Autors i Autores

Pere Martí i Bertran

Coberta d'En Griset (1997).

01. En Griset

"La tieta va arribar, més carregada que una venedora d'avon, va repartir petons i regals, com sempre feia, i se'n va anar a la cuina a deixar gàbia i tortell.
—Ai, filla (a la mare també li deia filla, i a nosaltres fillets, ja ho veureu), deixa'm seure, que entre la calor, les escales de casa vostre i el viatge estic més morta que viva. I dóna'm una miqueta d'aigua, sisplau.
Vaig pensar, però vaig callar com un mort, que encara bo que el pare l'havia anada a buscar amb el cotxe, perquè si hagués hagut de venir amb el tren amb tota aquella parafernàlia! Jo mateix me'n feia la pel·lícula i vaig haver d'anar-me'n al menjador, com si anés a buscar-hi alguna cosa, perquè se m'escapava el riure i no em podia aguantar.
—Tieta, tieta, tenim un gat! —vaig sentir que li deia en Ramon.
—Un gat! Ai uix! A qui se li pot ocórrer de tenir gats havent-hi ocells? Com és que no els heu comprat un canari, un lloro, una cotorra o un parell de periquitos tan preciosos com els meus, a aquesta canalla?
En Ramon va fer cara de no entendre-hi res, però va continuar:
—Vol que l'hi porti, si està cansada.
—Te'n guardaràs com d'escaldar-te! No els puc veure els gats, em fan, em fan...
I jo, que ja havia tornat del menjador perquè em va semblar que no m'ho podia perdre, vaig veure la cara d'en Ramon i el bellugueig de la tieta, talment com si s'hagués enrampat, i me'n vaig entornar directe al menjador, a petar-me de riure al sofà.
—No, Ramon, a la tieta li fan por els gats. Avui no el podràs entrar. A tot estirar hi hauràs de jugar una mica al jardí, tu sol o amb l'Eloi —vaig sentir que li deia el pare.
—Però si en Griset...
—Ramon... —va fer el pare.
—Que no obriu els regals? —va canviar de tema la tieta, llesta com una centella.
I entre l'obertura dels regals, el vermut i el dinar, que ja eren a punt, i les històries que es van anar explicant, va arribar l'hora del tortell de la tieta i la sobretaula dels grans.
Jo, un cop vaig haver repetit de tortell, vaig demanar per anar a provar, a l'ordinador, un joc que m'havia deixat un amic, en Josep, i en Ramon va demanar per anar a jugar amb en Griset.
—Però vigila! I sobretot no l'entris, que ja t'hem dit que a la tieta no li agraden els gats.
—D'acord —va fer en Ramon. I se'n va anar a jugar i jo cap a dalt a l'estudi.
Al cap d'una estona, es veu que va entrar en Ramon que tenia gana i set.
—Verge santa! —va dir la mare—, si ja són dos quarts de set! És clar que deu tenir gana, pobre Ramon! Eloi, baixa de seguida, que heu de berenar.
Vaig baixar i la mare ja ens estava pelant una poma i un plàtan, en el mateix plat de les postres, perquè la taula encara estava per desparar. Ens ho vam menjar, ens vam veure un suc, em sembla que de préssec, i jo vaig demanar si em podia menjar el tros de tortell que quedava.
—Vols dir que no et farà mal, Eloi? —va dir la mare.
—Deixa'l estar, filla, per un dia! —va dir la tieta—. És bo el tortell de la tieta, oi fillet?
Anava per preguntar-li si els feia ella, però un terrabastall extraordinari que venia de la cuina ens va fer aixecar a tots com si algú hagués accionat alhora unes suposades molles col·locades estratègicament als culs de les cadires.
—Ai, pobre Griset! —va exclamar en Ramon.
—Els meus periquitos! —va xisclar la tieta.
I tots vam córrer cap a la cuina. La porta del jardí era oberta, la gàbia dels periquitos era tombada a terra i en Griset hi anava ficant i traient la pota per entre els barrots amb cara d'entremaliat. Jo de seguida vaig veure que ho feia per jugar, i el pare i la mare també, perquè tots sabíem bé prou com n'era, d'enjogassat, i com li agradava empaitar tot el que es movia: mosques, papallones, alguna llagosta... Però fes-li-ho entendre, a la tieta. Ella s'ho mirava ben diferent i amb una cara d'esparverada! És va llençar cap a la gàbia, la va abraçar i va començar a xisclar:
—Maleït gat! Què els hi ha fet als meus ocellets?
En Griset continuava fent salts al seu voltant, com per intentar arribar a la gàbia, amb ganes de continuar la gresca. Però la tieta encara xisclava més fort:
—Traieu-me aquest remaleït gat, que em mossegarà a mi i tot! Verdós, Blavós, què us han fet? Digueu alguna cosa a la teta!"

(Fragment d'En Griset. Barcelona: Alfaguara/Grup Promotor, 1997, p. 64-68)

* * *