"El desconcert i el desànim davant la nova situació teatral, Puig i Ferreter el projectà en una peça menor, Un home genial (1923) [...] on semblà tractar de la seva situació com a dramaturg: a cavall entre la concessió als gustos del públic i l'empresari, i la necessitat de donar sortida a unes propostes dramàtiques ben allunyades d'uns planteigs de producció industrial."

(Enric Gallén. "El teatre", dins Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1986, vol. 8, p. 422)