Literatura i ciència: un acostament. Andréi Platónov, una nova llengua per a un nou món

San Vicente, Ricardo
Quaderns Divulgatius, 14 2000

Platónov (Vorónej, 1899 - Moscou, 1951) aspira a donar veu a un món que s'està transformant. Fill de ferroviari, la locomotora podria mostrar-se com l'anagrama d'aquest escriptor, símbol que ho serà també del progrés soviètic. Platónov viatja pel país treballant d'enginyer "meliorator", és a dir, és un especialista que domina les tècniques (mecànica, electricitat, hidràulica, agronomia, ecologia...) i crea instrumental tècnic que contribuiria a millorar les explotacions agrícoles. La segona tasca és escriure: narrar el món i reflexionar amb el lector sobre la "construcció del comunisme".
Des dels anys vint, escriurà moltes novel·les, entre les quals L'excavació i Txevengur, nombrosos relats i contes, obres de teatre i una incalculable quantitat d'assaigs, molts dels quals són exhumats avui d'arxius, revistes i editorials. El premi que va rebre per la seva activitat va ser el silenci, la detenció dels seus amics i del seu fill, una vida d'empestat i una mort prematura.
L'aspecte més rellevant de l'estil platonovià és la consciència que per narrar aquest món nou cal forjar un nou llenguatge literari. Segons el jove enginyer i escriptor, l'home del poble se sent forjador del futur, però parla encara amb la llengua del passat. La literatura ha de transformar el lector. Els temes i motius argumentals són els propis de la formació d'una nova cultura, d'una nova realitat social i cultural que renega del passat, en la regeneració de la qual treballa Platónov.
Els components bàsics del llenguatge literari de Platónov són el substrat lèxic premeditadament popular, amb tecnicismes i neologismes del nou pensament, un llenguatge distanciat de l'herència culta de Tolstoi o dels burocratismes de Dostoievski. Els herois de les novel·les de Platónov sembla que aprenguin a parlar: a donar nom a les coses i els fets del nou món. Però malgrat narrar la realitat soviètica amb el fervor d'un il·luminat, els seus treballs eren rebutjats per revistes i editorials. Txevengur va esperar més de 40 anys per ser coneguda a Occident i més de 60 per aparèixer a Rússia. Censuraven la seva obra perquè la realitat que es volia millorar dibuixada amb fidelitat era interpretada com una sàtira o crítica burlesca.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.