Home de poble, nascut a Caldes de Montbui, resident ara a Centelles i abans a Sant Quirze de Besora, Josep Checa va descobrir a Sant Andreu una Barcelona diferent. Al carrer Malats hi vivia la seva dona, Esther Obradors, quan la va conèixer. "Tot va ser una troballa, jo tenia una certa aversió a la ciutat i allà m'hi vaig trobar bé", explica. Sant Andreu és el marc per a una història d'amor que es viu també a través dels poemes. "Jo no sé fabular, no puc escriure coses que no visqui", diu Josep Checa, "al final sempre ens escrivim a nosaltres mateixos". 

(Jordi Vilarrodà. "Josep Checa torna amb els poemes d'amor del llibre Carrer Malats", El 9 Nou, 24 de maig de 2012)

* * *

En el volum que teniu a les mans, és Josep Checa qui ha decidit emprendre l'aventura de plasmar una història d'amor per mitjà d'un poemari, i val a dir que el resultat és reeixit. I és que ens trobem davant d'un autor que, a dia d'avui, presenta ja un bagatge poètic ben estimable, tant pel que fa a la quantitat com a la coherència de la seva producció, avalada per l'obtenció d'alguns guardons i per les apreciacions favorables de la crítica.

Checa se serveix d'una versificació de mètrica lliure, ben allunyada de l'efectisme i de l'ampul·lositat, però d'arquitectura ben travada i no exempta d'una certa eufonia. Es tracta d'un poeta de lirisme contingut, dotat d'una fina intuïció que li permet bastir un discurs eminentment sobri en el qual s'insereixen petites troballes refulgents, com delicades lluernes que van acomboiant el lector en el seu trajecte de descoberta, amb aquella calidesa que emana de l'obra nascuda de l'autenticitat. Home de terra endins, avesat a conviure amb la natura d'una manera alhora propera i deseixida, Checa fa una poesia que té alguna cosa d'aquella aspror genuïna, essencial, de la muntanya, que es veu sobtadament amorosida per la remor del riu al fons de la vall o pel raig de sol que traça formes capricioses sobre l'herbei després d'haver-se esmunyit entre les capçades. A través de tots i cadascun dels versos de Carrer Malats, Checa construeix un retaule on es projecta aquest impuls vital que anomenem amor i que va prenent, al llarg de les pàgines del llibre, una rica gamma de matisos. L'erotisme: "Ens bevem, essent, al mateix temps, / càntir i boca assedegada"; l'exaltació del goig acomplert: "Sentir de la teva veu / els mots que ho nodreixen tot d'un nou sentit."; la fidelitat: "Tot el que hi ha dins meu, / la veu que em murmura, constant, / amb el teu gust encara a la boca i a la pell / i, fins i tot, els teus ulls incombustibles, / em diuen que mai no podré desdir-me'n."; l'absència: "Com seria un dia sense aquest enyor de tu?"; les petites complicitats: "La teva cuina és tan petita / que ens hem de fondre en un cos / per rentar els plats"; i, fins i tot, una certa reflexió distanciada: "Els sangtraïts són signes d'haver viscut". L'autor focalitza tot aquest univers personal d'emocions i vivències en l'indret concret i identificable d'un carrer petit de la gran urbs, i tot un seguit d'elements de naturalesa diversa –"el retruny ferrós / del mercaderies", "jardins anàrquics amb rosers", "la llum freda dels caixers automàtics", "el raig rebel de la font de la plaça", el "perfum de pa acabat de coure"– van perfilant el retrat d'aquest espai, bressol i epicentre del trajecte sentimental del qual el poeta es complau a fer-nos confidents privilegiats.

(Miquel-Lluís Muntané. Fragment del pròleg del llibre)