Maleïdes les guerres

Ferrer i Cosa, Josep
Quaderns Divulgatius, 25: Premis de la Crítica de l'AELC 2004 novembre del 2004
 

L'antologia poètica Maleïdes les guerres, de Jordi Cornudella, aplega un centenar llarg de poemes de tots els temps i de totes les llengües sorgits de l’horror de l’experiència bèl·lica.

Jordi Cornudella, poeta, escriptor, i editor establert a Sant Vicenç del Montalt, acaba de publicar una antologia que porta per títol Maleïdes les guerres, subtitulada Poesia universal de tots els temps sobre els desastres de la guerra. Més d'un centenar de poemes –exactament 165– són els que s'apleguen en aquest volum publicat per Edicions 62 i Empúries en la col·lecció «Poesia», que és una de les poques col·leccions d’aquest gènere realment potents en la nostra llengua que es troba al mercat actualment.

Maleïdes les guerres no amaga l'ou. Tal com ens diu en la breu nota introductòria Jordi Cornudella, que és qui signa la selecció, «els poemes que aplega aquest volum tracten tots poc o molt de la guerra, i tots ho fan des de la consciència de l'horror, l'estrall i la injustícia que acompanyen i que caracteritzen qualsevol conflicte bèl·lic».

Ordenat de manera cronològica, Maleïdes les guerres –que deu el seu nom a la cançó tradicional del comte d’Estela: «Maleïdes les guerres/ i aquell qui les va fer,/ perdició de donzelles/ i mort de cavallers»– comença amb el «Plany de Ningal per la destrucció d’Ur», del segle III abans de Crist, i «La cosa més bonica del món», de la poetessa grega Safo (segle VII-VI aC): « Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa/ de cavallers, o una flota, és la cosa/ més bonica del món; per mi, en canvi, és el que estimes», i es clou amb els recentíssims «Haikús en temps de guerra», de Miquel Martí Pol, «Rosa per dins», d'Enric Casasses, i «La guerra, la nit verda», de Narcís Comadira.

En l'endemig, mostres de poesia xinesa (Wang Can, Du Fu, Li Yi, entre d'altres), francesa (V. Hugo, A. Rimbaud, G. Apollinaire), anglesa i nord-americana (E. Dickinson, W. Whitman, T. Hardy, E. Thomas, Yeats, Auden, etc.), alemanya (G. Trakl, Brecht), grega (C. P. Cavafis), italiana (G. Ungaretti, S. Quasimodo, etc.), polonesa (C. Milosz, T. Rózewicz, W. Szymborskai), i evidentment catalana (J. Carner, C. Riba, M. Manent, Pere Quart, G. Ferrater, S. Espriu, etc.).

L'origen d’aquesta antologia és, lamentablement, una altra guerra, la que ha provocat la invasió de l'Iraq i el rebuig que entre molts de nosaltres va tenir aquesta guerra, que, per molt que ens vulguin fer creure, encara no s'ha acabat. Com comenta el mateix J. Cornudella, l'interès d'aquesta antologia no és conjuntural, perquè de guerres n'hi ha i, tristament, encara n'hi haurà. De fet, tots els poemes aplegats en Maleïdes les guerres sorgeixen, de prop o de lluny, de l'experiència de la guerra de tota aquesta colla de poetes, com si l'horror que ha despertat i desperta no fos transmissible, transferible.

A mi personalment m'agraden les antologies, i penso que el gènere poètic s'hi adapta especialment. Trobo que se'n fan poques i que és una altra manera d'apropar-s'hi, tot partint del tema –i no tant de l'autoria.

En aquest cas, però, som en mans de l'antòleg, del coneixement que tingui del tema i de la seva sensibilitat. Hi ha qui creu que les antologies impliquen una aproximació massa sintètica, excessivament superficial, epidèrmica als temes. Són els riscos de tota selecció, però si com en el cas que ens ocupa, està ben feta, és com gaudir d’un assortiment de delicatessen.

Ara només cal esperar que algun conseller falangista del PP faci una antologia de signe contrari que es tituli Viva la muerte! –dels altres, és clar.

(Article publicat a El Punt del Maresme, el 23 d'octubre de 2003)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.