A debat
A debat

Excés de premis literaris?

Màrius Serra advertia, en vigílies del Sant Jordi d’enguany, sobre la inflació de premis literaris: “Un autor té la possibilitat de presentar- se a tres guardons cada dia en aquest país, perquè en conjunt sumen més de 1.000. Això és del tot irracional, un model que hauria de revisar-se i racionalitzar-se". Hi esteu d’acord? Penseu que aquest excés va en detriment de la visibilitat de l’obra guanyadora? I en poesia, creieu que encara és més gran, aquesta desproporció? O d’altra banda considereu que el nombre de premis és l’adient, i que per tant el fet de guanyar-ne és una bona eina per a impulsar l’obra d'un autor?

Comentaris

Crec que hi ha un excés de

Crec que hi ha un excés de premis literaris. Mil premis són massa en qualsevol literatura. Crec que hi hauria d'haver mitja dotzena, més o menys, de grans premis, que guanyar-los fos un gran prestigi i fossin garantia de grans obres. Després hi podria haver uns quants premis més petits, però mil són massa.

¿Mil premis? ¿Segur que no

¿Mil premis? ¿Segur que no es queda curt en Màrius Serra? Ja n'hi deu haver un miler només de poesia! I el que és més greu, gràcies a uns editors espavilats -i a la badoqueria de tantíssims ajuntaments- molts, moltíssims d'aquests premis s'editen, i els seus autors fins es creuen importants, i patim una inflació de mediocritats que no ens mereixem, pobres de nosaltres. Ara bé, ¿com s'hi pot posar remei? ¿Qui serà el maco que gosarà eliminar un premi? Per dedicar el seu import, i tota la despesa complementària, a actuacions culturals més rendibles, fins i tot en l'àmbit literari... Malament rai! Si és el Premi Vila de la Tarumba! Si dóna tanta projecció al nostre poblet! O bé, si és el Premi Simforós Malastruc! Un reconeixement al nostre geni local, obscurit només per l'enveja del centralisme barceloní! O bé, si és el Premi Mare de Déu de l'Empenta! Però si fa generacions que a les estampetes de la Primera Comunicó de les Empentetes locals sempre hi figura un verset del benvolgut certamen local! I així anar fent...

En tot cas, seria una

En tot cas, seria una postura molt bel·ligerant la de seleccionar què deixem i què eliminem, jo no crec que estigui tant malament, tants premis no vol dir interés cultural, però en canvi sí que moltes associacions, ajuntaments, etc... reverteixen uns diners en literatura en el fons... prefreixo això que no pas que ho inverteixin en totxana... si és que ... només els catalans ens queixem quan en tenim abundància... jeje

Pels comentaris anteriors ja

Pels comentaris anteriors ja es veu que quan parlem de premis literaris parlem de coses diferents; i en els dos extrems hi ha els grans premis (prestigi i grans obres) i el petits premis locals d'institucions i entitats. Pel que fa als petits, tot i que no donin a conèixer obres genials, crec que tenen molt de sentit: són un estímul per escriure, permeten descobrir facetes dels nostres veïns que desconeixíem, sumen la lectura a la festa, etc. Si hi ha concursos per gent que comença a fer fotografia, per gent que balla per afició o per cinquanta coses més, perquè no n'hi ha d'haver per qui li agrada llegir i escriure?

De ben segur que en Màrius

De ben segur que en Màrius Serra s’ha presentat a més d’un i de dos concursos literaris d’aquests que tant critica. Pel que fa a la mida dels certàmens, al menys en poesia, ja hi ha uns premis “grans” que donen un cert prestigi i uns de “petits” que ajuden aquells que tan sols escriuen per vocació i, a més, els fa feliços tenir una obra publicada (d’altra banda no fan mal a ningú, tot i que hi hagi gent que s’amoïna més pels premis que guanyen els altres que pels que no guanyen ells!).

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.