PETITA SUITE

I

Sabeu el clar silenci dels carrers
vora la Seu severa?
O carrerons humits,
verdosos de la molsa austera!

Sol de gener. Color de mel a dalt
dels casals antiquíssims.
Arreu lloses humides dels portals
-tons de gris blau suavíssims
i els finestrals brodats
on guaitarà l'estrella primerenca.
Sòbria alegria dels carrers tranquils,
pau dels casals tancats. I el dens silenci. 
Gràcil cimbori de la Catedral
Amarat de llum roja
i ressonant al vent,
brodat sobre el cel blau i mel de posta
i enjoiat pels coloms!
Silenci dels carrers humits, silenci!
Silenci amic dels casals vells
grisos austerament, dolçament grisos.
Carrers plàcids i llisos
planers com una glòria qui comenci!

(Del llibre Poemes I. Barcelona: La Revista, 1929)

* * *

LES MANS

Les meves mans no saben el repòs
de les súpliques tristes i quietes
ni l'agra solitud roent amb plors
de les caldes amors insatisfetes.

Només saben el gest de pidolar,
ben estesos els dits, turgents les venes
i les ungles llisquents en l'aire clar,
folles d'espai en mig de les cadenes.

Mans àvides clamant possessió:
per què no us satisfà l'aigua infinita
-diversa i àgil com la passió-
ni la carn de la terra que palpita

ni les tàctils olors del vent lleuger
-untat de pol·len o lluent de pluja-
vori fred de les flors o palp sever
de les escorces on la saba puja?

"Frescor de pètals, coïssor d'espines,
són fonedisses al desig humà
que ens fa batre les venes serpentines.
Mossec de besos, pàl·lid unglejar,
tibants estretes dels palmells febrosos
sota el pont rialler dels esguards fosos, 
sabríeu amarar la nostra set?
Estem damnades a l'etern calfred:
somniar l'àcid palp dels esperits!
arraulir-nos a dintre un raig de sol,
damunt la falda com ocells ferits,
estrènyr el buit i no voler consol".

(Del llibre Poemes I. Barcelona: La Revista, 1929, p. 45-46)