El camí cap a Frankfurt 2007. Entrevista a Isabel-Clara Simó, escriptora, per Eva Piquer

E.P. Qui ha d'anar a Frankfurt 2007 com a representant de la cultura convidada?
I-C.S. Crec que només hi han d'anar els escriptors catalans, és a dir, en llengua catalana. Si algú convidés la literatura italiana, ¿hi haurien d'anar els escriptors que hi viuen i escriuen en àrab, en serbocroata o en anglès? En el cas de Catalunya, ¿algú pot imaginar que no hi anessin els illencs o els valencians? ¿No és aquesta la demostració que estem parlant de llengües i no d'entitats administratives?
E.P. La cita de Frankfurt servirà realment per augmentar la projecció exterior de la literatura catalana?
I-C.S. Una fira és, per definició, un acte comercial, per tant el seu objectiu és el llibre, no la literatura. Sóc dels qui creuen que pot ser una avinentesa magnífica per a la indústria del llibre en català. Ergo, els primers beneficiats són els qui mouen la indústria del llibre. Els escriptors, si de cas, ens en beneficiarem de retruc.
E.P. Quins autors amb noms i cognoms hi haurien de ser presents tant sí com no?
I-C.S. No ho sé. Si fos per mi, hi anirien almenys tres dotzenes de magnífics escriptors i escriptores que tenim. Més encara si comptem els de literatura infantil. La tria és difícil, i més si es vol preservar la imparcialitat. Crec que el Ramon Llull hi posarà seny.
E.P. Quina postura hauria d'adoptar el govern català?
I-C.S. De suport total, tant logístic com econòmic. Nosaltres podem ser la millor propaganda d'un país, com sol passar. Tant que es gasten les administracions a propagar les excel·lències d'un país per potenciar les exportacions o el turisme, i sovint s'obliden que si una novel·la triomfa, els lectors volen saber més d'aquella comunitat humana i assimilen que hi ha un poble que parla una llengua i que menja i beu determinades coses. I que fa determinada forma de literatura.
E.P. Què ens hi juguem, a Frankfurt? El 2008 haurà canviat d'alguna manera el panorama literari català?
I-C.S. Ens hi juguem l'instrument que més necessitem: un altaveu. Aquestes cultures que només tenim dret a xiuxiuejar, quan ens posen el micro al davant, hem de tenir el pensament articulat, la proposta a punt i la capacitat de seducció assajada. No podem perdre aquesta ocasió!