Articles (selecció dels més representatius des de 1997)
“La nova dramatúrgia catalana: de la perplexitat a la diversitat“, Caplletra. Revista internacional de filologia, núm. 22, primavera 1997, p. 49-68. (També s’ha publicat en castellà: “La nueva dramaturgia catalana: de la perplejidad a la diversidad”, Estreno. Cuadernos del teatro español contemporáneo, Penn State University, vol. XXIV, núm. 2, tardor 1998, p. 39-49)
“Pocket Dictionary of Present-day Catalan Theatre: Autors”, Catalan Writing, núm. 16, juny 1999, p. 23-30.
“A manera de manifest: Lluïsa Cunillé i Maeterlinc”, El pou de lletres, núm. K-11 / 12-L, hivern 1999, p. 46-47. Amb variacions, com a epíleg, a “Notes d’autor”, dins Carles Batlle: Les veus de Iambu. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 69-76.
“La influència de Guimerà en l’obra primerenca d’Adrià Gual”, Llengua i Literatura, núm. 10, 1999, p. 21-45.
“Escriure l’escena, escriure per a l’escena”, dins Glòria Bordons i Jaume Subirana: Literatura catalana contemporània. Barcelona, UOC/Proa, 1999, p. 392-398.
“Lluna de neu, d’Adrià Gual: una mostra del decadentisme teatral a Catalunya” (amb l’edició del text), Assaig de Teatre, núm. 18, 19 i 20, desembre 1999, p. 179-194.
“La crítica teatral a Catalunya”, Serra d’Or, núm. 481, gener 2000, p. 51-56.
“Two theatre initiatives in Barcelona: Conor McPherson at the Teatre Romea and Goldoni at the Teatre Nacional de Catalunya”, Western European Stages (Nova York), vol. 12, núm. 2, primavera 2000, p. 67-70.
“Més sobre el drama relatiu: la restitució de la història” i “Més sobre el drama relatiu: en resposta a un article de Jordi Coca”, Serra d’Or, núm. 489, setembre 2000, p. 54-57.
“El drama relatiu”, dins Carles Batlle: Suite. Barcelona, Proa, 2001. [Traducció castellana “El drama relativo”, dins Carles Batlle: Suite i Combat. Madrid: SGAE, 2000, p. 9-15].
“El darrer teatre de Benet i Jornet: un cicle”, dins Enric Gallén i Miquel Maria Gibert (eds.): Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text. Barcelona: Universitat de Barcelona, Eumo Editorial, 2001.
“La nouvelle écriture dramatique en Catalogne: de la ‘poétique de la sostraction’, à la littérarisation de l’expérience”, Écritures dramatiques contemporanies (1980-2000). L’avenir d’une crise. Actes du colloque des 6-7-8 décembre 2001 organisé par l’Université Paris III-Sobornne Nouvelle. Études théâtrales, núm. 24-25, 2002, p. 134-142.
“La realitat i el joc (L’acció té lloc a Barcelona)”, Pausa, tercera època, núm. 20, gener 2005, p. 67-74.
“Notes sobre la fragmentació en el drama contemporani”, Pausa, tercera època, núm. 21, juny 2005.
“Dels usos de la fragmentació en el drama català contemporani”, Actes del I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. Barcelona: Institut del Teatre, 2005.
“Drama català contemporani: entre el desert i la terra promesa”, dins L’escena del futur. Memòria de les arts escèniques als Països Catalans (1975-2005). Vilanova i la Geltrú: Edicions El Cep i la Nansa (Argumenta, 6), 2006, p. 75-102.
Text per al catàleg del Festival “NEUE STÜCKE AUS EUROPA 2006/NEW PLAYS FROM EUROPE 2006”. Theaterbiennale des Hessischen Staatstheaters Wiesbaden, juny 2006.
“Drama contemporáneo y choque de culturas (o la dramaturgia del mestizaje)”, dins Jornadas. Teatro y diálogo entre culturas. Múrcia: Ayuntamiento de Múrcia, 2008, p. 11-16.
“La segmentació del text dramàtic contemporani (un procés per a l’anàlisi i la creació)”, dins Estudis escènics. Quadern de l’Institut del Teatre, núm. 33-34, hivern 2008, p. 13-35. Versió castellana no definitiva a Apuntes (Xile), núm. 129, 2007.
“Apunts sobre la pulsió rapsòdica al drama contemporani”, postfaci a Jean Pierre Sarrazac (ed.): Lèxic del drama modern i contemporani. Barcelona: Institut del Teatre, 2008.
“Nova dramatúrgia catalana. Nou idees per fer balanç”, dins Teatre català contemporani. Monogràfic : entorn de l’obra de Jordi Galceran, Traverses-estudis catalans. Université Paris 8, editat a Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008. En línia
“La segmentació del text dramàtic contemporani (un procés per a l’anàlisi i la creació)”, dins Estudis escènics. Barcelona, Institut del Teatre, núm.33-34, hivern 2008, p. 13-15. També disponible en línia en català i en castellà.
“Perplexité, perspective: la relativité dans l’identité européenne”, dins Théâtre fabrique d’Europe. Études Théâtrales, núm.46. 2009. Centre d’études théâtrales. UC de Louvain, p. 73-77.
Capítol i mòduls didàctics dedicats al teatre a la Introducció a l’estudi de la literatura. Barcelona: UOC, 2009.
“Drama contemporáneo, perspectiva y manipulación”, dins Actes del 3er col·loqui internacional "Le createur et sa critique. Manipuler et travestir", març 2010, Université Lyon .
“La reconquesta del real en l’escriptura dramàtica contemporània”, Pausa (Barcelona), núm. 33, desembre de 2011, p. 27-44.
“Le théâtre turc contemporain: une écriture de la schizophrénie”, dins Théâtre contemporain. Orient Occident. Montpellier: L’Entretemps, Vol. 1, 2012.
“A modo de doble decálogo: razones para seguir y no seguir escribiendo teatro”, Cuadernos de dramaturgia contemporánea (Alacant), núm. 17, 2012, p. 9-13.
“Das reale im zeitgenössischen drama”, Neue Stücke aus Europa (Wiesbaden), maig-juny de 2012, p. 181.
“Ibsen i Fosse, contemplant els fiords”, Visat (PEN Català, Barcelona), núm. 14, octubre de 2012.
“El còmic: una dramatúrgia mestissa”, Estudis Escènics, núm. 39-40, 2013. En línia
“Méthode Tremendo de dramaturgie cartomancienne”, dins Passage du témoin : Autour de Jean-Pierre Sarrazac, Études Théâtrales, núm. 56-57, 2013, p. 234-247.
“Adrià Gual, dramaturg simbolista”, Serra d’Or, núm. 640, abril 2013, p. 72-76.
“El còmic: una dramatúrgia mestissa”, dins Estudis escènics. Barcelona: Institut del Teatre, núm. 39-40, hivern 2013, p. 13-15. També disponible en línia en català i en castellà.
“Faules sobre el compromís i la contemporaneïtat de l’artista”, Pausa, núm. 36, 2014. En línia
“Model, partitura i material en l’escriptura dramàtica contemporània: una solució”, presentat al col·loqui “Drame contemporani: renaissance ou extinction?”, Université Paris-Sorbonne, 12 de octubre de 2015. En línia. Publicat en català i francès a Drama contemporani: renaixença o extinció? Barcelona: Punctum; Institut del Teatre; UPF; Université Paris-Sorbonne, 2016. Una versió abreujada en llengua castellana es pot trobar a Pausa, núm. 37, 2015. En línia
“L’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett (o l’obertura de la dramatúrgia catalana cap al món)”, Serra d’Or, núm. 683, novembre 2016.
“Magda Puyo o la generositat (d’una directora que munta textos contemporanis autòctons)”, Pausa, núm. 38, Barcelona, 2016.
“La identitat en crisi. Recuperació / construcció de la identitat i noves formes en la dramatúrgia contemporània”, dins Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista, València. Universitat de València, 2019, p.17-60.
“La cuina de l’autor”, dins Carles Batlle (1995-2019). Tarragona: Arola Editors [Textos a part - Teatre reunit], 2020, p.31-38.
“Perspectives sobre el debat a classe: protocols cartomàntics”, dins Tot el món és igual que un escenari. Estudis d’història, crítica i didàctica del teatre oferts a Enric Gallén en el seu setantè aniversari, Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 22, IEC, 2021, p. 33-50. En castellà a Mèxic, Paso de Gato, any 20, núm. 87, p.38-43.
“Per entendre per fi de què parlem. (Sobre teoria teatral contemporània d'ençà del postdramàtic i fins al dia d'avui)”, dins Thomas Sauerteig (ed.): Nou(s) realisme(s)? Barcelona: Institut del Teatre; Angle Editorial, 2022.
“‘Qué queremos en cada momento que el receptor este pensando o sintiendo’. El receptor implícit al cor de la teoria dramatúrgica de José Sanchis Sinisterra”, Pausa, núm. 45, 2023.
“Dramatúrgies de l’ambigüitat en l’actualitat: recuperant la ficció”, dins Literatura catalana de la postmodernitat I. Barcelona, Edicions de la UB i Servei de publicacions de la UAB, 2025, p. 181-198.
“Pròleg”, dins D. A.: El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramatúrgiques. Del 1939 al 2020. Barcelona, Institut del Teatre, 2025.