ROMANÇ

Negres eren sos cabells,
sos ulls plens de melangia, 
trist y caigut son posat,
que bella m’apareixia!
En la flama del desig
tots mos sentits encenia,
y, mogut per la passió,
li parlava ab fellonia :
- Un dolor secret, senyora, 
en vostre pit descobria;
per maltractes d'un espòs
pot-ser ploreu nit y dia;
d'un amor tant mal pagat
altre amor vos curaria;
lo plaer furtat al cel
lo major plaer seria. 
–No ploro d'un mal espòs
no volguda companyia:
ploro per la mort d'un fillet
qu'encare un any no tenia;
la pena que m'ha deixat
durarà tota la vida;
de l'amor que li tingui
altre amor no'm curaria–
Tot sentina-la parlà així,
de vergonya m'encenia;
venerant, acoto'l cap,
y sens mirar-la sortia:
així venera un devot
una imatge de Maria,
d'allavors, sempre que'm veya,
altre cop m'avergonyia,
sonrient-me tristament
y mirant-me ab melangia.
Lo foch impur d'un amor
que s'apagava sentia:
en les cendres del primer
un altre amor hi neixia.

(Del llibre Obres catalanes. Barcelona: Tip. "L'Avenç", 1895, p. 13-14)

* * *

A UNS NUVIS FULLEJANT L’ALBUM

Com a la vora d'un riu
guaitant corre l'aigua clara,
contemplant en son mirall
nuvols, colors y celatges;
jo us veig acotxar les testes,
en un sol pom acoblades,
demunt l'album mig-obert
en la cambra solitaria;
jo us veig mirar encisats,
reflectit en estes planes,
tot un cel de poesia
qu'en sa blancor s'emmiralla.
Com a la vora d'un riu
guaitant corre l'aigua clara,
veurieu al fons del fons
tremolosa vostra imatge,
vostres cares somrihent 
en un sol pom acoblades: 
sota'l cel de poesia
qu'en est album s'emmiralla,
al fons del fons trobareu
quelcom de millor, vosaltres.
Sí: més qu'en tendres cançons,
més que qu'en dibuixos y ratlles,
hi hà un món de colors y encisos
en lo goig de vostres animes,
en vostres cares somrihent
en un sol pom acoblades
demunt l'album mig-obert
en la cambra solitaria.

(Del llibre Obres catalanes. Barcelona: Tip. "L'Avenç", 1895, p. 22-23)