Manel Figuera i Abadal neix a Barcelona el 21 de juliol de 1957. Des de ben menut se sent atret per les muntanyes i especialment pels Pirineus, que no coneix ni ha vist mai, però que dibuixa a les parets de casa. Diu que vol viure allà quan sigui gran. Als deu anys entra en un grup escolta i als setze en un centre excursionista, on s’inicia en l’alpinisme i l’escalada.

Estudia per a professor de primària i poc després d’obtenir el títol, el 10 de juliol de 1982 fa realitat el seu somni principal: residir als Pirineus, en concret a Bellver de Cerdanya. L’any següent ja treballa com a mestre al Col·legi Vedruna de Puigcerdà. Combina aquesta feina amb les classes de català al seu poble i el 1984 es treu el certificat de coneixements superiors de català (nivell D) i el 1987 el títol de professor de català per a adults (nivell E) de l’aleshores Junta Permanent de Català (JPC). Mentrestant, el 1986 acaba el segon cicle de reciclatge de català de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE).

La inquietud per escriure li sorgeix durant la dècada dels vuitanta, i la satisfà a la revista comarcal Rufaca amb articles d’opinió i ressenyes d’ascensions a muntanyes. El 1986 i el 1998 queda finalista als Jocs Florals de Cerdanya. També durant aquesta època participa, amb èxit, en diversos concursos televisius com Vostè jutja, Tres pics i repicó, La caixa sàvia i, més endavant, El joc del segle. Gràcies a La caixa sàvia, el 1990 fa la volta al món. 

Aquest mateix any entra com a assessor lingüístic al Consell Comarcal de la Cerdanya, on continuarà fent classes de català per a adults, i el 1992 és contractat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, empresa on treballa fins a la jubilació el 2022 com a responsable del Servei Comarcal de Català de la Cerdanya. Com que ha de corregir sovint, el 1993 obté el certificat que el capacita per a la correcció de textos orals i escrits (nivell K), també de la JPC. En el transcurs de la seva carrera, corregeix més d’una cinquantena de llibres per editorials com Garsineu Edicions (Tremp), Alpina (Granollers), SUA Edizioak (Bilbao) i Edicions Salòria (la Seu d’Urgell), entre d’altres. Avui encara corregeix el Calendari Cerdà de l’Institut d’Estudis Ceretans.

El 1993, amb Rosa Casas, Imma Carrera i Imma Cros, publica Quatre poetes de Cerdanya, un recull de poemes, alguns dels quals premiats anteriorment als Jocs Florals de Cerdanya. Dos anys més tard surt Els fills de la terra (reeditada el 2020), novel·la històrica basada en fets reals i ambientada a la llavors vegueria de la Cerdanya al final del segle XVI, en plena època del bandolerisme català del barroc. També el 1995, sol o amb Alfons Brosel, sorgeixen les primeres guies d’excursions, una de les quals, La Cerdanya, tots els cims, s’edita dues vegades. El 1997 li publiquen La Cerdanya, rutes i passejades, que té cinc edicions. Entre alguns reculls de narrativa breu, una novel·la amb Rosa Casas (L’olor de les pomes) i més guies d’excursions, el 1999 veu la llum la seva novel·la més consistent i treballada, La treva de Talltendre, igualment històrica i basada en fets reals al comtat de Cerdanya a l’inici del segle IX amb la polèmica heretgia adopcionista com a teló de fons.

Aquest mateix any, el 1999, entra com a regidor de Cultura, Turisme, Obres, Urbanisme, Foment i Habitatge a l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya. La feina al consistori, que durarà fins al 2007, li pren hores per escriure novel·les, però no descuida les guies d’excursions ni la narrativa breu, el gènere que li fa guanyar guardons com els deu premis Carlit als Jocs Florals de Cerdanya, el Roser de Plata al Premi de Narració Literària Vila de Puigcerdà (2004) i el Premi de Narració Literària Pirineu de les Homilies d’Organyà (2006). Des de l’Ajuntament, participa en les Primeres Jornades sobre Toponímia Catalana, i en l’organització de la XIII Trobada d’Escriptors al Pirineu, on assisteixen escriptors com Carme Riera i el Vicent Usó. És membre del Grup de Recerca de Cerdanya, de l’Institut d’Estudis Ceretans i del Club Excursionista Cerdanya, i és president —ho va ser del 2012 al 2018— de l’Associació Llibre del Pirineu, entitat que es proposa revitalitzar i revalorar el llibre pirinenc. El mateix 2018 rep el Premi Josep Egozcue per part del Grup de Recerca de Cerdanya i l’Ajuntament de Puigcerdà pel seu estudi i posterior publicació en tres llibres del parlar de la Cerdanya, publicats per Edicions Salòria. I el 2020 el Premi Artur Osona de l’Associació del Llibre de Muntanya de Vic per la guia 50 grimpades fàcils pel Pirineu català, publicada per Cossetània Edicions.

Un cop jubilat, continua en actiu escrivint principalment guies d’excursions per la Cerdanya i el Pirineu, però no deixa la literatura i tampoc els estudis lingüístics. L’any 2026 publica, amb Edicions Salòria, la reedició de la novel·la La treva de Talltendre i la guia Cerdanya 101 cims. 

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).