Que n'és de bella.
Al jardí de la joia
calla si calle.

*

Només la teua
boca diu la paraula
artesania.

*

Peresa al vespre.
De la lluna més blanca
són les carícies.

*

Obri'm els ulls
de les teues sorpreses
de bat a bat.

(Del llibre Sense mi. València: Denes, 2001, p. 12)

* * *

¿Què volen dir
les paraules del riu
que l'aigua absol?

Les sendes de la vida
són fetes d'impotència.

(Del llibre Sense mi. València: Denes, 2001, p. 19)

* * *

Un boig s'enfuig
i deixa arrere el seny.
Plou i fa sol.

Les bruixes es pentinen
amb una pinta d'ombra.

(Del llibre Sense mi. València: Denes, 2001, p. 39)

* * *

L'ombra d'un dubte
entre el rastre terrible
de la bellesa.

A temps seré per rebre't,
heroi de la derrota.

(Del llibre Sense mi. València: Denes, 2001, p. 46)

* * *

Els nostres cossos...
De seda s'han vestit
per despullar-se'n.

*

S'ajau la llum
mentre pertot dels solcs
el fruit s'acreix.

*

La papallona
de l'eterna bellesa
se't tanca als ulls.

*

Vine, que és prompte.
És massa prompte encara
perquè m'oblides.

(Del llibre Sense mi. València: Denes, 2001, p. 54)

* * *

Prenc comiat
de la darrera llum
a l'horitzó.

Tot allò que estimaves
s'està morint de pena.

(Del llibre Sense mi. València: Denes, 2001, p. 56)