Autors i Autores

Xavier Hernàndez Ventosa

Aquí tenia dos anys.
Ara ja en tinc vuit.
Ja sóc adolescent.

Biografia

Xavier Hernàndez Ventosa. Sóc el fill gran de la Teresa, catalana, i de l'Antonio, canari, i vaig néixer a Vilafranca (Alt Penedès) el 31 d'Octubre de 1945.

Per una d'aquelles coses, quan el meu pare va anar a inscriure'm al Jutjat, jo ja feia tres dies que era al món i el funcionari de torn, fent valer l'autoritat de què se sabia investit, no li va perdonar el retard. En definitiva, que va venir a ser com si aquell legalista també m'hagués parit -a cops, però, de reglament, que no de contraccions. El cas és que em va fer néixer dos dies més tard del de veres, que així és com aquell primmirat ho va fer constar al Registre.

El meu pare, pobre, ni va protestar: a ell l'havien trasplantat a Catalunya amb la quinta del "biberó", i -cinc anys de mili no passen en va- duia gravat a la carn que els temps eren d'obediència.

De manera que, a més de a casa, jo vaig tenir l'honor —estrany si més no— de néixer també al Jutjat el 2 de Novembre de 1945, com proclamen tots els meus papers.

La meva infància va ser la pròpia d'una època sense manies. Dos exemples: l'un, que per berenar invariablement hi havia pa amb oli i sal o, si eren dies de guardar, potser amb sucre, i l'altre, que les meves cames es van veure obligades a passar els hiverns a la intempèrie, que així s'enfortien, deien.

De seguida que vaig tenir l'edat —en aquells temps, als catorze— i amb solament la formació elemental a l'ús, em van posar a treballar a un despatx. Seria, explicaven, una feina de per vida, perquè, argumentaven, aquella era una molt bona casa, presumien.

Pel que fos, que no ve al cas, vaig acabar concloent que aquesta perspectiva de futur no encaixava amb el meu tarannà —no em veia a tan bona casa remenant factures de per vida— i, quan vaig tornar a tenir l'edat —als vint-i-tres, que sol ser moment de prendre partit— em vaig posar a estudiar.

Vaig començar a treballar donant alguna classe, alhora que col·laborava com a crític de cinema i teatre al desaparegut setmanari TOTHOM —també de Vilafranca, jo sempre hi he viscut—. Van ser anys de formació, d'aprenentatge, entre altres coses, del català, i de reorientació professional.

Finalment, llicenciat en Hispàniques per la Universitat de Barcelona i Mestre de Català per la mateixa Universitat, he treballat ensenyant Llengua i Literatura a l'Institut de Secundària "Eugeni d'Ors" de la meva ciutat.

Per acabar, l'any 1989 em vaig iniciar en l'aventura d'escriure literatura infantil i juvenil, i pel novembre d'aquell mateix any, Edelvives —avui, per Catalunya, Baula— em va publicar la meva primera novel·la.