Carles Decors va guanyar el premi Documenta l'any vuitanta-tres —amb la novel·la FM: Fragmentació Modulada— i va publicar un llibre de poemes el vuitanta-cinc. Després, doncs, de més de deu anys, el retrobem ara amb aquest recull de contes, gairebé tots a l'entorn de les relacions de parella... L'autor apunta situacions quotidianes, sense desenvolupar-les del tot, ni prendre un partit explícit; però evidencia, ni que sigui de manera indirecta, una visió prou àcida de les relacions humanes, en especial de les amoroses i familiars. En general, a Decors no li interessa tant explicar històries en elles mateixes —amb l'excepció de "Fotògraf sense fronteres"— com posar al descobert tensions latents i mal dissimulades de la vida en comú.

(Josep Maria Ripoll. "El forat de l'agulla", Serra d'Or, núm. 443, novembre del 1996)

* * *

Allò que caracteritza i unifica les onze narracions breus aplegades en El forat de l'agulla és l'aspecte temàtic: majoritàriament —no en tots els casos, però— aquests relats són la narració, d'una manera o una altra, de la crisi —o millor, de les crisis— de la relació de parella: aquests petits forats sense importància que deixa una agulla, però que fereixen i produeixen dolor... Aquestes narracions ressalten l'habilitat de Carles Decors per a reproduir fragments de realitat, amb uns diàlegs ben construïts, amb les anotacions textuals justes i prou significatives, amb uns tons a vegades tendres, a vegades agres. En definitiva, El forat de l'agulla ha estat un bon motiu per tancar el parèntesi d'aquest llarg silenci de Carles Decors.

(Josep Ferrer i Costa, "El forat de l'agulla". Barcelona: Revista de Catalunya, núm. 111, octubre del 1996)
 

* * *

Les circumstàncies d'El forat de l'agulla, sovint són elementals, fins i tot previsibles, però no més ni menys que tot disturbi conjugal en una cantonada qualsevol de la vida urbana... Carles Decors hi troba el punt dolç de la unitat d'efecte que —per qüestions de temps de lectura— la narració breu pot tenir millor que la novel·la. Vegi's el contrapunt generacional del conte "Retrat de família en família", el conflicte mínim a "Una decisió impossible", el toc emocional de "Com cada nit": és la veu solitària del narrador sincronitzada amb les úniques formes de pietat que el món d'avui ens permet.

(Valentí Puig. "Els avantatges de fer-ho curt", El País-Quadern, 5 de setembre del 1996)

* * *

Del conjunt dels onze relats que l'escriptor Carles Decors ha reunit en el present volum, el que tanca la sèrie, "El Paradís", en dóna realment el sentit unitari d'una manera exacta. També es podria dir que l'autor l'ha posat, amb tota la intenció, a tall d'epíleg. En definitiva, de comentari a tot el que ens ha anat explicant en els deu contes precedents. No és que el recull tracti només sobre la fragilitat de l'amor, les trencadisses de la felicitat domèstica o les misèries quotidianes que roseguen la vida en parella. Crec que els relats d'en Decors tan sols parlen d'una qüestió: de la incomunicació entre les persones.

(Marc Soler. "Socarrims de la consciència", El Temps, núm. 625, 10 de juny del 1996)