si existeixen&ndash; la traducci&oacute; catalana anterior i la traducci&oacute; castellana, per no contaminar-se. Tamb&eacute;, si pot, intenta tenir contacte amb l&rsquo;autor, sempre que aquest sigui receptiu. Mons&oacute; ha explicat que va tenir contactes molt puntuals amb Milan Kundera mentre va traduir la seva novel&middot;la. S&iacute; que ha tingut, en canvi, molts contactes amb els seus traductors, els quals troba molt interessants i alguns dels quals han acabat amb amistat. En aquest sentit ha explicat que els traductors de les seves obres es fixen en coses que ella no havia vist.</p> <p align="justify">Mons&oacute; i Baulenas han coincidit en el fet que els traductors, en fer una lectura atenta de l&rsquo;obra, troben errors que s&rsquo;escapen a l&rsquo;autor, a l&rsquo;editor i al corrector. Una feina, en paraules de Baulenas, que hauria de fer el corrector d&rsquo;estil, una figura que avui en dia ja no existeix.</p> <p align="justify">Espasa ha preguntat a continuaci&oacute; a Mons&oacute; si reconeix el seu estil en les traduccions dels seus llibres o si hi nota molt l&rsquo;estil del traductor. Mons&oacute; ha dit que ha llegit les seves traduccions al franc&egrave;s i s&iacute; que s&rsquo;hi reconeix, per&ograve; de tota manera no se&rsquo;n preocupa gaire perqu&egrave;, com a autora, confia en el proc&eacute;s de producci&oacute; dels llibres, i una vegada el llibre ha vist la llum ella no hi t&eacute; res a dir, perqu&egrave; deixa de ser seu i passa a ser del lector. Quan s&rsquo;autotradueix es dona molta llibertat i, en els casos dels seus articles a <i>La Vanguardia</i>, s&rsquo;autoversiona quan li conv&eacute;. En canvi, Baulenas ha dit que no es vol autotraduir per por precisament a versionar-se i perqu&egrave; no se sent plenament c&ograve;mode escrivint en espanyol.</p> <p align="justify">Baulenas ha explicat, despr&eacute;s, que com a traductor s&rsquo;ha trobat amb m&eacute;s problemes amb els editors que no pas com a autor, en temes com els drets d&rsquo;autor o per fer feines que ultrapassaven la seva obligaci&oacute; com a traductor.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/5kdhMZ51rfw?rel=0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="420" height="236" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b> Escriure i traduir: el dia a dia de compaginar tasques</b></span><br /> Despr&eacute;s d&rsquo;una pausa s&rsquo;ha repr&egrave;s el Seminari amb una taula rodona que ha portat per t&iacute;tol &laquo;Creaci&oacute; i creativitat: que el traduir no ens faci perdre l&rsquo;escriure&raquo;, amb Alba Dedeu, Yannick Garcia, Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s i Tina Vall&egrave;s moderats per <b>Marta Marfany</b>.</p> <p align="justify">La primera intervenci&oacute; ha estat d'<b>Alba Dedeu</b>, per explicar que va comen&ccedil;ar a escriure de ben petita. Va estudiar tota la carrera sencera de Medicina tot i que des del primer any sabia que no li agradava. Despr&eacute;s d&rsquo;exercir la medicina durant any i mig, va deixar-la per estudiar traducci&oacute; jurada i per escriure. Amb el seu primer llibre de relats, <i>Gats al parc</i>, Dedeu va rebre el Premi Merc&egrave; Rodoreda i aquest fet la va esperonar a continuar. Dedeu ha explicat que va aprendre r&agrave;pid que una part de la feina de l'escriptor i traductor &eacute;s tractar amb editors, amb correctors, acceptar cr&iacute;tiques i implicar-te en la promoci&oacute; del teu text. Dedeu ha dit que amb el temps ha sabut defensar les seves opcions estil&iacute;stiques davant del que considera criteri personal del corrector. Sobre el fet de compaginar escriptura i traducci&oacute; Dedeu ha explicat que va comen&ccedil;ar a traduir perqu&egrave; ella mateixa va proposar traduccions, com ara<i> </i>les <i>Cartes</i> de Gramsci a l&rsquo;Editorial de 1984 i <i>Emma</i> de Jane Austen a Adesiara. Ha dit que li costa compaginar traducci&oacute; i escriptura, perqu&egrave; si es passa tot el dia traduint asseguda a l&rsquo;escriptori, quan acaba li ve de gust sortir a fer esport en lloc de posar-se a escriure, i a m&eacute;s, li costa sortir del m&oacute;n de l&rsquo;autor que est&agrave; traduint per posar-se en el seu. Dedeu tamb&eacute; ha explicat que li costa traduir autors que escriuen molt diferent de com ho faria ella.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; <b>Yannick Garcia</b>, poeta, narrador, traductor i int&egrave;rpret, ha explicat que quan era estudiant de traducci&oacute;, fa uns vint anys, venia als Seminaris sobre la Traducci&oacute; que llavors se celebraven a Vilanova i la Geltr&uacute;. En aquest sentit ha animat els estudiants presents a la sala afirmant que els traductors poden ser &laquo;mitjanament feli&ccedil;os&raquo; amb la seva vida i explicant que &eacute;s molt dif&iacute;cil dedicar-se exclusivament a la traducci&oacute;, per&ograve; que si tot va b&eacute;, podran fer diverses feines totes relacionades amb les diverses facetes del m&oacute;n literari. Ha explicat que va comen&ccedil;ar escrivint poemes de ben petit, i despr&eacute;s d'estudiar la carrera de Traducci&oacute; i d'interpretaci&oacute; a la Universitat Pompeu Fabra es va dedicar a fer traduccions t&egrave;cniques i al m&oacute;n de la doc&egrave;ncia fins que de mica en mica va anar fent traduccions liter&agrave;ries. Ha dit que es pren la llengua com una mena de laboratori, fent provatures amb m&eacute;s o menys d'&egrave;xit, i el temps l'ha tornat m&eacute;s flexible a l'hora de modificar coses fins al punt de considerar els llibres com una mena d'&laquo;obra col&middot;lectiva&raquo; pel fet que passen pel criteri d'editors i correctors. Garcia tamb&eacute; ha explicat que ara hi ha tot un seguit d'editorials molt m&eacute;s receptives a les propostes i molt m&eacute;s curoses amb la llengua, i aix&ograve; afavoreix que pugui incloure amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia, a les traduccions, les solucions que aplica als seus llibres, i viceversa.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-8047-2.jpg" alt="" width="450" height="338" align="absMiddle" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Txema Mart&iacute;nez, Alba Dedeu, Marta Marfany, Yannick Garcia i Tina Vall&egrave;s.<br /> </span></p> <p align="justify"><b>Txema Mart&iacute;nez</b> &eacute;s poeta, articulista, cr&iacute;tic literari i traductor. &Eacute;s el cap de l'edici&oacute; en catal&agrave; del diari <i>Segre</i>, i sobre aquesta faceta seva ha dit que la feina di&agrave;ria ingent de traduir de manera immediata centenars de milers de paraules &eacute;s una feina apassionant que el situa &laquo;a l'avantguarda de la traducci&oacute;&raquo; perqu&egrave; moltes vegades ha de traduir paraules noves de diversos idiomes. En aquest sentit, ha dit que els periodistes sovint arriben a una mena de consens quan apareixen paraules aix&iacute; que potser anys m&eacute;s tard entren al diccionari. Pel que fa a la traducci&oacute; m&eacute;s liter&agrave;ria, Txema Mart&iacute;nez va fer algunes traduccions puntuals mentre tradu&iuml;a per passi&oacute;, sense presses. Aix&iacute; va ser com va comen&ccedil;ar a dedicar-se a les traduccions dels <i>Sonets</i> de Shakespeare, fins que va acabar traduint 154 Sonets de Shakespeare, respectant la m&egrave;trica i la rima, una feina magn&iacute;fica que considera &laquo;una de les experi&egrave;ncies m&eacute;s meravelloses de la meva vida&raquo; per la qual va dedicar-hi tretze anys. Ha afirmat que les traduccions que ha fet han &laquo;contaminat&raquo; la seva pr&ograve;pia poesia a nivell sem&agrave;ntic i sint&agrave;ctic, i que ho troba un bagatge i un aprenentatge impagables. Aix&iacute; i tot, la cosa que m&eacute;s l'ha ajudat a traduir durant tots aquests anys amb paci&egrave;ncia ha estat l'honestedat de constatar que mai podr&agrave; estar a l'altura de Shakespeare, un fet l'ha ajudat a estar &laquo;de peus a terra&raquo; quan tradueix i quan escriu poesia.</p> <p align="justify"><b>Tina Vall&egrave;s</b> &eacute;s escriptora, articulista, correctora i traductora &ndash;exclusivament del castell&agrave; al catal&agrave;&ndash;. Ha comen&ccedil;at responent la pregunta del Seminari, &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo;, comentant que tradueix perqu&egrave; &eacute;s feina i escriu quan pot. Guanyar-se la vida escrivint &eacute;s molt dif&iacute;cil, ha dit, per aix&ograve; es dedica a la traducci&oacute;, fa de correctora editorial i d'articulista per a <i>Vilaweb</i>. S&oacute;n feines que li permeten estar a prop de la literatura i de la llengua, i que li permeten, a hores robades, dedicar-se a escriure. Despr&eacute;s de llicenciar-se en Filologia catalana va fer un intent de dedicar-se a l'ensenyament, per&ograve; va adonar-se que no feia per ella. Aix&iacute; doncs va entrar de bec&agrave;ria al Grup 62 fent-hi diverses tasques fins que de mica en mica va comen&ccedil;ar a traduir i a corregir. A l'inici, ha dit, feia les traduccions sense signar-les, un ab&uacute;s que passa amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia en la combinaci&oacute; castell&agrave;-catal&agrave; que en les altres. Escriure &eacute;s la seva parcel&middot;la de llibertat, i el fet de traduir i corregir &eacute;s important per la seva faceta d'autora perqu&egrave; &laquo;&eacute;s com fer gimn&agrave;stica, fer m&uacute;scul literari&raquo;.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/pKkX2EQ_77U?rel=0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="420" height="236" frameborder="0"></iframe> &nbsp;</p> <p align="justify">Despr&eacute;s d'un debat molt din&agrave;mic amb diveserses consideracions entre els membres de la taula i la participaci&oacute; del p&uacute;blic, ha acabat el vint-i-sis&egrave; Seminari amb la sensaci&oacute; que el tema donaria per moltes m&eacute;s hores de debat. Com a cloenda del Seminari, alguns dels assistents s'han reunit al pati de les dones del CCCB per fer una fotografia de grup.</p> <p class="rtecenter"><a href="/files/CA-8234-2.jpg" target="_blank"><img src="/files/CA-8234-2.jpg" alt="" width="450" height="338" /></a></p> <p align="justify">L'AELC ha repartit entre els assistents el Quadern Divulgatiu n&uacute;mero 58, que recull les pon&egrave;ncies del Seminari de l'any anterior &ndash;disponible en format digital <a href="/?q=publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">des d'aquest enlla&ccedil;</a>&ndash;, a m&eacute;s de bol&iacute;grafs i bosses amb la imatge que l'AELC va estrenar la tardor passada.</p> <p align="center"> <table cellspacing="4" cellpadding="4" border="1"> <tbody> <tr> <td><a href="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_A.png"><img src="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_A.png" title="AMPLIA" alt="" width="260" height="368" /></a></td> <td><a href="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_B.png"><img src="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_B.png" title="AMPLIA" alt="" width="260" height="368" /></a></td> </tr> </tbody> </table> </p> <br /> &nbsp; <br /> <p align="center"><span style="font-size:28 de febrer de 2018 larger;"><b>PARTICIPANTS</b></span></p> <p align="justify"><b>Llu&iacute;s-Anton Baulenas</b> (Barcelona, 1958) Novel&middot;lista, dramaturg i traductor. Guanyador dels principals premis literaris en llengua catalana. Obra tradu&iuml;da a m&eacute;s de vint idiomes. Tres novel&middot;les dutes al cinema. Col&middot;laborador habitual de la premsa en catal&agrave;.<br /> <br /> <b>Meritxell Cucurella-Jorba</b>, el d&iacute;graf del desitx, &eacute;s poeta, dramaturga, traductora, dinamitadora. Un &eacute;sser dif&iacute;cil d&rsquo;encasellar.<br /> <br /> <b>Alba Dedeu</b> (Granollers, 1984). Escriptora i traductora. Ha publicat dos llibres de contes: <i>Gats al parc</i> (Proa, 2011), amb el qual va obtenir el Premi Merc&egrave; Rodoreda 2010 i el Premi Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or 2011, i <i>L&rsquo;estiu no s&rsquo;acaba mai</i> (Proa, 2012). Ha tradu&iuml;t, entre d&rsquo;altres, obres de Jane Austen, Gabriele D&rsquo;Annunzio, Carson McCullers i Sibilla Aleramo.<br /> <br /> <b>Marina Espasa</b> (Barcelona, 1973) &eacute;s autora de dues novel&middot;les: <i>La dona que es va perdre</i> (Emp&uacute;ries, 2012) i <i>El dia del c&eacute;rvol</i> (L&rsquo;Altra Editorial, 2016). Des de 2016 &eacute;s la Directora de l&rsquo;Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona. Ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s al catal&agrave;, a m&eacute;s de l&rsquo;assaig Caminar, de H. D. Thoreau, novel&middot;les de Tom Wolfe i J. W. Polidori i assajos de Jonathan Franzen, Richard Sennet, Rebecca Solnit i Virginie Despentes. &Eacute;s cr&iacute;tica liter&agrave;ria del diari <i>ARA</i> i, des de 2012, membre del jurat del Premi Documenta.<br /> <br /> <b>Yannick Garcia</b> (Amposta, 1979) &eacute;s escriptor, int&egrave;rpret i traductor. Ha publicat poesia i reculls de relats, com ara <i>Barbamecs</i> (Cosset&agrave;nia, 2011) o el Premi Documenta 2013, <i>La nostra vida vertical</i>, publicat a L&rsquo;Altra Editorial. Tamb&eacute; podem llegir contes seus a diverses antologies: <i>Els caus secrets</i> (Moll, 2013), <i>Emergencias</i> (Candaya, 2013) i <i>Punts de fuga</i> (Males Herbes, 2015). Ha tradu&iuml;t assajos, novel&middot;les i obres de divulgaci&oacute; d&rsquo;autors com George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Dennis Lehane, Carson McCullers, David Vann, Roald Dahl, Sylvia Plath o William Kotzwinkle.<br /> <br /> <b>Marta Marfany </b>(Barcelona, 1973) ha tradu&iuml;t narrativa d&rsquo;escriptors francesos cl&agrave;ssics i contemporanis, i tamb&eacute; c&ograve;mic i novel&middot;la<br /> gr&agrave;fica. &Eacute;s professora a la Facultat de Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; de la Universitat Pompeu Fabra.<br /> <br /> <b>Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s</b> (Lleida, 1972). Poeta i traductor. Ha publicat set llibres de poemes, els dos darrers <i>L&rsquo;arrel i la pluja</i> (Premi Carles Riba) i <i>Dol</i> (Premi Cavall Verd). Ha tradu&iuml;t tots els sonets de Shakespeare (Eumo, 2010) i la poesia completa de Poe (Quaderns Crema, 2016).<br /> <br /> <b>Imma Mons&oacute;</b>, nascuda a Lleida, &eacute;s autora d&rsquo;una obra liter&agrave;ria guardonada amb diversos premis, com ara el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de Cultura a la traject&ograve;ria. Tota la seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave;, i gran part est&agrave; tradu&iuml;da al franc&egrave;s, l&rsquo;angl&egrave;s, l&rsquo;holand&egrave;s, l&rsquo;hongar&egrave;s, el portugu&egrave;s i l&rsquo;itali&agrave;. Des de fa quinze anys col&middot;labora a <i>La Vanguardia</i>.<br /> <br /> <b>Adri&agrave; Pujol i Cruells</b> (Begur, 1974). Antrop&ograve;leg i escriptor, compagina la doc&egrave;ncia amb la recerca i la museografia. Escriu al <i>Diari de Girona</i>, al <i>Nacional.cat</i> i a <i>El Pa&iacute;s</i>. Ha publicat assaig, biografia, ficci&oacute; i memorialisme. Els seus darrers llibres s&oacute;n <i>Guia sentimental de l&rsquo;Empordanet</i> (P&ograve;rtic, 2016), <i>La carpeta &eacute;s blava</i> (LaBreu, 2017) i <i>Els barcelonins</i> (L&rsquo;Aven&ccedil;, 2018). Tamb&eacute; ha traduit obra de Georges Perec, Claude L&eacute;vi-Strauss i Louis Calaferte.<br /> <br /> <b>Tina Vall&egrave;s</b> (Barcelona, 1976). Quan no escriu ella, corregeix o tradueix el que escriuen els altres. Ha publicat dues novel&middot;les, <i>Maic</i> (Baula, 2011) i <i>La mem&ograve;ria de l&rsquo;arbre</i> (2017, Premi Llibres Anagrama), tres reculls de relats,<i> L&rsquo;aeropl&agrave; del Raval</i> (LaBreu, 2006), <i>Un altre got d&rsquo;absenta</i> (LaBreu, 2012) i <i>El par&egrave;ntesi m&eacute;s llarg</i> (Proa, 2013, Premi Merc&egrave; Rodoreda de contes i narracions), i quatre contes infantils: <i>Bocabava</i> (Petit Fragmenta, 2016), <i>Totes les pors</i> (La Galera, 2016), <i>La marieta sense taques</i> (Bamb&uacute;, 2017) i <i>Crec</i> (Kireei, 2017). La seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave;, al polon&egrave;s i al portugu&egrave;s, i properament al franc&egrave;s i al gallec.</p> </div> </div> </div> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 01-03-18

    Jaume Cabré: Kulturhuset Stadsteaterns International Literary Prize, per la traducció al suec a cura de Jens Nordenhök de la seva novel·la Jo confesso (Jag bekänner). [Més informació]

  • 22-02-18

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana celebrarà a València la «Nit de les Lletres Catalanes», una vetlada en què autors i lectors compartiran taula al voltant de la literatura catalana actual feta per autors valencians.

    La iniciativa, que arriba enguany a la 10a convocatòria, consisteix en un sopar amb presentació, mostra, venda i signatures de llibres publicats en valencià des de l'any 2017, amb la participació dels seus autors.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">22 de febrer de 2018</span></div> <br /> <p align="center"><b> L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat a Val&egrave;ncia la &laquo;Nit de les Lletres Catalanes&raquo;, una vetlada en qu&egrave; autors i lectors han compartit taula al voltant de la literatura catalana m&eacute;s actual feta per autors valencians.</b></p> <p align="justify">La iniciativa, que arriba enguany a la desena convocat&ograve;ria, consisteix en un sopar amb presentaci&oacute;, mostra, venda i signatures de llibres publicats en valenci&agrave; des de l'any 2017, amb la participaci&oacute; dels seus autors.</p> <p align="justify">La Nit de les Lletres Catalanes &eacute;s una ocasi&oacute; perqu&egrave; lectors i autors compartisquen una vetlada amb la literatura catalana m&eacute;s actual feta des del Pa&iacute;s Valenci&agrave; com a gran protagonista. Una trobada en qu&egrave; els autors esdevenen al mateix temps protagonistes i espectadors, i en qu&egrave; els espectadors poden con&eacute;ixer de primera m&agrave;, com a lectors, les &uacute;ltimes novetats liter&agrave;ries en la nostra llengua. El poeta Vicent Penya ha presentat l'acte i hi han participat una cinquantena de persones.</p> <p align="justify">L'acte compta amb el suport de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i amb la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la llibreria Fan Set &ndash;que ha posat a la venda els llibres presentats&ndash;, i la Societat Coral El Micalet.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/reivindicacio-i-molta-literatura-a-valencia/" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/Captura-de-pantalla-2018-02-22-a-las-9.27.29-22092819.png" alt="" width="450" height="238" /></a><br /><span style="font-size: smaller;">Foto de fam&iacute;lia dels autors participants a la Nit de les Lletres Catalanes 2018.</span></p> <p align="justify">Llegiu la cr&ograve;nica que n'ha fet N&uacute;ria Cadenes per a <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/reivindicacio-i-molta-literatura-a-valencia/" target="_blank"><b><i>Vilaweb</i></b></a>:</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b>Reivindicaci&oacute; i molta literatura a Val&egrave;ncia</b></span></p> <p align="justify">Ha arribat als deu anys exhibint diversitat i molt bona salut: la Nit de les Lletres Catalanes s&rsquo;ha celebrat, com ja &eacute;s tradicional, a la Societat Coral El Micalet, a Val&egrave;ncia. &Eacute;s un acte ideat per l&rsquo;activista Sim&oacute; Aguilar i que, des de la seva desaparici&oacute;, organitza l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La mec&agrave;nica &eacute;s senzilla i efectiva: trobar-se, compartir taula i presentar als col&middot;legues de lletra el llibre o els llibres publicats durant l&rsquo;any anterior. Per fer-ho, cadasc&uacute; t&eacute; un micr&ograve;fon i tres minuts, comptats amb un ic&ograve;nic petit rellotge de sorra. Fins que sona la campaneta, i donem fe de l&rsquo;exactitud amb qu&egrave; la gent de lletra accepta el mandat del temps, hi ha qui llegeix un text preparat o qui improvisa, qui relata la g&egrave;nesi d&rsquo;un poema o comparteix un relat o declama o canta: tamb&eacute; aqu&iacute; la creativitat t&eacute; colors i formes diverses.</p> <p align="justify">Com que la literatura, i qui la fa, &eacute;s expressi&oacute; del temps i de l&rsquo;espai que li ha tocat, enguany la reivindicaci&oacute; ha continuat formant part de la trobada cultural: &lsquo;Presos pol&iacute;tics, presos de llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, censura d&rsquo;exposicions i de llibres, multes, persecuci&oacute; de l&rsquo;educaci&oacute; i de la llengua, amenaces als mitjans no afins&hellip; Benvinguts a la Turquia occidental!&rsquo;, s&rsquo;exclamava Vicent Penya, membre de la junta de l&rsquo;AELC, durant la presentaci&oacute; de l&rsquo;acte. I &eacute;s que, junt amb la pot&egrave;ncia de la nostra literatura tamb&eacute; al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, les intervencions han compartit igualment la den&uacute;ncia del &lsquo;continu assetjament&rsquo; i de la &lsquo;persecuci&oacute; que les lletres catalanes pateixen per part de l&rsquo;estat espanyol&rsquo;.</p> <p align="justify">Gemma Pasqual, vice-presidenta de l&rsquo;AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, va dedicar tamb&eacute; unes paraules de solidaritat amb el raper Valt&ograve;nyc, va denunciar la censura expl&iacute;cita i empresonadora, aix&iacute; com la que no es veu i actua per l&rsquo;efecte de la por, i va constatar com &lsquo;en els moments dif&iacute;cils pels quals hem passat al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, els nostres companys del nord no ens han deixat mai sols. Ara nosaltres tampoc no ho farem: som una pinya&rsquo;. A la taula, junt amb la mostra dels llibres presentats, una petita pila de llacets grocs, que de seguida va quedar repartida a les solapes.</p> <p align="justify">I, havent sopat, a l&rsquo;hora del micr&ograve;fon i de la campaneta, efectivament, es va poder constatar la diversitat i la qualitat de la producci&oacute; liter&agrave;ria del 2017. En una mostra, tan sols, per&ograve; ben representativa. I un tast de la que vindr&agrave;.</p> <p align="justify">Perqu&egrave; hi va haver, atenci&oacute;: un parell d&rsquo;exclusives, quan Josep Guia i Maria Conca van mostrar la coberta de la biografia de Xavier Romeu que ben aviat veur&agrave; la llum (<i>A frec del seu nom</i>, El Jonc), o quan Josep Llu&iacute;s Roig, despr&eacute;s de presentar la novel&middot;la juvenil <i>La primera pedra </i>(Perif&egrave;ric), va llegir un tros de poema del seu proper llibre, <i>La llum del curtcircuit</i> (Bromera); alguns trios, amb Manuel Molins presentant-ne dues de teatre per a adults, <i>Poder i santedat</i> (3i4) i <i>Les veus de la frontera</i> (Pruna), i una de juvenil, <i>L&rsquo;univers (un viatge amb els superneutrins)</i> (Bromera), o amb Raquel Ricart, Carme Manuel i N&uacute;ria Cadenes compartint micr&ograve;fon en representaci&oacute; de la desena d&rsquo;autores que han ficcionat el pensador de Sueca a <i>La improbable vida de Joan Fuster</i> (3i4); hi va haver relats trepidants, amb Antoni Rubio llegint pr&agrave;cticament sense respirar una de les hist&ograve;ries del seu <i>Black Friday</i> (Sembra), contes cantats, amb Mari Carmen S&aacute;ez i<i> Les gallinetes de dol</i> i contes que arriaven des de les p&agrave;gines dels diaris, com ara el microrelat &lsquo;Pel cam&iacute; de Pinedo&rsquo;, de Josepa Montagud; hi va haver hist&ograve;ria, amb els relats er&ograve;tics transformats en la novel&middot;la que &eacute;s <i>Vestals de Roma</i> (Pag&egrave;s), d&rsquo;Encarna Sant-Celoni, o amb el post-franquisme dels relats que fan novel&middot;la a<i> Lluna crua</i> (3i4), d&rsquo;Octavi Monson&iacute;s; hi va haver assaig, amb els treballs d&rsquo;hist&ograve;ria de la sexualitat que ha escrit Albert Toldr&agrave; (&lsquo;perqu&egrave;, com deia Joan Fuster, la humanitat sencera comen&ccedil;a de cintura cap avall&rsquo;, va recordar), <i>Per la reixeta</i> (PUV) i <i>El plaer de la carn</i> (Alfons el Magn&agrave;nim) i amb el recull d&rsquo;articles socioling&uuml;&iacute;stics de Ferran Suay, <i>Parlants fets i drets</i> (Voliana), que va presentar qui n&rsquo;ha fet la compilaci&oacute;, Josep Vicent Sanxis; i hi va haver molta poesia, tamb&eacute;, amb els sonets de Rub&eacute;n Luz&oacute;n, llegits des d&rsquo;<i>Alguna cosa </i>(3i4), l&rsquo;enginy i el cop de Pere C&iacute;scar, condensat en un poema dit de mem&ograve;ria, des d&rsquo;<i>Anit sempre </i>(Buc), la calma de Mari Carme Arnau Orts des del seu <i>En el decr&eacute;ixer de la pluja</i> (Cosset&agrave;nia), la fe de Josep Ferrer Guzm&aacute;n, la passi&oacute; d&rsquo;Hermini P&eacute;rez Edo a <i>Descarnat a mossos</i> (Neop&agrave;tria), o la solidesa de Josep Mic&oacute; a <i>Creuar l&rsquo;instant</i>.</p> <p align="justify">Una molt bona mostra de la collita del 17, efectivament.</p> <p align="justify">L&rsquo;acte va comptar amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, la Societat Coral El Micalet i la llibreria Fan Set.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si