Autors i Autores

Isidre Martínez Marzo

Desembre de 1986 (Sabadell). L’autor a punt de ser felicitat per Vicent Andrés Estellés en la XXVI Nit de Santa Llúcia pel II Premi Salvador Espriu per a Poetes Joves.
Hivern de 1986 (València). Isidre Martínez Marzo (segon per la dreta) amb alguns companys lletraferits assidus de la tertúlia d’El Trovador. D’esquerra a dreta: Josep Ballester, Enric Sòria, Pasqual Alapont, Antoni Torregrossa i Vicent Berenguer.
Juliol de 1994 (Sòria). L’autor vora el riu Duero amb els poemes d’Antonio Machado a les mans.
Desembre de 2005 (Dénia). Isidre M. Marzo a la platja de les Rotes, escenari i motiu de bona part de la seva poesia. Fotografia de Natxo Francès.
L’autor en una imatge recent.

Biografia

Isidre Martínez Marzo, escriptor, traductor i professor de secundària, és un dels poetes actuals en llengua catalana amb més trajectòria. Guanyador del premi Carles Riba l'any 2005 amb Hostes, novè recull d'una llarga i treballada trajectòria poètica, és també, ara per ara, un dietarista inèdit i un incipient prosista de ficció.

Nascut a València el 1964, cursa Filologia Catalana a la universitat d'aquesta ciutat. Lector assidu de poetes d'expressió castellana com Claudio Rodríguez, Valente, Brines, Gil-Albert o Cernuda, després d'uns inicis inèdits de poesia en castellà, en una estada a Anglaterra l'estiu de 1983 abandona aquesta llengua i comença el que serà el seu primer poemari en català: La casa perduda. Dénia —la seva ciutat d'estiueig des de petit, i on es troba una part dels seus orígens— ja apareix llavors com a font d'inspiració de la seva poesia i mai no serà absent dels seus llibres fins avui mateix.

Durant la primavera del 1986 assisteix als actes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, decisius per a la seva consciència cultural. Des de l'anonimat, és en aquest mateix any quan guanya els seus dos primers premis de poesia: el VI premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó i el II premi Salvador Espriu per a Poetes Joves, que apareixen publicats al cap de poc amb una diferència escassa de setmanes. Gràcies a això realitza els seus primers viatges a Barcelona i freqüenta a València la tertúlia organitzada per Marc Granell, on coneix escriptors veterans com Josep Piera, Ignasi Mora, Adolf Beltran, Eduard Verger, Vicent Alonso, Francesc Calafat, i en coneix de més joves, com ara Vicent Berenguer, Enric Sòria, Ramon Guillem o Josep Ballester. A les acaballes de la dècada dels vuitanta pren la decisió de traduir un dels seus poetes predilectes en llengua anglesa: el gal·lès Dylan Thomas, tasca que l'ocupa fins ben entrats els anys noranta. També comença la traducció d'un altre poeta, l'anglès Gerard Manley Hopkins.

El 1992 coneix Maria Josep Escrivà, la seva parella fins l'any 2007, a qui uneix la seva passió per autors com Machado, Éluard o Montale, i un amor inclaudicable cap a la natura. Entre l'hivern de 1997 i la primavera de 2006 organitza en companyia seva els recitals de poesia dels cafès Malva-rosa i Sant Jaume a la ciutat de València. Participa en taules rodones i congressos sobre la traducció de poesia, com ara la taula rodona "L'equivalència formal en la traducció poètica", dins les II Jornades de Traducció a Vic, l'abril de 1998. L’any 1999 pren part, al costat d'altres 65 poetes més, en l'homenatge dedicat al poeta Marc Granell (un dels seus mestres més pròxims), que es materialitza en el volum col·lectiu Versos per a Marc.

Des del 2001 al 2004 coordina la primera etapa de la col·lecció de plaquettes Razef. El novembre del 2003, al costat dels poetes Adell, Alzamora, Bofill, Calvo, Escrivà, Forcano, Martínez Inglés i Rafart, pren part en la redacció del manifest "Contra la insignificança", que acabarà per obrir l'antologia Imparables i consolidarà amb aquests el seu lligam d'amistat. El 2004 participa al XIIIè Seminari de Traducció Poètica a Farrera de Pallars amb un programa dedicat a les poetes romaneses Ioana Ieronim i Denisa Comanescu. El 2005 coordina amb Maria Josep Escrivà la part poètica del projecte artístic multidisciplinari concebut per Martí Domínguez en homenatge al botànic Antoni Josep Cavanilles sota el títol "Jocs Florals a Cavanilles: Art, Natura i Poesia". El maig del 2006 intervé a les jornades "I Ponti del Mare: Parole dallo Specchio Mediterraneo" a Messina.

Ja després de la publicació d'Hostes, l'autor col·labora amb la pintora Rosa Torres en la carpeta "Mediterrània", al febrer de 2007, i intervé en el recital "Les noves veus de la poesia catalana", a Leipzig el març de 2007. Des d'aquest mateix any forma part del consell assessor de la revista Reduccions. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'italià, el castellà, l'eslovè i a l'alemany.