El malson de Guinea
Umberto Eco assegurava que "totes les lectures són errònies". Però Boris Vian matisava, per la seua banda, que tot el que escrivia era veritat perquè ell s'ho havia inventat. Siga com vulga, el lector trobarà en els llibres de Decors i Guillamon totes les raons que atorgava Todorov a la literatura per a continuar llegint i escrivint mentre esperem els bàrbars.
(Toni Mollà. "La invenció de la memòria". La Vanguardia. Comunidad Valenciana, 31 de gener del 2019. En línia)
* * *
Amb El malson de Guinea Decors tanca un cicle narratiu molt seductor, ple d'elements històrics i antropològics, i fins i tot generacionals. Un cicle a la recerca d'un paradís/afecte perdut construït amb cartes, diaris i fotografies i bocins de la memòria fets ficció. Un fresc sobre Guinea Equatorial insòlit en la literatura catalana.
(Manolo Gil. "El malson de Guinea", Ideal Room. El blog de Manolo Gil, 4 de juny del 2018. En línia)
* * *
La localització de la novel·la El malson de Guinea (Pagès Editors, 2018) de Carles Decors a Guinea Equatorial, Barcelona i València, amb personatges reals i imaginaris de tots tres indrets, apel·la a un passat recent que hem negligit com a societat. Tot i que l'obra es pot llegir autònomament, forma part d'un projecte narratiu més ampli i, per aquest motiu, El malson de Guinea apareix tramada amb elements de dues novel·les anteriors.
(Rafael Mompó. "El malson de la colonització", Núvol. El digital de cultura, 9 de juny del 2018. En línia)
* * *
Carles Decors (Barcelona, 1954) torna a Guinea. Bé, no hi torna ell. Hi torna un xicot que es diu Lluís Artigues, però que, com ell, ha tingut un pare que ha viscut els grans anys de la colònia i que en conserva un record meravellat i intrigat. Em va sorprendre, un cop vaig parlar amb Decors, saber que havia escrit les seves novel·les Al sud de Santa Isabel (1999) i Aquell món idíl·lic (2007), dues novel·les sobre Guinea, sense haver-les documentat sobre el terreny. Em va agradar aquesta barreja de mitificació, fascinació, aprensió, recança projectada sobre un espai mental, que un dia va ser l'espai vital del pare... No són novel·les que parlin només de Guinea, de la vida colonial, de les explotacions de cacau, de la descolonització: parlen d'una Àfrica interior, que és moltes més coses que una història, un paisatge o una aventura. És un estat d'esperit que projecta la seva estranyesa sobre el lector. Un relat contemporani al cent per cent, relacionat amb tantes figures de l'absència del cine, de la literatura i de l'art... El malson de Guinea és la novel·la que tanca aquest cicle africà... amb la figura fascinant de Tomàs Rimbau, que va voler ser Rei dels Bubis, com Kurtz a El cor de les tenebres o com Marlon Brando a la guerra del Vietnam.
(Julià Guillamon. "El retorn de Decors l'africà", La Vanguardia. Culturas, 12 de maig del 2018)
* * *
Una història incòmoda, dura, plena d'autocrítica i d'insatisfacció. Una història centrada en els colonitzadors, però que tracta de posar de relleu les fractures socials de la societat colonial i postcolonial: entre blancs i negres, entre els ciutadans i el poder polític, entre els conservadors i els progressistes, entre els bubis independentistes i els fang unionistes...
(Gustau Nerín. "El malson de Guinea: el desastre colonial de 1968", El Nacional.cat, 25 de març de 2018. En línia)