Acte Primer

LA FLOR DESPULLADA

La acció en lo sigle XV. Rica cambra del palau dels comtes d'Urgell. Al fondo, una galería d'alt d'una escalinata que sia practicable; grans finestrals, un á cada costat, en primer terme. Damunt d'una taula molts pergamins y llibres. En segon terme lo trono, aprop del qual y damunt coixins de vellut, hi haurá una corona comtal. Es de nit; la escena il-luminada. Trofeus y armas per tot.

ESCENA PRIMERA 

D. JAUME, FLUVIÁ, LUNA, FRA BENET. 

(Lo primer sentat al costat de la taula, Fra Benet a l'altre. Fluviá y Luna drets.) 

D. JAUME: Nobles senyors, escoltaume: 
jo sé bé que 'm sou lleals, 
y tocant á n'est assumpto 
me podreu dir la vritat. 
Só aquell á qui la corona 
d'aquestos regnes pertany? 
Só aquell á qui's refería 
lo rey en Martí lo Humá 
quant estantne en la agonía, 
y més que ab mots, ab senyals 
digué que fós rey d'est regne 
aquell á qui en dret tocás? 
Jo crech que sí... crech que'm toca, 
mes podría esta obcecat, 
[10] y per xó paré us demano. 

FLUVIÁ: Vostre dret, bon Comte, es clar 
com ho es lo sol á mitxdía.

LUNA: Jo de vos me crech vassall.

D. JAUME: Aquí tinch copia de l'acta 
que en Valldonzella 's firmá 
quant lo rey Martí...

FRA. BENET: Requiescat.

FLUVIÁ: Lo trono á vos vos pertany.

FRA. BENET: Vos, á més, del Rey en vida, 
ja vareu serne nombrat 
de sos regnes y dominis 
procurador general; 
tal cárrech en nostra terra 
en totstemps se sol donar 
al fill primogénit; ergo 
dantvos á vos cárrech tal, 
en vos son successor veya 
lo rey en Martí l'Humá.

D. JAUME: Aixís donchs, creyeu vosaltres 
que puch ab rahó esperar 
que 'l Parlament que 's trobava 
no fa molt reunit en Casp, 
per donar rey á aquets pobles, 
mon dret regoneixerá?

FLUVIÁ: May ho he duptat. 

LUNA: Ni jo ho dupto.

D. JAUME: A vos, pare, qué us apar?

FRA. BENET: Que 'l dret es vostre, y espero 
que en que 'l teniu convindrá 
lo Parlament, si bé es cosa 
que per ara sols Déu sap.

D. JAUM. Ho acertas donchs, mare mía! (Joyós.) 
meu es lo dret... sí... es vritat. 
Y ab tot, jo no tinch confiansa. 
En Vicens Ferré... Aquest Sant! (Concentrat.) 
me persegueix ab tanta ira, 
y sa influencia es ja tal...

FLUVIÁ: Prompte sabrém bonas novas.

D. JAUME: Ah! Las novas tardan tant!

LUNA: No ha passat, senyor, encara 
la hora fixada.

D. JAUME: (Alentantse.) Es vritat. 
Quant diferent compta l'home 
segons sent lo goig ó 'l plany! 
Jo he passat anys com estonas, 
y ara estas sigles se 'm fan.

(Va a mirar al finestral ab ansietat.)

Res! Déu meu! Lo missatger 
per aquell coll al passar 
deu encendrer la fogata, 
de sa vinguda senyal. 
Tot está fosch. Ab motiu 
comenso á desesperar. 
Mes, nobles senyors, digaume: 
Qué deuría fer, si acás 
fos en contra meu lo fallo; 
si á un altre 'l ceptre fos dat? 
Deuría jo subjectarme? 
Deuría abaixar lo cap?

FLUVIÁ: Apartau tan trista idea.

D. JAUME: Mes si fós!

FLUVIÁ: Si fós, es clar.

LUNA: Un caballer ab sa espasa 
escriu lo seu dret!

FLUVIÁ: Cabal! 
Quant se vol solidar l'honra, 
la contracta 's firma ab sanch!

D. JAUME: Es dir donchs que...

(Uns quants versos abans havía aparegut en la galería del fondo Dona Margarida, mirant fixament al cel, com si observás algun astre, y al arribar al últim, ja ha baixat al prosceni.)

(¡O rei o res! Barcelona: Llibreria d'Eudalt Puig, 1866)