Els articles que Sagarra deixà a les pàgines de La Publicitat i de Mirador estan escrits amb un estil brillant, que podríem qualificar d'impressionista: les metàfores, les comparacions, les imatges més sorprenents, i tots els recursos retòrics d'un escriptor que cerca sobretot el cop d'efecte literari –el 'pinyol', en encertada expressió de Josep Pla–, són presents en les col·laboracions peroodístiques de l'escriptor barceloní.

[...] Sagarra fonamenta bona part del seu estil en una retòrica basada en l'ús de la personificació, de la comparació i, principalment, de la imatge. Es tracta d'una retòrica efectista, que vol impressionar el lector. Les relacions que estableix entre els elements del pla real i els del pla figurat sorprenen perquè van del més insòlit al més extremadament elemental, sempre acompanyades d'un punt d'ironia distanciadora.

[...] Es tracta, doncs, d'una retòrica bàsicament poètica que fa que l'articulisme sagarrià tingui un component líric destacat. En els 'aperitius', sobretot, la prosa de Sagarra és imaginativa, acolorida, impressionista, d'acord amb l'estètica predominant del moment. L'ús del català –normatiu, però no gaire allunyat del registre col·loquial–. acosta l'escriptor als seus lectors, a qui s'adreça en un to de conversa amable. No hem d'oblidar que Sagarra és conscient que escriu per a la premsa, i se serveix d'aquest mitjà per fer arribar les seves proses literàries al públic normal i corrent –el «seu» públic, el que omple teatres per veure les seves peces dramàtiques–, encara poc avesat a llegir en la llengua que parla. La naturalitat expressiva –o la versemblança en la utilització de l'oralitat– és, potser, la clau de l'èxit de la prosa de Sagarra, i un dels principals atractius dels seus escrits periodístics.

(Narcís Garolera: "L'articulisme literari de Josep Maria de Sagarra", Trípodos, núm. 20, 2007)